Pentacle invertit: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Pentagrama invertido»
(Cap diferència)

Revisió del 14:35, 5 maig 2017

El pentagrama invertit és símbol del satanisme i la màgia negra.

El Pentagrama ha estat associat des de fa molt temps amb el misteri i la màgia. Aquest símbol sens dubte és el més reconegut per tots els seguidors de la tradició pagana i és tan antic que el seu origen precís es desconeix. Ha estat utilitzat des d'èpoques remotes com a talismà de protecció, però la seva utilització massiva i de fet, la seva imatge més popular, es vinculen al satanisme.[1]

El primer disseny del pentagrama invertit vinculat a les pràctiques satàniques procedeix del llibre La Clef de la Magie Noire (1897), de Stainslas de Guaita.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

El pentagrama invertit representaria la creença pagana de que la natura és superior a l'home: ja que un pentagrama amb la punta cap a amunt parla de la supremacia de l'home sobre els quatre elements naturals: terra, aigua, foc i aire. En aquesta heretgia pagana, el pentagrama invertit va esdevenir part del col·lectiu imaginari medieval sobre els dimonis i va formar part del folklore satànic.

El pentagrama invertit forma un cap de boc, que no és un altre que el Déu mític Pan de la mitologia grega; aquest Déu representa els desitjos carnals masculins i és un Déu de la promiscuïtat. En l'Edat mitjana el Déu pagà Pan es va fussionar un el dimoni cristià. Aquest símbol es anomenat segell de Bafomet.[2]

Quan Anton LaVey va fundar la seva Església de Satan va fer servir aquest símbol en sentit invertit, el que ha estat usat per segles per a dur a terme la màgia negra: el pentagrama invertit, amb el vèrtex cap avall i representant-ho sobre un cap de boc.

El Bafomet, el símbol de l'Església de Satan, consta de tres elements: l'estel pentagonal (pentagrama) invertit, els símbols col·locats al costat de cadascuna de les puntes i el rostre d'un boc.

En el pentagrama invertit, segons la interpretació satànica, les tres puntes inferiors representen la negació de la Santíssima Trinitat dels teòlegs cristians i les dues puntes superiors representen l'afirmació de les paritats o contrastos que realment equilibren i dirigeixen l'Univers i la vida, com per exemple: la Creació i la destrucció, el positiu i el negatiu, el masculí i el femení, l'acció i reacció, la vida i la mort, l'actiu i el passiu, etc. En definitiva, representa la supremacia del desig carnal i físic per sobre de l'espiritualitat.

En un pentagrama invertit es pot inserir la figura del cap del boc: les dues puntes superiors són les banyes, les puntes laterals són les orelles i la punta inferior és la barba, signe conegut comunament com el signe del diable per invocar els mals esperits.[3]

Relació amb el mal

El pentagrama, sent una simple figura geomètrica, no representaria al mal en si mateix, sinó simplement el poder de la natura per sobre de l'home quan aquest simbol està invertit. El seu simbolisme varia segons la cultura que el fa servir: per als pitagòrics simbolitzava la salut i el coneixement, els gnòstics (veure gnosticisme) el van representar amb gemmes en l'abraxas (símbol màgic i de la totalitat grec).

A vegades, es va utilitzar per simbolitzar a Crist com l'alfa i l'omega o representant les seves cinc nafres. D'aquesta representació com pentagrama en la satànica només hi ha un gest molt clar, la inversió del pentagrama (com la inversió de la creu), per convertir-lo en un símbol satànic, i a partir d'aquesta imatge, totes les altres representacions simbòliques del satanisme abans esmentades.

El número del pentagrama o la representació gràfica del número cinc; és la suma dels elements femení (2) i masculí (3), és símbol d'unió i síntesi, és el nombre dels dits d'una extremitat i dels nostres sentits, per exemple. Però sempre en la seva versió original, no invertida.

Pels corrents esotèrics com la màgia wicca, el pentagrama es compon de cinc puntes envoltades d'un cercle. Les cinc puntes representen als cinc elements: la Terra, l'Aire, el Foc, l'Aigua i l'Esperit.

En fixar-se detingudament en la forma de l'estel, pren la forma d'un ésser humà. La punta de dalt és el cap, les puntes que estan en els costats són els braços i les dues puntes de baix són les cames.

El cercle representa l'harmonia creada entre els cinc elements i l'ésser humà, tancada en un camp de poder.[4]

Pels cristians, el pentagrama representava la supremacia de l'ésser humà (punta de dalt) sobre els quatre elements (quatre puntes de baix).

El pentagrama invertit, representava per a alguns pagans la supremacia dels elements sobre l'ésser humà, quelcom contrari a les idees cristianes, per això aquest simbol va ser condemnat i d'aquí va neixer la idea d'associar-lo amb el satanisme.

Altres interpretacions, com la de Leonardo da Vinci veuen en ell a l'home de Vitruvi, fan referència al fet que el pentagrama sencer representa a l'ésser humà; la punta superior és el cap i les quatre inferiors el cos.

Així mateix dibuixa a l'home com a mesura de totes les coses. Quan el pentagrama està inscrit en un cercle uneix tots els aspectes de l'home. Uneix el cos amb la ment, l'espiritual amb el profà. Ens recorda que necessitem tots els nostres aspectes per satisfer les nostres vides com a éssers humans. Ens recorda també que tot és un cicle, que no experimentarem alegria sense dolor, però el dolor ens portarà una altra vegada a l'alegria. La punta cap amunt en el pentacle representa la supremacia de l'esperit sobre el cos i el poder que aquest té sobre el nostre cos.

El pentacle també representa la divinitat femenina de totes les coses, un concepte religiós que alguns historiadors de la religió anomenen la divinitat femenina o la Venus divina.


En la seva interpretació més estricta, el pentacle representa a Venus, la deessa romana de l'amor i la bellesa. Les religions de la prehistòria es basaven en l'ordre diví de la natura. La natura com a mare es representava en la figura femenina, en l'úter femení i en la representació de grans Venus fèrtils que es poden trobar en les pintures rupestres de tots els llocs amb aquest tipus d'art.[5]

Significats

Existeixen molts significats que aquest símbol ha anat cobrant al llarg de la història, per exemple:

• La forma més antiga de pentagrama coneguda data de l'any 3500 AC en la ciutat d'Ur en l'Antiga Mesopotàmia, a on era un símbol de poder del governant.

També l'Emperador Constantí I el Gran va usar el Pentagrama invertit, juntament amb el símbol crismó en el seu segell i amulet.

• Entre els hebreus, l'estel de 5 puntes representava la veritat i els 5 llibres de la Torà (Pentateuc). És anomenat segell de Salomó.

• En l'Antiga Grècia, era anomenat Penta-alfa, sent geomètricament format per cinc lletres "A".

Els grecs no van atribuir altres significats simbòlics a les lletres del seu alfabet, però alguns símbols han estat connectats amb formes de lletres gregues.

• Pels gaians, el Pentagrama invertit representa l'ordre real d'equilibri en el planeta Terra. No existeix ni un Déu ni un Satan o adversari.

Les quatre puntes superiors són els quatre Elements fonamentals: Aire, Foc, Terra, Aigua i la punta inferior, l'esser humà. Envoltat en un cercle, aconsegueix donar a entendre que tot pertany a un únic cos.

Alguns utilitzen l'Hipòtesi Gaia de James Lovelock per fonamentar aquesta postura, que per alguns és assumida com la veritat única total. Aquesta hipòtesi fa esdevenir a l'ésser humà responsable de cada desequilibri en el pentagrama.

El pentagrama no invertit o normal, és per els gaians el moment en que l'ésser humà decideix sobre l'energia única que ho regeix tot, ja sigui a través de bruixeria o un altre tipus de canalització energètica.

Tot el que sigui manipulació d'energia, per a bé o per a mal, torna la punta inferior del pentagrama cap amunt. En el seu estat natural, el pentagrama és invertit.

Pels druides, era el símbol del cap de Déu.

A Egipte, era el símbol del món subterrani. Els celtes relacionaven el pentagrama amb la deessa subterranea Morrigan.


Els cristians van atribuir al pentagrama els cinc estigmes de Crist.


En el relat de Sir Gawain i el Cavaller Verd, el pentagrama estava escrit en or en el seu escut simbolitzant les cinc virtuts dels Cavallers: generositat, cortesia, castedat, pietat i caballerositat.


En l'Edat mitjana, era un símbol i una protecció contra els dimonis.

Per l'Inquisició, el pentagrama invertit simbolitzava el cap del Boc.

•El pentáculo és un símbol precristià que està relacionat amb el culte a la natura. Els antics dividien el Món en dues meitats: una masculina i una altre femenina.

Els seus déus i deesses actuaven per mantenir un equilibri en el poder. Quan el masculí i el femení estava en equilibri, hi havia harmonia en el Món, quan no hi havia equilibri, aleshores regnava el caos.

En altres interpretacions, el pentacle representa a Venus, la deessa de l'amor, la sexualitat femenina i la bellesa.

Referències

  1. «Demonologia.net: los simbolos de satanas» (en español), 4 diciembre 2014. [Consulta: 20 juliol 2014].
  2. «Comunidad pagana mexico: El uso del pentaculo-pentagrama» (en español), 4 diciembre 2014. [Consulta: 20 juliol 2014].
  3. «Mundo esoterico y paranormal: Anton Lavey, el papa negro del satanismo tambien puede referirse a un ser supremo alguien con mucho poder» (en español), 04-02-2013. [Consulta: 20 juliol 2014].
  4. «Wicca Argentina: los elementos Tierra, Agua, Fuego y Aire» (en español), 04-02-2013. [Consulta: 20 juliol 2014].
  5. «Batanga cuerpo y arte: El pentaculo, una estrella que simboliza todo» (en español), 04-06-2008. [Consulta: 20 juliol 2014].