Rampó: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
coherència de dates |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
| successor3 = [[Bernat de Septimània]] |
| successor3 = [[Bernat de Septimània]] |
||
}} |
}} |
||
'''Rampó''' ( |
'''Rampó''' (dècada del 770 - [[825]]) fou [[comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]], [[Comte de Besalú|Besalú]] i [[Comte d'Osona|Osona]] ([[820]]-[[825]]). |
||
Després de la deposició forçosa del comte [[Berà I]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]]. Rampó, que era d'origen [[francs|franc]] i no [[visigot|got]] com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a [[Carlemany]], i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'[[Aquitània]]. |
Després de la deposició forçosa del comte [[Berà I]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]]. Rampó, que era d'origen [[francs|franc]] i no [[visigot|got]] com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a [[Carlemany]], i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'[[Aquitània]]. |
||
Revisió del 20:12, 5 maig 2017
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | dècada del 770  Girona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 825 (45/55 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Comte de Barcelona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 820 – 825 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
← Berà I | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Comte de Girona i de Besalú | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 820 – 820 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
← Berà I | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Comte d'Osona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 820 – 825 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Títol | Comte de Besalú (820–825) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rampó (dècada del 770 - 825) fou comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Després de la deposició forçosa del comte Berà I, Lluís el Pietós, rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gòtia. Rampó, que era d'origen franc i no got com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a Carlemany, i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'Aquitània.
Es creu que Rampó va governar Barcelona, Girona, Besalú i Osona, aquest últim atorgat després de la mort de Borrell d'Osona el 820. Se li van atorgar els títols de Comte i de Marquès, aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El 821 la cort d'Aquisgrà va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el 822, en direcció al riu Segre. Es creu que en aquesta expedició va participar també Asnar I Galí comte d'Urgell i Cerdanya (abans comte d'Aragó).
Probablement, Rampó va morir l'any 825. El seu càrrec va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de febrer del 826 a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut. L'escollit va ser Bernat de Septimània, cap del partit de la guerra contra els musulmans i germà petit de Gaucelm, comte d'Empúries i Rosselló.
| Precedit per: Berà I |
Comte de Barcelona Comte de Girona 820–825 |
Succeït per: Bernat de Septimània |
| Precedit per: Borrell d'Osona |
Comte d'Osona 820–825 |