Teutberga d'Arle: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:20, 12 maig 2017

Teutberga d'Arle (vers 887 - † abans de setembre de 948), dita també Tiberga d'Arle, fou una noble provençal. El seu nom el portava per la seva bestia Teutberga, filla de Bosó el Vell i esposa de Lotari II de Lotaríngia i germana d'Hubert, avi de Teutberga d'Arle.

Era la filla de Teobald d'Arle, comte d'Arle i de Berta de Lotaríngia, filla il·legítima de Lotari II de Lotaríngia;^[1] era germana d'Hug d'Arle (vers 882- † 947), comte de Provença i rei d'Itàlia i de Bosó I d'Arles (885- † 936), comte de Provença.

Biografia

Es va casar el 908^[2] amb Garnier (o Warnarius) (nascut cap a 885 mort el 6 de desembre 924 combatent als víkings a la batalla de Chalmont^[3] entre Milly-la-Forêt i Barbizon; Garnier era comte (o vescomte) de Sens des de vers 895 o 896, i comte de Troyes (923-924)

Va tenir quatre fills:

Manassès d'Arle (? - † 962), arquebisbe d'Arle (920-962), i després de Milà, pel qual la seva mare és coneguda.^[4]

Teuberga de Sens (909 - després de 962)

Fromond I comte de Sens (vers 914 - 948/951) comte 936-948/951

Berta de Sens (915 - ? )

Enllaços externs

Els comtes de Provence

Notes

↑ la mare d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans
↑ Probablement abans, tenint en compte que el seu fill Manassès fou nomenat arquebisbe d'Arles des de 920; o alternativament Manassès seria fill d'un matrimoni precedent no conegut.
↑ Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens i Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, previnguts potser sota mà pel marquès Hug, havien reunit als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a l'encontre dels normands que es retiraven cap a França del nord, carregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer-los expiar els estralls que havien fet a les seves terres. Vuit-cents normands es diu que van quedar sobre el lloc. Del costat borgonyó, el comte Garnier, al morir el seu cavall que va caure al seu damunt, va ser capturat i executat.
↑ L'esmenta com "matris mee Theotberg" en una donació a Cluny de setembre del 948 en què l'arquebisbe "Manases archiepiscopus Arelatensis" demanava pregar per la seva ànima, el que generalment vol dir que ja havia mort segurament no massa abans; vegeu a Els comtes de Provence
. Se sap d'altra banda que Manassès era un nebot d'Hug d'Arle el que reforça la relació de fill de Teutberga

[1] re d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans

[2] Probablement abans, tenint en compte que el seu fill Manassès fou nomenat arquebisbe d'Arles des de 920; o alternativament Manassès seria fill d'un matrimoni precedent no conegut.

[3] Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens i Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, previnguts potser sota mà pel marquès Hug, havien reunit als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a l'encontre dels normands que es retiraven cap a França del nord, carregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer-los expiar els estralls que havien fet a les seves terres. Vuit-cents normands es diu que van quedar sobre el lloc. Del costat borgonyó, el comte Garnier, al morir el seu cavall que va caure al seu damunt, va ser capturat i executat.

[4] L'esmenta com "matris mee Theotberg" en una donació a Cluny de setembre del 948 en què l'arquebisbe "Manases archiepiscopus Arelatensis" demanava pregar per la seva ànima, el que generalment vol dir que ja havia mort segurament no massa abans; vegeu a Els comtes de Provence
. Se sap d'altra banda que Manassès era un nebot d'Hug d'Arle el que reforça la relació de fill de Teutberga

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-'''Teutberga d'Arle''' (vers 887 - † abans de setembre de 948), dita també '''Tiberga d'Arle''', fou una noble provençal. El seu nom el portava per la seva bèstia [[Teutberga]], filla de [[Bosó el Vell]] i esposa de [[Lotari II de Lotaríngia]] i germana d'Hubert, avi de Teutberga d'Arle.
+'''Teutberga d'Arle''' (vers 887 - † abans de setembre de 948), dita també '''Tiberga d'Arle''', fou una noble provençal. El seu nom el portava per la seva bestia [[Teutberga]], filla de [[Bosó el Vell]] i esposa de [[Lotari II de Lotaríngia]] i germana d'Hubert, avi de Teutberga d'Arle.
 Era la filla de [[Teobald d'Arle]], [[comtat d'Arle|comte d'Arle]] i de [[Berta de Lotaríngia]], filla il·legítima de [[Lotari II de Lotaríngia]];<ref>la mare d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans</ref> era germana d'[[Hug d'Arle]] (vers 882- † 947), [[Llista de comtes de Provença|comte de Provença]] i [[rei d'Itàlia]] i de [[Bosó I d'Arles]] (885- † 936), comte de Provença.
 == Biografia ==