Sopa d'all: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Sopa de ajo (Spanish bread and garlic soup) |
|||
Línia 23: | Línia 23: | ||
== Variants == |
== Variants == |
||
Les antigues receptes de la Dordonya feien servir greix animal, però avui es fa amb oli d'oliva |
Les antigues receptes de la Dordonya feien servir greix animal, però avui es fa generalment amb oli d'oliva. A Catalunya, País Valencià i a Llenguadoc, hi ha qui l'enriqueix amb un ou cru batut, afegit al caldo calent i remenant, de manera que queden una mena de fils tous. Modernament hi ha qui afegeix alguna pasta fina, típicament fideus. |
||
Al centre de la península Ibèrica és força típic per Setmana Santa i, fora de Quaresma, actualment és habitual enriquir-lo amb trossets d'embotit, com per exemple pernil salat o xoriç. |
Al centre de la península Ibèrica és força típic per Setmana Santa i, fora de Quaresma, actualment és habitual enriquir-lo amb trossets d'embotit, com per exemple pernil salat o xoriç. |
Revisió del 03:44, 14 maig 2017
Sopa d'all 'completa' amb ou i pernil. | |
Característiques | |
---|---|
Altres noms | torrin, allada, alhada, aillade, oliat, tourin, tourain, thourin, tourrin, touril, touri |
País d'origen | Portugal, Espanya, Occitània, Països Catalans |
On es menja | Península Ibèrica, Andorra, Balears i Occitània |
Gastronomia | cuina portuguesa, cuina occitana, cuina dels Països Catalans, etc. |
Detalls | |
Tipus | Sopa d'all |
Mètode de preparació | Bollida |
Ingredients principals | aigua, pa, all, oli d'oliva o greix d'au o saïm |
La sopa d'all és una sopa senzilla que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània.[1] A la resta d'Occitània n'existeix una versió o variant anomenada aiga bulhida,[2] a Madeira l'açorda madeirense[3] i a Menorca l'oliaigo.
Una versió particular del torrin, com se li diu a la Vall d'Aran, és la que s'hi feia tradicionalment als nuvis, se suposa que per a agafar forces, que contenia molt de pebre negre i es diu torrin dels nòvis.[2]
En general és una sopa considerada reconstituent força típica arreu com a ressopó, i que fins i tot en alguns llocs es pensava que ajudava a compensar el fet de beure massa alcohol. També s'ha menjat com esmorzar.
Variants
Les antigues receptes de la Dordonya feien servir greix animal, però avui es fa generalment amb oli d'oliva. A Catalunya, País Valencià i a Llenguadoc, hi ha qui l'enriqueix amb un ou cru batut, afegit al caldo calent i remenant, de manera que queden una mena de fils tous. Modernament hi ha qui afegeix alguna pasta fina, típicament fideus.
Al centre de la península Ibèrica és força típic per Setmana Santa i, fora de Quaresma, actualment és habitual enriquir-lo amb trossets d'embotit, com per exemple pernil salat o xoriç.
Al nord de França aquesta sopa se sol fer amb ceba en comptes d'all.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sopa d'all |
- ↑ El gust d'un poble, Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002. ISBN 8495684918 (català)
- ↑ 2,0 2,1 La cuina del país dels càtars, Jaume Fàbrega, Edicions Cossetània, 2003. ISBN 8496035808 (català)
- ↑ Gastronomie de Madère, pàg. 22. Júlio Pereira. Fabrica das Letras, 2010. ISBN 9789729892929 (francès)