Ferran Latorre i Torres: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m format
Línia 47: Línia 47:
* [[Kanchenjunga]] (8.586 m). Cim amb [[Edurne Pasaban]] i [[Juanito Oiarzabal]]<ref>Revista Barrabés, [http://www.barrabes.com/revista/articulo.asp?idArticulo=6174 Ferrán Latorre hace cima en el Kangchenjunga; el resto de Al Filo, a 1 hora de cumbre]</ref>
* [[Kanchenjunga]] (8.586 m). Cim amb [[Edurne Pasaban]] i [[Juanito Oiarzabal]]<ref>Revista Barrabés, [http://www.barrabes.com/revista/articulo.asp?idArticulo=6174 Ferrán Latorre hace cima en el Kangchenjunga; el resto de Al Filo, a 1 hora de cumbre]</ref>
* [[Lhotse]] (8.516 m). Cim amb Enric Llonch.<ref>{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre corona el Lhotse i conquereix el seu vuitè cim de més de 8.000 metres sense oxigen|publicació=324.cat|url=http://www.324.cat/noticia/2120015/poliesportiu/Ferran-Latorre-corona-el-Lhotse-i-conquereix-el-seu-vuite-cim-de-mes-de-8000-metres-sense-oxigen|consulta=2 octubre 2013|data=22 maig 2013}}</ref>
* [[Lhotse]] (8.516 m). Cim amb Enric Llonch.<ref>{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre corona el Lhotse i conquereix el seu vuitè cim de més de 8.000 metres sense oxigen|publicació=324.cat|url=http://www.324.cat/noticia/2120015/poliesportiu/Ferran-Latorre-corona-el-Lhotse-i-conquereix-el-seu-vuite-cim-de-mes-de-8000-metres-sense-oxigen|consulta=2 octubre 2013|data=22 maig 2013}}</ref>
* [[Cho Oyu]] (8.201 m) Cim,<ref>{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre hace cumbre en el Cho Oyu|publicació=Desnivel|url=http://desnivel.com/expediciones/ferran-latorre-hace-cumbre-en-el-cho-oyu|consulta=2 octubre 2013|data=26 setembre 2913}}</ref>
* [[Cho Oyu]] (8.201 m) Cim.<ref>{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre hace cumbre en el Cho Oyu|publicació=Desnivel|url=http://desnivel.com/expediciones/ferran-latorre-hace-cumbre-en-el-cho-oyu|consulta=2 octubre 2013|data=26 setembre 2913}}</ref>
* [[K2]] (8.611m). 26 de juliol de 2014. Cim per l'[[esperó dels abruzzos|esperó dels Abruzzos]], ruta normal. Aprofitant una finestra de bon temps, assoleix el cim després d'una dura jornada de 15 hores de pujada.
* [[K2]] (8.611m). 26 de juliol de 2014. Cim per l'[[esperó dels abruzzos|esperó dels Abruzzos]], ruta normal. Aprofitant una finestra de bon temps, assoleix el cim després d'una dura jornada de 15 hores de pujada.
* [[Gasherbrum I]], 24 de juliol de 2015. Féu cim amb Yannick Graziani, Tom Seidensticker i Muhammad Sadiq.<ref name=G1>{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre hace cumbre en el Gasherbrum I|publicació=Desnivel|url=http://desnivel.com/expediciones/ferran-latorre-hace-cumbre-en-el-gasherbrum-i|consulta=24 juliol 2015|data=24 juliol 2015}}</ref>
* [[Gasherbrum I]], 24 de juliol de 2015. Féu cim amb Yannick Graziani, Tom Seidensticker i Muhammad Sadiq.<ref name=G1>{{ref-notícia|títol=Ferran Latorre hace cumbre en el Gasherbrum I|publicació=Desnivel|url=http://desnivel.com/expediciones/ferran-latorre-hace-cumbre-en-el-gasherbrum-i|consulta=24 juliol 2015|data=24 juliol 2015}}</ref>

Revisió del 11:25, 16 maig 2017

Infotaula de personaFerran Latorre

Ferran Latorre (2014)
Biografia
NaixementFerran Latorre i Torres
18 d'octubre de 1970 (1970-10-18) (53 anys)
Barcelona, Barcelonès
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya
Aula Escola Europea Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCoronar 13 cims de +8.000 m.[1]
Activitat
OcupacióAlpinista
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2017ascensió Modifica el valor a Wikidata
Premis
Piolet d'Or (1995 i 2008)

Lloc webhttp://www.ferranlatorre.com
Twitter (X): ferranlatorre Modifica el valor a Wikidata

Ferran Latorre i Torres (Barcelona, 18 d'octubre de 1970) és un alpinista català.[2] Ha assolit 13 cims de vuit mil metres.[1]

Biografia

Als 14 anys els seus pares el varen fer soci del Centre Excursionista de Catalunya on es formà com alpinista, i especialment com a destacat escalador en roca i en gel. Va fer cims als Pirineus, Alps i finalment a l'Himalaia, on va escalar el Shisha Pangma Central (8008 m) el 1992 a l'edat de 21 anys, en la primera ocasió en que sortia fora d'Europa.[3] A nivell d'estudis, va cursar fins al COU a l'Aula Escola Europea i ha estat alumne de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona.[1]

Des de 1997 participa en el programa de TVE Al filo de lo imposible,[4] amb el que ha anat a expedicions a Kirguizistan, Groenlàndia, les illes Georgia del Sur, o la Terra de la Reina Maud, a l'Antàrtida, a més de l'Himalaia i el Karakorum. Un dels seus èxits més importants és la coronació del cim nord del Gasherbrum IV (7.910 metres), per la ruta Americana del 86, amb companyia d'Alberto Iñurrategi, José Carlos Tamayo, Juan Vallejo i Mikel Zabalza.[5]

Juntament amb altres alpinistes com Sebastià Alvaro, Oriol Ribas, Manel de la Matta Sastre o Nani Durró ha estat un dels co-fundadors de la Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, una ONG per millorar les condicions de vida de la gent que ajuda els escaladors.[4] En aquesta ONG va ser membre del patronat des de 2002 fins a 2008. Ha publicat articles en medis com Desnivel, Extremo, Vèrtex, Vertical, El Mundo, El Mundo Deportivo[4] El 9 Nou i La Vanguardia.

En l'actualitat es dedica a realitzar el projecte CAT14x8000 amb l'objectiu de ser el primer català a fer els 14 cims més alts de 8000 metres sense oxigen. De moment n'ha assolit tretze dels catorze entre els quals es troben 10 vuitmils principals, Shisha Pangma (Ruta britànica de la sud en estil alpí), Annapurna, Broad Peak, Dhaulagiri, Manaslu, Kangchenjunga, Lhotse, Makalu, Cho Oyu i K2, i un vuitmil secundari, el Shisha Pangma Central també per la Cara Sud (Ruta Loretan).[6] Només li queda l'Everest per assolir l'objectiu.

Expedicions

Premis

  • Piolet d'Or, atorgat per la Federació Espanyola (1995), per l'obertura de vies de dificultat als Alps amb Patrick Gabarrou[1]
  • Piolet d'Or, atorgat per la Federació Espanyola (2008), per l'ascensió al Gasherbrum IV (7925 m)[1]
  • Premi de periodisme del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló.[13]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Biografia de Ferran Latorre, a la seva web
  2. grupnaciodigital.com, DOSSIER DE PREMSA. Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló, 2006
  3. Revista Fusion, El espíritu de los pioneros. Ferrán Latorre, alpinista y cámara de altura (castellà)
  4. 4,0 4,1 4,2 Fundació Muntanyencs per l'Himàlaia, Ferran Latorre
  5. 5,0 5,1 Revista Desnivel, Éxito total en el GIV
  6. FEEC, L'alpinista Ferran Latorre corona el K2, considerat el cim més difícil del món
  7. Revista Barrabés, Ferrán Latorre hace cima en el Kangchenjunga; el resto de Al Filo, a 1 hora de cumbre
  8. «Ferran Latorre corona el Lhotse i conquereix el seu vuitè cim de més de 8.000 metres sense oxigen». 324.cat, 22-05-2013 [Consulta: 2 octubre 2013].
  9. «Ferran Latorre hace cumbre en el Cho Oyu». Desnivel, 26-09-2913 [Consulta: 2 octubre 2013].
  10. «Ferran Latorre hace cumbre en el Gasherbrum I». Desnivel, 24-07-2015 [Consulta: 24 juliol 2015].
  11. «Ferran Latorre corona el Makalu». La Vanguardia, 23-05-2016 [Consulta: 23 maig 2016].
  12. «Cima de Ferran Latorre en el Nanga Parbat». La Vanguardia, 25-07-2016 [Consulta: 25 juliol 2016].
  13. La Vanguardia, 21 novembre 2011, "Ferran Latorre. premiat per la sèrie sobre l'everest"

Enllaços externs