Abdomen: diferència entre les revisions
Contingut canviat per «{{polisèmia|Abdomen (artròpodes)}}{{polisèmia|Abdominals (exercici)}} thumb|right|250px|L'abdomen en un humà i en una formiga...». |
Es desfà la revisió 18447692 de 81.45.141.168 (Discussió) Vandalisme |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{polisèmia|Abdomen (artròpodes)}}{{polisèmia|Abdominals (exercici)}} |
{{polisèmia|Abdomen (artròpodes)}}{{polisèmia|Abdominals (exercici)}} |
||
[[Fitxer:Abdomen-head-thorax-ca.svg|thumb|right|250px|L'abdomen en un humà i en una formiga]] |
[[Fitxer:Abdomen-head-thorax-ca.svg|thumb|right|250px|L'abdomen en un humà i en una formiga]] |
||
En [[vertebrats]] com ara els [[mamífers]], l''''abdomen''' (ventre) constitueix la part del cos entre el [[tòrax]] (pit) i la [[pelvis]]. La regió delimitada per l'abdomen rep el nom de [[cavitat abdominal]]. L'[[Abdomen (artròpodes)|abdomen dels artròpodes]] és la regió més distal del cos, situada darrere el tòrax o [[cefalotòrax]]. |
|||
LA RESPUESTA ES NO |
|||
== Contingut == |
|||
[[Fitxer:Abdominal Quadrant Regions ca.svg|520px|thumbnail|Regions i quadrants de l'abdomen]] |
|||
L'abdomen conté la majoria dels òrgans que tenen forma de tub del [[Aparell digestiu|tracte digestiu]], així com diversos òrgans sòlids. Òrgans continguts en la [[cavitat abdominopelviana]], composta alhora de les cavitats [[cavitat abdominal|abdominal]] i [[cavitat pelviana|pelviana]]. Entre els òrgans abdominals s'inclouen l'[[estómac]], l'[[intestí prim]] i el [[còlon]] amb el seu [[Apèndix vermiforme|apèndix]]. Òrgans com el [[fetge]], la [[vesícula biliar]] i el [[pàncrees]] funcionen estretament associats amb el tracte digestiu i s'hi comuniquen a través de conductes ([[Via biliar|vies biliars]]). La [[melsa]], els [[ronyó|ronyons]] i les [[glàndula suprarenal|glàndules suprarenals]] també es troben dins de l'abdomen, juntament amb molts vasos sanguinis, incloent l'[[aorta]] i la [[vena cava inferior]]. Els anatomistes poden considerar la [[bufeta urinària]], l'[[úter]], les [[Trompa de Fal·lopi|trompes de Fal·lopi]] i els [[ovari]]s, ja sigui com a òrgans abdominals o com a òrgans de la pelvis (en la [[cavitat pelviana]]). Finalment, l'abdomen conté una extensa membrana anomenada [[peritoneu]]. Alguns plecs del peritoneu poden cobrir completament alguns òrgans, o poden cobrir només un costat (el ventral o anterior) dels òrgans que normalment es troben més a prop de la paret abdominal. Els anatomistes anomenen als últims tipus d'òrgans (situats dorsalment o posteriors) com a ''retroperitoneals''. Té la funció d'ajudar en el procés de respiració, proporcionen un suport postural, també permet el moviment del tronc i de la |
|||
columna vertebral. |
|||
== Paret abdominal == |
|||
La paret abdominal té tres capes, que són, des de l'exterior cap a l'interior: l'[[Múscul oblic major de l'abdomen|oblic major o extern]], l'[[Múscul oblic menor de l'abdomen|oblic menor o intern]] i el [[Múscul transvers de l'abdomen|transvers abdominal]].<ref name=EB>{{ref-enciclopèdia|cognom= |nom= |enllaçautor= |editor-first= |editor-last= |editor-link= |enciclopèdia=Encyclopædia Britannica|títol=Abdominal cavity |edició=15th |any=2010|editorial=Encyclopædia Britannica, Inc.|volum=I: A-Ak - Bayes|lloc= Chicago, IL|isbn=978-1-59339-837-8|pàgines=19–20}}</ref> Les tres primeres capes s'estenen entre la [[columna vertebral]], les costelles inferiors, la [[cresta ilíaca]] i els [[pubis]] de la [[pelvis]]. Totes les seves fibres es fonen cap a la línia mitjana i envolten el [[Múscul recte major de l'abdomen|recte abdominal]] en una funda abans d'unir-se al costat oposat en la [[línia alba]]. |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències|2}} |
|||
== Vegeu també == |
|||
* [[Tronc (anatomia)|Tronc]] |
|||
* [[Extremitat]] |
|||
{{Parts del cos}} |
|||
{{commonscat}} |
|||
{{Viccionari-lateral|Abdomen}} |
|||
[[Categoria:Anatomia animal]] |
[[Categoria:Anatomia animal]] |
||
Revisió del 11:42, 17 maig 2017
En vertebrats com ara els mamífers, l'abdomen (ventre) constitueix la part del cos entre el tòrax (pit) i la pelvis. La regió delimitada per l'abdomen rep el nom de cavitat abdominal. L'abdomen dels artròpodes és la regió més distal del cos, situada darrere el tòrax o cefalotòrax.
Contingut
L'abdomen conté la majoria dels òrgans que tenen forma de tub del tracte digestiu, així com diversos òrgans sòlids. Òrgans continguts en la cavitat abdominopelviana, composta alhora de les cavitats abdominal i pelviana. Entre els òrgans abdominals s'inclouen l'estómac, l'intestí prim i el còlon amb el seu apèndix. Òrgans com el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees funcionen estretament associats amb el tracte digestiu i s'hi comuniquen a través de conductes (vies biliars). La melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals també es troben dins de l'abdomen, juntament amb molts vasos sanguinis, incloent l'aorta i la vena cava inferior. Els anatomistes poden considerar la bufeta urinària, l'úter, les trompes de Fal·lopi i els ovaris, ja sigui com a òrgans abdominals o com a òrgans de la pelvis (en la cavitat pelviana). Finalment, l'abdomen conté una extensa membrana anomenada peritoneu. Alguns plecs del peritoneu poden cobrir completament alguns òrgans, o poden cobrir només un costat (el ventral o anterior) dels òrgans que normalment es troben més a prop de la paret abdominal. Els anatomistes anomenen als últims tipus d'òrgans (situats dorsalment o posteriors) com a retroperitoneals. Té la funció d'ajudar en el procés de respiració, proporcionen un suport postural, també permet el moviment del tronc i de la columna vertebral.
Paret abdominal
La paret abdominal té tres capes, que són, des de l'exterior cap a l'interior: l'oblic major o extern, l'oblic menor o intern i el transvers abdominal.[1] Les tres primeres capes s'estenen entre la columna vertebral, les costelles inferiors, la cresta ilíaca i els pubis de la pelvis. Totes les seves fibres es fonen cap a la línia mitjana i envolten el recte abdominal en una funda abans d'unir-se al costat oposat en la línia alba.
Referències
- ↑ «Abdominal cavity». A: Encyclopædia Britannica. I: A-Ak - Bayes. 15th. Chicago, IL: Encyclopædia Britannica, Inc., 2010, p. 19–20. ISBN 978-1-59339-837-8.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abdomen |