Deure: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
adaptat de diverses wikis
 
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
El '''deure''' és l'obligació [[moral]] de fer o deixar de fer alguna cosa, independentment del desig d'acomplir-lo. Es relaciona amb la llibertat, ja que és la conciència la que impulsa a exercir el [[lliure d'albir]] de manera que no contradigui el deure, per tranquilitzar els escrúpols i actuar èticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.
El '''deure''' és l'obligació [[moral]] de fer o deixar de fer alguna cosa, independentment del desig d'acomplir-lo. Es relaciona amb la llibertat, ja que és la conciència la que impulsa a exercir el [[lliure albir]] de manera que no contradigui el deure, per tranquilitzar els escrúpols i actuar èticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.


==Ciceró==
==Ciceró==
[[Ciceró]] va estudiar el deure a ''De Oficiis'' (44 aC), un assaig filosòfic en forma de carta al seu fill. Influït per l'[[estocisime]], afirma que tot home ha de conèixer el seu deure per poder complir-lo i ser un ciutadà amb [[honor]]. Aquest deure pot venir de quatre fonts:
[[Ciceró]] va estudiar el deure a ''De Oficiis'' (44 aC), un assaig filosòfic en forma de carta al seu fill. Influït per l'[[estoicisime]], afirma que tot home ha de conèixer el seu deure per poder complir-lo i ser un ciutadà amb [[honor]]. Aquest deure pot venir de quatre fonts:
*del simple fet de ser persona
*del simple fet de ser persona
*de la posició que ocupa (modernament es diria del rol social, per exemple el lloc de treball, la famólia o el grup de pertinença; cada grup té unes obligacions determinades)
*de la posició que ocupa (modernament es diria del rol social, per exemple el lloc de treball, la famólia o el grup de pertinença; cada grup té unes obligacions determinades)

Revisió del 17:13, 26 gen 2008

El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer alguna cosa, independentment del desig d'acomplir-lo. Es relaciona amb la llibertat, ja que és la conciència la que impulsa a exercir el lliure albir de manera que no contradigui el deure, per tranquilitzar els escrúpols i actuar èticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.

Ciceró

Ciceró va estudiar el deure a De Oficiis (44 aC), un assaig filosòfic en forma de carta al seu fill. Influït per l'estoicisime, afirma que tot home ha de conèixer el seu deure per poder complir-lo i ser un ciutadà amb honor. Aquest deure pot venir de quatre fonts:

  • del simple fet de ser persona
  • de la posició que ocupa (modernament es diria del rol social, per exemple el lloc de treball, la famólia o el grup de pertinença; cada grup té unes obligacions determinades)
  • de la pròpia personalitat
  • dels propis valors

Kant

Kant basa tota la seva ètica en el deure, oposant-se així a les ètiques materials basades en manaments concrets. Creia que la raó permetia conèixer el propi deure en cada situació i que acomplir-lo era l'únic motiu vàlid per a l'acció, i no pas per aconseguir un bé o evitar un càstig.

W.D. Ross

W.D.Ross distingeix entre set tipus de deures, que serien subjacents als manaments concrets (tant de la religió com les lleis concretes de cada país)

  • deure de beneficiència: obligació d'ajudar els altres
  • deure de la no maleficiència: evitar ferir o perjudicar els altres
  • deure de la justícia: assegurar que cadascú rep el que li pertoca
  • deure de la millora: obligació de millorar la pròpia manera de ser
  • deure de la reparació: si s'incompleix el segon deure, cal esmenar el mal en la mesura del possible
  • deure de la gratitud
  • deure de mantenir les promeses