Sexenni Democràtic

El Sexenni Democràtic, altrament dit Sexenni Revolucionari, és un període de temps que abraça des del 1868 amb un aixecament militar fins ben bé la Restauració Borbònica del Gener del 1875.

Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retràs a la península.

Els inicis

Vegeu també: Revolució de 1868

L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat Tractat d'Ostende, tractat amb el qual pretenien acabar amb la dinastia borbònica així com amb el seu contemporani govern corrupte de Narváez.

Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'incià la coneguda Revolució de 1868, també dita "La Gloriosa". A part de ser un aixecament militar liderat per Joan Prim i Francisco Serrano, cal tenir present el suport de la població, car en molts pobles la ciutadania ocupà els carrers amb el crit de "Morin els Borbons". Havent triomfat l'aixecament i després de la redacció de la Constitució de 1869, la Constitució més liberal del sXIX, de seguida sorgí el problema de en quina figura havia de recaure la monarquia espanyola. Finalment, Amadeu de Savoia, membre de la família reial italiana que havia dut a terme la reunificació del seu Estat, fou elegit com a nou Monarca constitucional -és a dir, Rei que regna, però que no governa- l'any 1871.

No obstant, el regnat d'Amadeu I durà fins al 1873, moment en què abdicà en vistes de la manca de suport dels diferents partits polítics, de les sublevacions populars decepcionades, a més de la tercera guerra carlina la qual havia estat detonada per la seva elecció com a Rei en comtes del pretendent carlí.

La I República

Article principal: Primera República Espanyola

En vistes de tot el desgavell, els polítics republicans aconseguiren convèncer a la resta de diputats que l'alternativa era la República, la qual fou constitïda al febrer de 1873 i tingué com a primer president al català Estanislau Figueras.

Tanmateix, la República espanyola es trobà amb un gran nombre de dificultats; en primer lloc, la gran majoria de polítics i de la població en desconfiaven mentre que la jerarquia eclesiàstica, els carlins i altres conservadors hi estaven clarament en contra; per altra banda, els camperols veieren en la República la possibilitat d'una reforma agrària, fet que els governs republicans no es varen ni plantejar, així com els obrers sortiren a ocupar els carrers; a tot això cal afegir-hi a més a més, les confrontacions entre els republicans unitaris, federalistes i cantonalistes així com l'intent de Catalunya de crear un Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

La fi del Sexenni

Com a resultat, el gener de 1874, Manuel Pavía feu un pronunciament lliurant el poder al general Francisco Serrano, qui governà de forma dictatorial durant 12 mesos; finit aquest temps, Martínez Campos, realitzà un cop d'Estat al desembre 1874 per retornar el poder a la dinastia borbònica, donant lloc a la Restauració.