Requint

Clarinet Sib (Esquerra) Requint (Dreta)

Requint (Clarinet Eb)

És un intrument aeròfon de la familia vent fusta, de registre soprano-agut i exiteix en 4 tons d’afinació diferents (Lab, Fa, Mib y Re) actualment s’utilitza el (Mib) per lo tant està un 4rt de tò per damunt del  Clarinet Si bemoll. També es un instrument transpositor.

Té el mateix sistema de claus i de digitació que el Clarinet sibemoll. El tamany del Requint és més petit ( 45-50 cm ) que el del Clarinet Si bemoll (66 cm)  per tant el broquet , les canyes i la abrazadera també ho són. Cap destacar que per a l’intèrpret del clarinet que ha de doblar veus en orquestra tocant al mateix temps el clarinet Sib i Requint, precissa de una adaptació, ja que el requint és més petit i el sistema de claus està més junt.

Aquest tipus de clarinet s’empra en bandes simfòniques de música, agrupacions de clarinets i en orquestres, tot i així cap destacar que no té un ampli repertori com el clarinets sopranos ( Sib i La).

El clarinet requint té un sò penetrant, el staccato incissiu, i un timbre brillant. Al registre agut el resulta és estrident , al registre central una bona sonoritat emprada pels compositors que buscaven una alternativa aguda respecte al clarinet sibemoll, i al registre greu (chalomeau) és concentren la major part de dificultats degut a que no té prou cos. Básicament s’empra per a tocar passatges aguts.

Història del Requint

Dins dels Requint, ja en desús, trobem el afinat en Re, el més greu i primitiu del grup, l'ús va ser molt comú a principis del segle XIX. El repertori més conegut per aquest clarinet són els concerts de Johann Melchior Molter.

J. Stamitz també  inclourà el Requint en alguna de les seves simfonies al igual que Rameau, J.C. Bach i Gluck. Així mateix Wagner el fa servir en Tanhauser i en les Valquíries, I. Stravinsky en la Consagració de la Primavera i J. Strauss en algunes polques i valsos, juntament amb l'afinat en Mib.

També van existir els requints afinats en Lab, Sol i Fa, relegats a un exclusiu ús de bandes militars, especialment a Espanya, Hongria i Itàlia, per la seva sonoritat directa i cridanera i al seu afinació difícil de controlar.

"El Pitu Montanyés"

El requint és un instrument molt difós popularment a Cantàbria, on es coneix com "Pitu Montañés", es toca acompanyat de tambor o redoblant i la parella es diu “Piters”.

Es va difondre en el centre-occident càntabre, La Muntanya, des de mitjan segle XIX i va substituir en gran mesura al silbu, a la dolçaina i a la gaita com a instrument emprat en la interpretació de peces del folklore càntabre,  jotes i pericotes freqüentment

Entre “Els Piters” històrics més coneguts destaquen Joaquim i Antoni Mediavilla «els de Villapresente», Servando Crespo d'Escobedo de Camargo, Tomás Castillo, «Tomasón», de Anievas o Bosio i Martín. En l'actualitat, Alfonso Díaz Casado, Paco San José, Joaquín Arnaiz i Fernando Gómez.

Repertori

• Berlioz: Passatge orquestral: Simfonia Fantàstica op.14.
• Bolcom. W: Suite per a 4 danzes per a Requint Eb.
• Cavallini. E: Variacions del Carnaval de Venècia.
• Manuel Lillo Torregrosa: Concerts per a Requint:
  • Teren Rof, Concert N.1 per a Requint.
  • Vivències, Concert N.2 per a Requint.
  • Obviam Ire Siglo, Concert N.3 per a Requint.
  • Angular, Concert N.4 per a Requint.
  • Lambuco, Concert N.5 per a Requint.
  • Re Sixto, Concert N.6 per a Requint.
• Mahler. G: Passatges orquestrals: Simfonia “La Cançò de la Terra”,Simfonies nº ( 1,2,3,4,7,8,9).
• Molter. J.M: Concert nº1 per a Requint en La Major, MWV 6 Nº41.
• Ponchielli. A: Quartet per a Clarinet Sib, Requint, Flaura, Oboe amb acompanyament de piano.
• Prokofiev. S: Passatges orquestrals: Simfonia nº5.
• Rabaud. H: Solo de concurs per a Requint Eb.
• Ravel. M: Passatges orquestrals: Bolero, Concert piano “Per a la mà Esquerra”, Concert per a piano i orquestra, Dafnis i Cloe.
• Scelsi. G: Tres peces per a Requint Eb.
• Schoenberg. A: Suite, op. 29 per a Requint, clarinet sib, clarinet baix, viola, violí, violoncel i piano.
• Shostakovich. D: Passatges orquestrals: L’edat d’or op.22, Simfonies nº (5, 6, 8).
• Strauss. R: Passatges orquestrals: Les alegres entremaliadures de Till Eulenspiegel op.28.
• Stravinsky. I: L’Ocell de Foc, La Consagració de la primavera, Concert per a violí en D.
• Webern. A: Tres cançons per a veu, Requint y guitarra Op.18.
• Clarinetes (castellà)

Viccionari