Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - i de en + i de{{què}} en
{{Infotaula de persona}}
Línia 1: Línia 1:
{{FR}}
'''Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles''', anomenat '''''l'Orador''''' ( [[Aragó]], vers [[1384]] - [[?]], [[1454]]/[[1458]]), Sisè baró d'Híxar, virrei de Nàpols, coper major d'en Ferran I i majordom major d'Alfons III. Fou un gran humanista.
{{Infotaula de persona}}

'''Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles''', anomenat '''''l'Orador''''' ( [[Aragó]], vers [[1384]] - [[?]], [[1454]]/[[1458]]), fou un noble aragonès. Sisè baró d'Híxar, virrei de Nàpols, coper major d'en Ferran I i majordom major d'Alfons III. Fou un gran humanista. Fill del baró d'Híxar [[Alfons II Ferrandis d'Híxar i de Cornell]] i de la seva muller Toda de Centelles, filla del baró de Centelles Gilbert VI de Centelles i de Montcada. Es casà en primeres núpcies amb Maria de Luna, de la que no tingué descendència. En segones núpcies es casa amb Timbor de Cabrera, filla d'en [[Bernat IV de Cabrera]]. Tingueren almenys un fill, [[Joan II Ferrandis d'Híxar i de Cabrera]], nat el 1419. Fou germà de l'arquebisbe de Tarragona, [[Gonçal Ferrrandis d'Híxar i Centelles]]. El seu pare li donà les senyories d'Híxar i de{{què}} en el 1397. En el 1421 anà a [[Nàpols]] en qualitat de virrei per pacificar la zona de [[Calàbria]]. Obtingué els béns del comte de Luna, i posteriorment, les senyories de Lécera i Vinaceit. Comprà una part del comtat de Belchite a la reina.
== Antecedents familiars ==
Fill del baró d'Híxar [[Alfons II Ferrandis d'Híxar i de Cornell]] i de la seva muller Toda de Centelles, filla del baró de Centelles Gilbert VI de Centelles i de Montcada.

== Núpcies i descendents ==
Es casà en primeres núpcies amb Maria de Luna, de la que no tingué descendència.

En segones núpcies es casa amb Timbor de Cabrera, filla d'en [[Bernat IV de Cabrera]]. Tingueren almenys un fill:
* '''[[Joan II Ferrandis d'Híxar i de Cabrera]]''', nat el 1419.

== Biografia ==
Fou un noble aragonés.
El seu pare li donà les senyories d'Híxar i de{{què}} en el 1397.
En el 1421 anà a [[Nàpols]] en qualitat de virrei per pacificar la zona de [[Calàbria]].
Obtingué els béns del comte de Luna, i posteriorment, les senyories de Lécera i Vinaceit.
Comprà una part del comtat de Belchite a la reina.

Germà de l'arquebisbe de Tarragona, [[Gonçal_Ferrrandis_d'Híxar_i_Centelles|Gonçal Ferrandis d'Híxar]].

== Bibliografia ==



{{ORDENA:Ferrandis D'Hixar I De Centelles, Joan}}
{{ORDENA:Ferrandis D'Hixar I De Centelles, Joan}}

[[Categoria:Nobles aragonesos]]
[[Categoria:Nobles aragonesos]]

Revisió del 07:23, 28 maig 2017

Infotaula de personaJoan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles
Biografia
Naixementdècada del 1380 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSenyor d'Híxar Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTimbor de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan II Ferrandis d'Híxar i de Cabrera, Margarita d'Híjar, Juan Fernández de Hijar, 1.Duque de Hijar, 1.Duque de Aliaga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAlifonso Ferrández d'Íxar y Cornel Modifica el valor a Wikidata  i Toda de Centelles Modifica el valor a Wikidata

Joan I Ferrandis d'Híxar i de Centelles, anomenat l'Orador ( Aragó, vers 1384 - ?, 1454/1458), fou un noble aragonès. Sisè baró d'Híxar, virrei de Nàpols, coper major d'en Ferran I i majordom major d'Alfons III. Fou un gran humanista. Fill del baró d'Híxar Alfons II Ferrandis d'Híxar i de Cornell i de la seva muller Toda de Centelles, filla del baró de Centelles Gilbert VI de Centelles i de Montcada. Es casà en primeres núpcies amb Maria de Luna, de la que no tingué descendència. En segones núpcies es casa amb Timbor de Cabrera, filla d'en Bernat IV de Cabrera. Tingueren almenys un fill, Joan II Ferrandis d'Híxar i de Cabrera, nat el 1419. Fou germà de l'arquebisbe de Tarragona, Gonçal Ferrrandis d'Híxar i Centelles. El seu pare li donà les senyories d'Híxar i de[Cal aclariment] en el 1397. En el 1421 anà a Nàpols en qualitat de virrei per pacificar la zona de Calàbria. Obtingué els béns del comte de Luna, i posteriorment, les senyories de Lécera i Vinaceit. Comprà una part del comtat de Belchite a la reina.