Diferència entre revisions de la pàgina «Contractualisme»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Falta l'espai!
m (L'augment, tant en nombre com en riquesa)
(Falta l'espai!)
# En primer lloc es troben els canvis en l'ordre polític que sorgeixen a Europa. L'ordre social de l'[[antic Règim]] es caracteritzava per les relacions comunitàries de dependència. Per exemple la dependència que el vassall ofereix al senyor a canvi de protecció, rentes i treballs a canvi de terres, o obediència a canvi de protecció davant de la competència en el cas dels gremis professionals. El sistema resultant era de caràcter més o menys comunitarista i descentralitzat, tot i la forta tendència a l'acaparament de poder per part dels monarques, procés que es consolidarà a la Monarquia Absoluta. Davant d'això, els excedents agrícoles i la seva reinversió en sectors econòmics independents dels gremis tradicionals, va anar donant lloc gradualment a l'aparició d'una nova classe social: la burgesia. Aquesta es caracteritzava per la seva independència política i econòmica, fet que va començar a fer aflorar nous valors individualistes dins del pensament de l'època. L'augment, tant en nombre com en riquesa d'aquesta nova classe social va fer que les exigències en el canvi de les estructures polítiques cada cop prenguessin més força. Aquest fet culminà amb la [[Revolució Francesa]] de 1789.
# En segon lloc hi ha els canvis en l'ordre geopolític. L'expansió de la cultura política occidental més enllà del continent europeu va tenir lloc a partir de l'arribada dels europeus al continent americà. Tanmateix, els processos emancipatoris de les possessions americanes, a finals del s. XVIII i a principis del SXIX, van fer necessari articular un nou model polític per aquells estats i nacions, ja que el model dinàstic monàrquic europeu es mostrava inservible per satisfer les noves realitats polítiques dels territoris recentment independitzats. Es va iniciar així un intens procés de reflexió entorn de quin hauria de ser el model polític. En aquest debat, el contractualisme va tenir un paper central, propiciant l'extensió del constitucionalisme. Els resultats d'aquestes transformacions van retornar al nou continent.
# En tercer lloc la secularització. La lenta pèrdua de poder i d'influència de la religió cristiana i especialment l'erosió del Papat comacom a poder polític, va proporcionar l'abandonament de teories religioses que explicaven l'ordre social apel·lant a l'ordre sorgit de la Llei Divina. Si bé la influència de la religió cristiana va seguir tenint una forta presència en tots els àmbits, la burgesia cada cop tenia més força dins l'esfera política, envaint així un espai tradicionalment relegat al poder religiós.
# En quart lloc, els ideals de la Il·lustració, dels que hem parlat en apartats anteriors. El moviment racionalista, els nous valors d'emancipació i autonomia personal, la Revolució Científica, l'inici de la [[Revolució Industrial]] i en general les transformacions ideològiques que van tenir lloc durant el s. XVIII van proporcionar la crisi de l'Antic Règim. El model de súbdit va ser substituït per el de ciutadà, dotat de Raó i drets, i inspirat pels ideals de l'individualisme, l'emancipació política i l'autonomia moral. Ja Descartes havia proclamat al s.XVII la independència epistemològica de l'individu (establint el subjecte com a criteri últim de veritat), tendència clausurada per Kant i el seu ideal d'autonomia moral com a clau de volta del moviment il·lustrat. El resultat de combinar totes aquestes tendències, juntament amb altres factors, va tenir com a conseqüència una crisi política producte d'una crítica social sense precedents, viscuda en cada territori a ritmes diferents en funció del context polític i econòmic, de manera revolucionària en alguns casos, de manera gradual en d'altres.
 
Usuari anònim

Menú de navegació