El senyor de les mosques (llibre)

El senyor de les mosques

(en) Lord of the Flies
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	William Golding
Llengua	anglès
Artista de la coberta	Anthony Gross
Publicació	Regne Unit, 1954
Creació	1954
Editorial	Faber and Faber
Dades i xifres
Gènere	ficció juvenil, al·legoria, Robinsonada, ciència-ficció i ficció distòpica
Altres
Lloc web	william-golding.co.uk…

El senyor de les mosques és una novel·la distòpica de 1954 escrita per William Golding sobre un grup de nois britànics arrapats en una illa deserta que tracten d'autogovernar-se amb resultats desastrosos. Es tracta de la primera novel·la de Golding, que va passar desapercebuda inicialment però que s'ha convertit en un best-seller, amb diverses adaptacions cinematogràfiques. La seva temàtica controvertida sobre la naturalesa humana i el bé comú l'ha fet mereixedora de ser considerada una de les millors novel·les del segle XX, segons diferents reculls.

Resum

Un avió que transporta estudiants britànics, cau a terra estavellant-se contra una illa inhabitada. Els únics supervivents de l'accident són alguns nens, els quals es veuen obligats a sobreviure havent mort tots els adults.

Ralph i Piggy, dos dels nois grans, troben un cargol de mar que fan sonar per reunir a la resta dels supervivents. Des d'aquest moment, el cargol de mar serà utilitzada com a símbol d'autoritat i dret a la paraula, a més de ser emprada per convocar a tots a una assemblea quan la situació ho requereixi. Ralph és elegit democràticament com a líder del grup, tot i que Jack, un altre dels nois més forts, desitjava ser el cap. Per acontentar, Ralph ho deixa a càrrec del grup de caçadors. El líder, decideix que cal encendre una foguera, de manera que puguin generar un senyal constant de fum i així ser rescatats per algun navili que la veiés. Per encendre el foc, utilitzen les ulleres de Piggy aprofitant els raigs del sol. Des d'aquell moment, Ralph insistirà durant tota l'estada a l'illa d'abandonar la foguera, seria renunciar a la idea de ser rescatats i lliurar-se a la vida com salvatges, raó per la qual es designen encarregats de vigilar que la foguera no s'apagui en cap moment.

Amb el pas del temps, alguns dels nois emprenen conductes violentes i irracionals. Jack és el primer d'ells, que en no haver estat elegit com a cap del grup, sent una rivalitat i odi cap a Ralph, gaudint al mateix temps d'insultar Piggy. Es queixa de la importància que li donen a la foguera ia la cargol de mar, mentre ell i el seu grup estan cada vegada més obsessionats amb la idea de caçar un senglar, acció que finalment porten a terme.

Progressivament, la por es fa més patent a mesura que augmenten els rumors d'una bèstia que habita a l'illa. encara que cap dels nois majors creu que això sigui possible, la idea els aterreix igualment. Una nit mentre els bessons Sam i Eric cuiden la foguera, hi veuen una criatura desconeguda, fent-los córrer de por. Els altres decideixen anar a investigar armats amb llances, deixant als "petits" a cura de Piggy. El grup liderat intermitentment per Ralph i Jack recorre l'illa durant tot el dia. A mesura que enfosqueix i la rivalitat entre tots dos augmenta, la majoria decideix retirar-se i tornar amb els altres, només Ralph, Jack i Roger, arriben a la muntanya, on entre penombres, aconsegueixen veure la Bèstia, moment en què surten corrent espantats. Després, quan discuteixen que ha passat, Ralph expressa que els caçadors són incapaços de lluitar contra La Bèstia, ja que en el fons són només nens armats amb pals. Jack s'enfurece pel comentari i convoca una assemblea. En aquesta reunió, acusa Ralph de no haver-se enfrontat a la bèstia, ho denuncia per cridar als seus caçadors uns inútils i es queixa perquè Ralph no sap caçar, només donar ordres. Animat per la situació, pregunta enèrgic qui creu que Ralph hauria de deixar de ser el líder, però ningú aixeca la mà. Humiliat, abandona el grup. Més tard els seus caçadors es reuneixen amb ell i atrapen un altre senglar, al qual li tallen el cap i la deixen en una estaca com a ofrena a La Bèstia.

Simón, un nen tímid que de tant en tant ajuda a Ralph i a Piggy, catalogat d'estrany pels altres per patir desmais freqüents, decideix endinsar-se sol al bosc, dirigint cap a un clar on aconsegueix calmar els seus atacs. Al lloc troba el cap de senglar clavada a l'estaca, la qual es trobava en evident estat de descomposició, regalimant de sang i coberta de mosques. Terroritzat, Simó pateix una al·lucinació en què aquesta li parla i s'identifica com El Senyor de les Mosques, mentre es burla d'ell i dels altres per creure que La Bèstia és una criatura que es pot caçar, assegurant que la fera està en tots costats. qüestió que pot interpretar-se com una al·lusió a la maldat humana. En l'escena, es dóna a entendre que Simó ja ho sabia des d'abans, ja que durant una assemblea va tractar d'expressar-li al grup que la bèstia eren ells mateixos, però van riure d'ell. Simón es desmaia i en despertar camina fins a la muntanya, on els nois havien vist a la qual creien era La Bèstia, però amb la llum del dia, Simón s'adona que només és el cadàver d'un paracaigudista que s'aixeca amb el vent. Tot i estar exhaust decideix anar a explicar-ho a tothom.

Mentrestant, Jack i el seu grup es presenten als altres amb màscares i els cossos pintats com salvatges, els conviden a menjar de la seva senglar i al fet que considerin unir-se a la seva tribu. De poc, gairebé tot el grup es va amb ells i celebren una festa cantant i menjant, Ralph, Piggy i els bessons són els últims a arribar. Jack, a qui els altres diuen "Cap", els pregunta qui formarà part de la seva tribu, el que genera una discussió amb Ralph que acaba quan comença a ploure. En aquell moment, tots comencen una frenètica dansa en la qual simulen caçar un senglar, a la meitat d'aquesta Sim

Vegeu també

• El cor de les tenebres
• Dos anys de vacances