Ali al-Sistani: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Ali al-Sistani»
 
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{persona}}

'''[[Sàyyid|Sayyid]]''' '''Ali Husaini Sistani''' (4 d'agost de [[1930]]) és un gran aiatol·là iraquià; actualment, i després de la invasió de [[Iraq|l'Iraq]], representa una figura política molt important.
'''[[Sàyyid|Sayyid]]''' '''Ali Husaini Sistani''' (4 d'agost de [[1930]]) és un gran aiatol·là iraquià; actualment, i després de la invasió de [[Iraq|l'Iraq]], representa una figura política molt important.



Revisió del 10:17, 11 juny 2017

Infotaula de personagran aiatol·là Modifica el valor a Wikidata
Ali al-Sistani

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fa) سيد على سيستانى Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Mashad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam, xiïsme, imamisme i xiïtes ussulís Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballXiïtes ussulís Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióalfaquí, teòleg, escriptor religiós, marja taqlid Modifica el valor a Wikidata
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsMahdi al-Isfahani, Mirza Mehdi Ashtiani, Hashem al-Qazwini, Muhammad Hujjat Kuh-Kamari, Abul Qasem al-Khoy, Hussein al-Hilli (en) Tradueix i Muhsin al-Hakim (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alumnesباقر الايرواني (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran aiatol·là Modifica el valor a Wikidata
FillsMohammed Ridha al-Sistani (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc websistani.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1544760 Facebook: 717312145133691 Modifica el valor a Wikidata

Sayyid Ali Husaini Sistani (4 d'agost de 1930) és un gran aiatol·là iraquià; actualment, i després de la invasió de l'Iraq, representa una figura política molt important.


Biografia

Ali al-Sistani va néixer a Meixad (Iran)el 4 d'agost de 1930, en el si d'una família molt religiosa. El seu avi, qui tenia aquest nom i per qui va ser nomenat d'aquesta manera, era un erudit que havia estudiat en Najaf. La família de Sistani era originària de Isfahán, i es va traslladar posteriorment a Sistán, província de Buluchistán, lloc que va donar el seu nom de "al-Sistani".

Ali Sistani va començar la seva educació religiosa a edat molt primerenca a la seva ciutat natal, per després traslladar-se, en 1949 a la ciutat santa de Shi'a a la zona central d'Iran. En 1951 va ser a l'Iraq per estudiar sota la tutela de Gran Ayatollah Abul-Qassim Khoei.

Quan l'aiatol·là Khoei va morir en 1992, Sistani va ascendir al rang de gran aiatol·là, heretant tota la xarxa de Khoei i els seus seguidors. Amb la mort del gran aiatol·là Mohammad Sadeq al-Sadr, Sistani emergeix com el més eminent clergue xiïta a l'Iraq.

Sistani ha sobreviscut a la persecució, la qual ha matat a molts altres clergues xiïtes. La seva mesquita va ser tancada en 1994, i no va reobrir fins al cap de la invasió nord-americana que va derrocar el règim de Baath. Des d'aquest moment es autorrecluyo a la seva casa en Najaf i malgrat el seu aïllament i inaccessibilitat, Sistani posseeix fortes influències en tota la població xiïta de l'Iraq a través d'una xarxa de clergues juniors que difonen els seus ensenyaments. A causa d'aquesta influència, ha tingut un paper silenciós però important en la política en curs de l'Iraq. Ell s'ha compromès amb el procés constitucional, cridant als seus seguidors xiïtes a la no retaliación a la violència sectària.

A l'agost de 2004, ayatollah Sistani, qui ha estat sofrint d'una afecció cardíaca va viatjar a Londres per rebre el tractament mèdic. Va ser la primera vegada en molts anys en el qual Sistani va deixar la seva casa a Najaf.

Paper a l'Iraq actual

Manifestació en suport a Ayatullah Ali Al-Sistani

Després de l'ocupació de l'Iraq en 2003 per una coalició multinacional, Sistani ha tingut un paper polític al capdavant de la comunitat xiïta cada vegada més influent a l'Iraq, per la qual cosa els mitjans de comunicació convencionals occidentals ho han cridat "la persona més influent" en la post-invasió

En l'estiu del 2003, Sistani va començar a demanar la formació d'una convenció constituent, i va exigir un vot directe per a la formació d'un govern de transició, sent això un camí segur per al domini xiïta al govern, atès que el 60% de la població de l'Iraq és xiïta. Després d'aquesta data, Sistani ha estat un duro critico dels plans nord-americans per a la implementació del governo iraquià, en considerar-ho com un pla no prou democràtic.

Al principi els edictes de Sistani sol·licitaven a molts religiosos xiïta a l'Iraq que s'abstinguessin de participar en les eleccions legislatives del 2005, instant a la consciència pel que fa a la importància del tema electoral i convidant al fet que les eleccions fossin lliures i justes. No obstant això, finalment Sistani va acabar convencent-se de la necessitat de participar en les eleccions perquè els xiïtes tinguessin una influència decisiva al nou Govern.

Sistani va pressionar als dividits partits confessionals xiïtes perquè acceptessin unir-se en una gran Coalició política o coalició electoral que fos unida, amb una sola llista electoral, als comicis. Els líders dels partits xiïtes van haver de cedir davant l'autoritat moral de Sistani i van reconèixer la conveniència de l'aliança. Sistani va tenir el paper d'àrbitre en les àrdues negociacions que finalment van desembocar en la confecció de la llista electoral. La coalició que es va formar sota la pressió i arbitratge de Sistani va rebre el nom d'Aliança Unida Iraquiana, encara que popularment era coneguda com a Llesta Sistani. La immensa majoria dels xiïtes van votar per aquesta llista en les dues eleccions següents, la del 30 de gener del 2005 i la del 15 de desembre del 2005 perquè (sobretot en la primera) van entendre que Sistani cridava a votar per ella; i aquestes dues victòries electorals li va donar el control majoritari del Govern de la nació.

Igualment Sistani ha instat a la no resposta als constants atacs dels sunnites en la zona coneguda com el "triangle de la mort", al sud de Bagdad.

Enllaços externs