Luci Arrunci (cònsol 6 dC): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tenia les agalles per apoderar > tenia cor per a apoderar
m Afegint la {{infotaula persona}}
Línia 1: Línia 1:
{{infotaula persona}}
'''Luci Arrunti el jove''' (també '''Luci Arrunci el Jove''') fou fill del cònsol [[Luci Arrunti]], i ell mateix fou cònsol l'any [[6]].
'''Luci Arrunti el jove''' (també '''Luci Arrunci el Jove''') fou fill del cònsol [[Luci Arrunti]], i ell mateix fou cònsol l'any [[6]].



Revisió del 01:54, 16 juny 2017

Infotaula de personaLuci Arrunci
Biografia
Naixement27 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort37 dC Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Dessagnament Modifica el valor a Wikidata)
Cònsol romà
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAemilia (en) Tradueix
Pompeia Modifica el valor a Wikidata
ParellaAlbucil·la Modifica el valor a Wikidata
FillsMarc Furi Camil Escribonià, fill adoptiu
 ( Marc Furi CamilLivia Scriboniana (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
PareLuci Arrunci Modifica el valor a Wikidata

Luci Arrunti el jove (també Luci Arrunci el Jove) fou fill del cònsol Luci Arrunti, i ell mateix fou cònsol l'any 6.

August va dir una vegada que Arrunti tenia cor per a apoderar-se de l'Imperi si en tenia ocasió, i això el va fer sospitós a Tiberi. L'any 15 fou encarregat de reparar els danys causats per una inundació del riu Tíber i després havia d'anar a governar Hispània, però August el va retenir a Roma per deu anys, obligant-lo a governar la província a través de llegats. Fou acusat per Arusei i Sanquini, però fou absolt i els acusadors castigats.

El 37 fou acusat de còmplice dels crims d'Albucil·la i condemnat a mort. Els seus amics van tractar de demorar l'execució perquè Tiberi estava molt malalt i a punt de morir, però ell no els va fer cas i es va tallar les venes.

Fou probablement aquest Arrunti (també podria ser el seu pare) qui va escriure una història de la Primera Guerra Púnica.