Alba Longa: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
'''Alba Longa''' fou una ciutat del ''[[Latium]]'' a la riba est del [[llac Albanus]] i al peu de la muntanya ''[[Albanus]]''. |
'''Alba Longa''' fou una ciutat del ''[[Latium]]'' a la riba est del [[llac Albanus]] i al peu de la muntanya ''[[Albanus]]''. |
||
Era la principal ciutat del ''Latium'' i exercia una certa hegemonia a la [[Lliga Llatina]].La seva història és llegendària: fundació per Ascani fill d'[[Enees]], heroi troià. Fou governada per la ''gens Silvia'' a la qual suposadament pertanyia [[Ròmul i Rem|Ròmul]], el fundador de [[Antiga Roma|Roma]]. |
Era la principal ciutat del ''Latium'' i exercia una certa hegemonia a la [[Lliga Llatina]]. La seva història és llegendària: fundació per Ascani fill d'[[Enees]], heroi troià. Fou governada per la ''gens Silvia'' a la qual suposadament pertanyia [[Ròmul i Rem|Ròmul]], el fundador de [[Antiga Roma|Roma]]. |
||
Es creu que almenys 8 de les 30 ciutats de la lliga llatina eren colònies d'Alba: [[Nomentum]], [[Gabii]], [[Fidenae]], [[Collatia]], [[Pometia]], [[Castrum Inui]], [[Bola]] |
Es creu que almenys 8 de les 30 ciutats de la lliga llatina eren colònies d'Alba: [[Nomentum]], [[Gabii]], [[Fidenae]], [[Collatia]], [[Pometia]], [[Castrum Inui]], [[Bola]] i [[Cori (municipi)|Cora]].<ref>[[Estrabó]] ''Geografia'' V,3.2</ref> Si bé alguns escriptors fan a Alba Longa la cap de la confederació a l'època de la submissió de la confederació per Roma, per una relació de ciutats sotmeses molt més antiga se suposa que Alba fou cap d'una lliga de petites ciutats i colònies que després va quedar integrada en la major [[Lliga Llatina]]. |
||
Durant el regnat del rei [[Tul·li Hostili]] (673-[[642 aC]]) va esclatar la guerra entre Roma i Alba Longa que va acabar amb l'annexió de la segona ciutat per la primera després del llegendari [[combat dels Horacis i Curiacis]] i la seva destrucció uns anys després com a càstig per la traïció del rei i general [[Meci Fufeci]]. Només van restar els temples que encara existien en temps d'[[August]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Smith|nom=William|títol="Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1|any=1874|pàgines=530}}</ref> |
Durant el regnat del rei [[Tul·li Hostili]] (673-[[642 aC]]) va esclatar la guerra entre Roma i Alba Longa que va acabar amb l'annexió de la segona ciutat per la primera després del llegendari [[combat dels Horacis i Curiacis]] i la seva destrucció uns anys després com a càstig per la traïció del rei i general [[Meci Fufeci]]. Només van restar els temples que encara existien en temps d'[[August]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Smith|nom=William|títol="Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1|any=1874|pàgines=530}}</ref> |
||
Revisió del 22:08, 23 juny 2017
| ||||||||||||
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.
Era la principal ciutat del Latium i exercia una certa hegemonia a la Lliga Llatina. La seva història és llegendària: fundació per Ascani fill d'Enees, heroi troià. Fou governada per la gens Silvia a la qual suposadament pertanyia Ròmul, el fundador de Roma.
Es creu que almenys 8 de les 30 ciutats de la lliga llatina eren colònies d'Alba: Nomentum, Gabii, Fidenae, Collatia, Pometia, Castrum Inui, Bola i Cora.[1] Si bé alguns escriptors fan a Alba Longa la cap de la confederació a l'època de la submissió de la confederació per Roma, per una relació de ciutats sotmeses molt més antiga se suposa que Alba fou cap d'una lliga de petites ciutats i colònies que després va quedar integrada en la major Lliga Llatina.
Durant el regnat del rei Tul·li Hostili (673-642 aC) va esclatar la guerra entre Roma i Alba Longa que va acabar amb l'annexió de la segona ciutat per la primera després del llegendari combat dels Horacis i Curiacis i la seva destrucció uns anys després com a càstig per la traïció del rei i general Meci Fufeci. Només van restar els temples que encara existien en temps d'August.[2]
Referències
Vegeu també