Beatus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Els '''beatus''' (o '''beats''') són els còdexs amb miniatures derivats del ''[[Comentari a l'Apocalipsi]]'' de [[Beat de Lièbana]], en què s'interpretava el llibre de l'[[Apocalipsi]] de Sant Joan. |
Els '''beatus''' (o '''beats''') són els còdexs amb miniatures derivats del ''[[Comentari a l'Apocalipsi]]'' de [[Beat de Lièbana]], en què s'interpretava el llibre de l'[[Apocalipsi]] de Sant Joan. |
||
Beat va plasmar en escrit i en imatges la lluita del mal contra les forces triomfants del bé i del cel, i explicava com seria la segona vinguda de Crist i la fi del món. L'obra original es va perdre, però fou molt copiada i n'han arribat als nostres dies fins a 24 còpies, conegudes com a ''beatus'', realitzades a les ''scriptoria'' dels monestirs castellans entre els segles IX i XIII.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.54 |consulta=12 de novembre de 2014}}</ref> |
Beat va plasmar en escrit i segurament també en imatges la lluita del mal contra les forces triomfants del bé i del cel, i explicava com seria la segona vinguda de Crist i la fi del món. L'obra original es va perdre, però fou molt copiada i n'han arribat als nostres dies fins a 24 còpies, conegudes com a ''beatus'', realitzades la majoria a les ''scriptoria'' dels monestirs castellans entre els segles IX i XIII.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.54 |consulta=12 de novembre de 2014}}</ref> |
||
Per fer aquestos ''beatus'', calia la cooperació entre diversos monjos, segons es mostra a una làmina de la torre del [[monestir de Tábara]] (vegeu il·lustració): el pergaminer, el copista, l'il·lustrador i l'enquadernador. El nom d'alguns d'aquestos artistes s'ha conservat. Els monestirs productors eren de [[Lleó (ciutat)|Lleó]], [[Zamora]], [[Palència]], [[Burgos]] i [[la Rioja]]. Cada ''beatus'' tenia unes 90 il·lustracions relacionades amb l'Apocalipsi; a vegades incorporava altres passatges de la [[Bíblia]] i dels sants pares, seccions que es van anar afegint amb els anys; també es van acabar incorporant genealogies i mapes. El dibuix és esplèndid i de gran colorit i força expressiva; la iconografia deriva de models nord-africans i carolingis. Destaca la simbologia vegetal i numèrica i l'[[animalística]] de caràcter fantasiós, que marcarà l'evolució de la iconografia romànica. |
Per fer aquestos ''beatus'', calia la cooperació entre diversos monjos, segons es mostra a una làmina de la torre del [[monestir de Tábara]] (vegeu il·lustració): el pergaminer, el copista, l'il·lustrador i l'enquadernador. El nom d'alguns d'aquestos artistes s'ha conservat. Els monestirs productors eren de [[Lleó (ciutat)|Lleó]], [[Zamora]], [[Palència]], [[Burgos]] i [[la Rioja]]. Cada ''beatus'' tenia unes 90 il·lustracions relacionades amb l'Apocalipsi; a vegades incorporava altres passatges de la [[Bíblia]] i dels sants pares, seccions que es van anar afegint amb els anys; també es van acabar incorporant genealogies i [[Mapamundi del Beat de Liébana|mapes]]. El dibuix és esplèndid i de gran colorit i força expressiva; la iconografia deriva de models nord-africans i carolingis. Destaca la simbologia vegetal i numèrica i l'[[animalística]] de caràcter fantasiós, que marcarà l'evolució de la iconografia romànica. |
||
A Catalunya |
A Catalunya es conserven el ''[[Beatus de Girona]]'' i el ''[[Beatus de la Seu d'Urgell]]'', importats; el [[Beatus de Torí]] és una còpia del Beatus de Girona feta a Catalunya. |
||
==Inventari dels beatus conservats== |
==Inventari dels beatus conservats== |
||
| Línia 50: | Línia 50: | ||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
| ⚫ | |||
* [[Beat de Liébana]] |
* [[Beat de Liébana]] |
||
| ⚫ | |||
* [[Mapamundi del Beat de Liébana]] |
|||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 09:08, 28 juny 2017
_001.jpg)
Els beatus (o beats) són els còdexs amb miniatures derivats del Comentari a l'Apocalipsi de Beat de Lièbana, en què s'interpretava el llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan.
Beat va plasmar en escrit i segurament també en imatges la lluita del mal contra les forces triomfants del bé i del cel, i explicava com seria la segona vinguda de Crist i la fi del món. L'obra original es va perdre, però fou molt copiada i n'han arribat als nostres dies fins a 24 còpies, conegudes com a beatus, realitzades la majoria a les scriptoria dels monestirs castellans entre els segles IX i XIII.[1]
Per fer aquestos beatus, calia la cooperació entre diversos monjos, segons es mostra a una làmina de la torre del monestir de Tábara (vegeu il·lustració): el pergaminer, el copista, l'il·lustrador i l'enquadernador. El nom d'alguns d'aquestos artistes s'ha conservat. Els monestirs productors eren de Lleó, Zamora, Palència, Burgos i la Rioja. Cada beatus tenia unes 90 il·lustracions relacionades amb l'Apocalipsi; a vegades incorporava altres passatges de la Bíblia i dels sants pares, seccions que es van anar afegint amb els anys; també es van acabar incorporant genealogies i mapes. El dibuix és esplèndid i de gran colorit i força expressiva; la iconografia deriva de models nord-africans i carolingis. Destaca la simbologia vegetal i numèrica i l'animalística de caràcter fantasiós, que marcarà l'evolució de la iconografia romànica.
A Catalunya es conserven el Beatus de Girona i el Beatus de la Seu d'Urgell, importats; el Beatus de Torí és una còpia del Beatus de Girona feta a Catalunya.
Inventari dels beatus conservats
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Per ordre cronològic i per famílies de manuscrits els beatus il·luminats són els següents:
- Full solt de Silos, anomenat fragment de Nájera o de Cirueña o Beatus de Cirueña (finals del s. IX; Silos, Bilioteca del Monasterio de Santo Domingo, frag. 4)
Beatus del grup I
- Beatus Emilianense o Beatus primer de la Biblioteca Nacional d'Espanya (2n terç del segle X; Madrid, Biblioteca Nacional d'Espanya, Ms. Vit. 14.1)
- Beatus de San Millán (darrer quart del segle X, acabat el segle XII; Madrid, Real Academia de la Historia, Cod. 33)
- Beatus de l'Escorial (vers l'any 1000; El Escorial, Biblioteca del Monasterio San Lorenzo el Real, Cod. & II. 5)
- Beatus de Fanlo (1040-60; només n'hi ha una còpia de set pàgines, molt acurada, del segle XVII; Nova York, Pierpont Morgan Library, Ms. 1079)
- Beatus de Saint-Sever (1060; París, Biblioteca Nacional de França, MS lat. 8878)
- Beatus d'Osma (1086; Arxiu de la Catedral de Burgo de Osma, Cod. 1)
- Beatus de Ginebra (s. XI; copiat al sud d'Itàlia, a la regió de Benevento; Ginebra, Bibliothèque de Genève, Ms. lat. 357)
- Beatus de Lorvão (1189; Lisboa, Arquivo Nacional da Torre do Tombo, cod. 44) (cal afegir, a més, el beatus d'Alcobaça, còpia del de Lorvão, no il·luminat)
- Beatus de Navarra (s. XII; París, Biblioteca Nacional de França, Ms. Nouv. Acq. Lat.1366)
- Beatus de Berlín (s. XII; Berlín, Staatsbibliothek Preussischer Kulturbesitz, MS Theol. lat. Fol. 561)
- Beatus Corsini (s. XII; Roma, Biblioteca dell'Accademia Nazionale dei Lincei e Corsiniana, Segn. 40.E.6)
Beatus del grup IIa
- Beatus Morgan (940-945; Nova York, Pierpont Morgan Library, MS 644)
- Beatus de Valcavado (970; Biblioteca de la Santa Cruz de Valladolid, MS 433)
- Beatus de la Seu d'Urgell (darrer quart del s. X, Museu Diocesà de la Seu d'Urgell, Ms. 26)
- Beatus de Ferran i Sança (1047; Madrid, Biblioteca Nacional d'Espanya, Ms. Vit. 14.2)
- Beatus de Silos (1091; Londres, British Museum, Add. MS 11695)
Beatus del grup IIb
- Beatus de Tábara (968-970; Madrid, Archivo Histórico Nacional, Cod. 1097B)
- Beatus de Girona (975; Arxiu de la Catedral de Girona, Ms. 7)
- Beatus de Torí (1100; Torí, Biblioteca Nazionale Universitaria, Sgn I.II.1; còpia feta a Catalunya del Beatus de Girona)
- Beatus Ryland (1175; Manchester, John Rylands Library, Latin MS 8)
- Beatus de Cardeña (1180; conservat en tres parts en tres biblioteques diferents; la part principal al Museo Arqueológico Nacional de Madrid; manquen folis)
- Beatus de Arroyo (1a meitat del s. XIII; París, Biblioteca Nacional, Nouv. Acq. Lat. 2290 i 1 foli a Nova York, Bernard H. Breslauer Collection, Paul Getty Museum)
- Beatus de Las Huelgas (s. XIII, Nova York, Pierpont Morgan Library, Ms M.429)
A més, en diverses biblioteques es conserven fragments (a vegades un o dos folis, sovint no il·luminats): Beatus de Sahagún, de l'ACA.
Stemma de les diferents famílies dels beatus
Vegeu també
Referències
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.54. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].
Bibliografia
- Williams, John, The Illustrated beatus: a corpus of the illustrations of the commentary on the Apocalypse, Londres: Harvey Miller, 1994-2003 (5 volums: 1. Introduction. 2. The ninth and tenth centuries. 3. The tenth and eleventh centuries. 4. The eleventh and twelfth centuries. 5. The twelfth and thirteenth centuries)
Enllaços externs
- «Beatus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatus |