Èdip Rei (pel·lícula): diferència entre les revisions
m Corregit: Mangano]] es Iocasta > Mangano]] és Iocasta |
m Bot: AvatBOT |
||
Línia 68: | Línia 68: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{portal|cinema}} |
|||
* {{imdb títol| id=0061613| títol=Èdip Rei}}. |
* {{imdb títol| id=0061613| títol=Èdip Rei}}. |
||
* {{Allmovie títol|35967| títol=Èdip Rei}}. |
* {{Allmovie títol|35967| títol=Èdip Rei}}. |
Revisió del 13:36, 28 juny 2017
Edipo re | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Pier Paolo Pasolini |
Protagonistes | |
Producció | Alfredo Bini |
Dissenyador de producció | Luigi Scaccianoce |
Guió | Luigi Scaccianoce Tragèdia de Sòfocles |
Música | Wolfgang Amadeus Mozart i Masaru Satō |
Fotografia | Giuseppe Ruzzolini Pier Paolo Pasolini |
Muntatge | Nino Baragli |
Vestuari | Danilo Donati |
Productora | Arco Film |
Distribuïdor | Euro International Film i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1967 |
Durada | 99 minuts |
Idioma original | italià |
Rodatge | Marroc |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Èdip Rei |
Gènere | Drama |
Lloc de la narració | Grècia |
Èdip, rei (títol original: Edipo re) és una pel·lícula italiana del 1967 basada en la tragèdia homònima de Sòfocles, dirigida per Pier Paolo Pasolini i interpretada per Silvana Mangano i Franco Citti.
Argument
Laios i Iocasta, reis de Tebes, descobreixen mitjançant un oracle que llur fill Èdip serà l'assassí del seu pare i el marit de la seva mare. Així doncs, ordenen a un esclau que es desfaci del nadó al mont Citeró. L'esclau, però, sent llàstima del nadó i decideix no matar-lo, sinó abandonar-lo. És aleshores que el recull un pastor de Corint, que el duu al rei de Corint, que l'adopta com a fill seu.
Un bon dia, Èdip descobreix mitjançant l'oracle d'Apol·lo l'horrible vaticini i se'n va de Corint. Durant el viatge, troba Laios al camí. Comencen a barallar-se, i finalment Èdip mata el rei Laios i els seus guàrdies. Quan arriba a Tebes, allibera la ciutat de l'esfinx, i obté el tron de la ciutat quan es casa amb Iocasta: aleshores s'acompleix l'oracle.
Prou temps després, per tal d'acabar amb una gran epidèmia a la ciutat, Èdip consulta l'endeví Tirèsias, que li confirma la causa d'aquesta epidèmia: l'assassinat de l'antic rei Laios. Un cop sabuda la veritat, Iocasta se suïcida penjant-se al palau i Èdip es punxa els ulls per quedar-se cec. Finalment, fuig de la ciutat.
Repartiment
- Silvana Mangano és Iocasta.
- Franco Citti és Èdip.
- Alida Valli és Mérope.
- Carmelo Bene és Creont.
- Julian Beck és Tiresies.
- Luciano Bartoli és Layo.
- Francesco Leonetti és escolta de Layo.
- Ahmed Belhachmi és Polib.
- Giovanni Ivan Scratuglia és el Secerdot.
- Giandomenico Davoli és el Pastor.
- Ninetto Davoli és Angelo.
- Laura Betti és la criada de la Iocasta.
- Pier Paolo Pasolini és el Sacerdot major.
- Isabel Ruth és la criada de la Iocasta amb xai.
Premis i nominacions
Nominacions
- 1967. Lleó d'Or.
Enllaços externs
- Èdip Rei a Internet Movie Database (anglès).
- Èdip Rei a Allmovie (anglès).
- Èdip Rei a FilmAffinity (anglès).