La recerca del foc: diferència entre les revisions

La recerca del foc
La Guerre du feu
Fitxa
Direcció	Jean-Jacques Annaud
Protagonistes	Everett McGill; Rae Dawn Chong; Ron Perlman; Nameer El-Kadi
Producció	Jacques Dorfmann; John Kemeny; Véra Belmont; Denis Héroux; Michael Gruskoff
Guió	Gérard Brach, basat en The Quest for Fire de J.-H. Rosny
Música	Philippe Sarde
Fotografia	Claude Agostini
Muntatge	Yves Langlois
Vestuari	John Hay
Distribuïdor	20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origen	Canad`; França; Estats Units
Estrena	1982
Durada	100 minutes
Idioma original	llengua artística
Rodatge	Islàndia i Kenya
Color	en color
Pressupost	12 milions de dòlars
Recaptació	€40,602,910; ($55,260,558)
Descripció
Basat en	The Quest for Fire (en)
Gènere	cinema fantàstic, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Lloc de la narració	Europa
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor maquillatge (1983) ;
Premis	Premi Saturn a la millor pel·lícula internacional (1981); Oscar al millor maquillatge (1981) ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 21:39, 28 juny 2017

La recerca del foc (títol original: La Guerre du feu) és una pel·lícula d'aventures prehistòriques franco-canadenca dirigida per Jean-Jacques Annaud, estrenada l'any 1981. És una adaptació de la novel·la homònima escrita l'any 1909 per J.-H. Rosny. Ha estat doblada al català.^[2]

Argument

Al Paleolític, la tribu dels Ulam coneix l'ús del foc i sap conservar-ho però no sap produir-lo. Els membres de la tribu de les Wagabou envaeixen el territori dels Ulam i esclata una batalla. Els Wagabou són representats com salvatges pròxims als animals, coberts de pèls, i res no indica que sàpiguen fer servir estris avançats o el foc, i la llengua que fan servir és molt rudimentària. Malgrat tot, són els que guanyen gràcies a l'avantatge del nombre, la seva força brutal i les seves astúcies estratègiques. Un grupet dels Ulam aconsegueix fugir, deixant pel camí els ferits. El guardià del foc fuig també amb una mica del foc (la resta ha estat robat pels Wagabou), però al final l'apaga per casualitat, en el mateix moment mateix on un membre troba els supervivents de la tribu. Sense foc, vet-los aquí condemnats a morir de fred i de gana. Els Ulam no volen pas tornar al canibalisme i decideixen d'enviar tres d'ells, Naoh (Everett McGill), Amoukar (Ron Perlman) i Gaw (Nameer El-Kadi), a la recerca del foc, recerca plena de perills. En el seu viatge, trobaran diverses espècies de bèsties salvatges, entre els quals dents de sabre, així com d'unes altres espècies primitives d'éssers humans.^[3]

La qüestió del realisme

La promoció de la pel·lícula va posar per davant que les situacions i tries de la posada en escena no era contraries als coneixements científics de l'època. Tanmateix, nombrosos punts són en desacord, de vegades profund, amb les dades disponibles en el moment de la realització de la pel·lícula.

L'acció està situada fa 80.000 anys i associa espècies humanes no contemporànies, en boscos caducifolis com si fos Europa. Els Ulam (Oulhamr en la novel·la original de J.-H. Rosny) i els Kzamm presenten trets anatòmics que recorden els Neandertals i els Ivaka evoquen homes anatòmicament moderns (Homo sapiens). Hi ha la presència d'una altra espècie desapareguda en aquesta època (Wagabou, Homo erectus).
La importància del foc com agent de subsistència del grup que els protegeix del fred i allunya les bèsties ferotges, aixeca potser més del clixé i de la imaginació condicionada que de la realitat prehistòrica: el gènere Homo va aparèixer fa més de 3 milions d'anys i els seus representants han sobreviscut sense foc fins a - 400.000 anys en una Europa de clima més suau.
Alguns pretenen que la noció mateixa de guerra és un anacronisme pel Paleolític.^[4]
La imatge associada als humans en la pel·lícula és la d'una animalitat grollera, sense mesura amb la imatge de les produccions materials i les realitzacions testificades dels grups humans de fa 80.000 anys: marxa i gestualització simiesca (la bipedia té més de 3 milions d'anys !), absència d'atenció pels morts (els primeres sepultures tenen 100.000 anys), útils lítics pràcticament inexistents, reflexes animals.
Paradoxalment, una de les escasses temptatives de humanització dels Ulam, el fàstic de l'antropofagia, no és adquirida, ja que aquesta ha testificat tot al llarg del Paleolític i més enllà, tot i que la seva pràctica no era generalitzada.
Els Ivaka utilitzen el propulsor, que no ha testificat que des del Solutrià (-22.000/-17.000 anys).
Finalment, els elements en relació amb les relacions socials i el domini masculí brutal no són evidentment suportades per cap argument científic.

Si la Guerra del foc ha portat el gran públic a interessar-se en la Prehistòria, ha contribuït igualment a perpetuar nombrosos clixés infundats així com una imatge poc positiva dels grups humans prehistòrics, encara ancorats en una forma de pre-humanitat bestial. Algunes de les grans etapes de l'evolució humana han portat a l'escala cronològica d'un grup d'individus : descoberta de com coure la carn per un tros de carn oblidat en les cendres tota una nit ; descoberta de l'exogàmia quan un protagonista és fet presoner per fecundar les dones d'un clan ; « descoberta » de la posició cara a cara durant l'acte sexual ; desenvolupament de l'humor (els dos episodis de la pedra rebuda sobre el cap) ; rebuig del canibalisme ; descoberta de la medicina (amb una mixtura d'herbes) ; problemàtica de la transmissió o de la producció del foc, etc. Si aquesta llista de fets que han desembocat a descobriments més grans per l'evolució de l'home és un clàssic de la ficció prehistòrica,^[5] queda molt allunyat de la realitat percebuda a través dels coneixements científics actuals. La majoria dels processos en qüestió són graduals i molt més complexes.

Repartiment

Everett McGill : Naoh
Ron Perlman : Amoukar
Nicholas Kadi : Gaw
Rae Dawn Chong : Ika
Gary Schwartz : Rouka
Naseer El-Kadi : Nam
Franck-Olivier Gorra : Aghoo
Jean-Michel Kindt : Lakar
Kurt Schiegl : Faum
Brian Gill : Modoc
Terry Fitt : Hourk
Bibi Caspari : Gammla
Peter Elliott : Mikr
Michelle Leduc : Matr
Robert Lavoie : Tsor
Mohamed Siad Cockei : Ota Otarok
Tarlok Sing Seva : Tavawa
Lolamal Kapisisi : Firemaker
Hassannali Damji : el vell a l'arbre

Tribu Kzamm

Antonio Barichievich
Jacques Caron
Adrian Street
George Buza

Tribu Wagabu

Rod Bennett
Jacques Demers
Michel Drouet
Michel Francoeur
Charles Gosselin
Bernard Kendall
Benoit Levesque
Joshua Melnick
Jean-Claude Meunier
Alex Quaglia

Premis i nominacions

Font : Internet Movie Database^[6]

Premis

César 1982 : millor pel·lícula i millor director
Saturn Awards 1982 : millor pel·lícula internacional
Oscar 1983 : millor maquillatge
Premi Génie 1983 : millor actriu per Rae Dawn Chong, millor vestuari per John Hay, millor muntatge sonor, millor so
BAFA 1983 : BAFTA al millor maquillatge i perruqueria

Nominacions

César 1982 : millor guió original o adaptació per Gérard Brach, millor música per Philippe Sarde, millor fotografia, millor decorat
Premi Génie 1983 : millor pel·lícula, millor actor en una pel·lícula estrangera per Ron Perlman
Golden Globus 1983 : millor pel·lícula en llengua estrangera

Al voltant de la pel·lícula

Una primera adaptació cinematogràfica de la novel·la de J.-H. Rosny va ser dirigida l'any 1914, per l'actor i director Georges Denola.^[7]

La pel·lícula és en principi una coproducció franco-canadenca, aprofitant noves disposicions fiscals federals canadenques d'aleshores. S'hi uniran altres productores americanes i diverses europees.

El llenguatge Ulam parlat pels membres de les tres tribus de Homo sapiens ha estat inventat pel lingüista Anthony Burgess (La Taronja mecànica). Tot i que els diàlegs no són pas intel·ligibles, tanmateix han estar concebuts de manera reflexionada. Anthony Burgess ha partit de la idea que la multitud de llengües actuals provindria de molt poques llengües que en serien una fusió. Els diàlegs de la pel·lícula són llavors concebuts a partir d'una llengua inventada per Burgess que reunia l'anglès, el francès, l'italià, el portuguès...

La música de Philippe Sarde té una gran importància en la dramatúrgia de la pel·lícula, hi aporta el costat épic i aventura i cobreix la pel·lícula gairebé integralment. Gravada a Londres a l'estudi Abbey Road per la London Symphonic Orchestra (LSO) al complet, a la qual s'han afegit les Percussions d'Estrasburg (6 + 3 percussionistes, una coral de 35 cantors, Michel Sanvoisin a la flauta de bec i Syrinx a la flauta de Pa.^[8]^[9]

La guerra del foc va ser un gran èxit mundial. Èxit als Estats Units : 7,13 milions d'entrades (20.959.585 de dòlars EUA, de 1982 a 2,94 $ el ticket) o segons el lloc IMDB, amb 67,4 milions de USD, entre 8,61 milions d'entrades si la xifra corregeix la inflació i 22,93 milions d'entrades si no la corregeix.^[10]^[11]^[12]^[13]^[14]

Referències

↑ Aubrey Solomon, Twentieth Century Fox: A Corporate and Financial History, Scarecrow Press, 1989 p259
↑ esadir.cat. La recerca del foc. esadir.cat.
↑ «La Guerre du feu». The New York Times.
↑ Laurence Keeley dans Les guerres préhistoriques (Éditions du Rocher) estime au contraire que les conflits de chasseurs cueilleurs étaient plus meurtriers que nos guerres modernes.
↑ veg per exemple Pourquoi j'ai mangé mon père de Roy Lewis, Actes Sud, 1990.
↑ (en) Distinctions a l’Internet Movie Database
↑ «"La Guerre du Feu" (1914), film de Georges Denola, d'après le roman de J.-H. Rosny aîné». [Consulta: 20 març 2015].
↑ Michel Sanvoisin a IMDB.
↑ Syrinx site officiel.
↑ http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=questforfire.htm
↑ http://www.the-numbers.com/movies/1982/0QUFI.php
↑ http://www.cine-directors.net/FrenchInUs.htm
↑ http://www.boxofficemojo.com/genres/chart/?id=foreign.htm&adjust_yr=1982&p=.htm
↑ http://www.imdb.com/title/tt0082484/business

Enllaços externs

La recerca del foc a FilmAffinity (anglès)
La recerca del foc a Internet Movie Database (anglès)

[1] Aubrey Solomon, Twentieth Century Fox: A Corporate and Financial History, Scarecrow Press, 1989 p259

[2] sadir.cat. La recerca del foc. esadir.cat.

[3] «La Guerre du feu». The New York Times.

[4] Laurence Keeley dans Les guerres préhistoriques (Éditions du Rocher) estime au contraire que les conflits de chasseurs cueilleurs étaient plus meurtriers que nos guerres modernes.

[5] veg per exemple Pourquoi j'ai mangé mon père de Roy Lewis, Actes Sud, 1990.

[6] (en) Distinctions a l’Internet Movie Database

[7] «"La Guerre du Feu" (1914), film de Georges Denola, d'après le roman de J.-H. Rosny aîné». [Consulta: 20 març 2015].

[8] Michel Sanvoisin a IMDB.

[9] Syrinx site officiel.

[10] ttp://www.boxofficemojo.com/movies/?id=questforfire.htm

[11] ttp://www.the-numbers.com/movies/1982/0QUFI.php

[12] ttp://www.cine-directors.net/FrenchInUs.htm

[13] ttp://www.boxofficemojo.com/genres/chart/?id=foreign.htm&adjust_yr=1982&p=.htm

[14] ttp://www.imdb.com/title/tt0082484/business

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

@@ Línia 109: / Línia 109: @@
 == Enllaços externs ==
-{{portal|cinema}}
 * {{filmaffinity|id=900019}}
 *{{imdb nom| id=0082484}}