Albalat dels Tarongers: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Esmenes, millores i enllaços útils |
||
| Línia 38: | Línia 38: | ||
Està situat en el marge esquerre del llit del [[riu Palància]] a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la [[mar Mediterrània]] i a una distància d'aquesta de 15 km, en la comarca del [[Camp de Morvedre]]. |
Està situat en el marge esquerre del llit del [[riu Palància]] a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la [[mar Mediterrània]] i a una distància d'aquesta de 15 km, en la comarca del [[Camp de Morvedre]]. |
||
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny muntanyós i de vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per la qual discorre el riu Palància, en |
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny muntanyós i de vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per la qual discorre el riu Palància, en l'anomenada subcomarca de la Baronia. Limita amb els termes municipals d'[[Estivella]] i [[Sagunt]] al nord, Sagunt a l'est, [[Gilet]] al sud i [[Nàquera]], [[Segart]] i Estivella a l'oest. |
||
El territori, tradicionalment de secà, va ser transformat en terrenys de regadiu durant la primera meitat del segle XX. Actualment, el principal cultiu en la ribera del Palància són els cítrics |
El territori, tradicionalment de secà, va ser transformat en terrenys de regadiu durant la primera meitat del segle XX. Actualment, el principal cultiu en la ribera del Palància són els cítrics; tanmateix, encara es conserven terrenys de secà a les zones muntanyenques i a les vores dels barrancs, els quals compten amb [[olivera|oliveres]] i [[garrofer]]es, fonamentalment. El paisatge de la localitat es completa amb un conjunt de sendes i fonts, constituint, en suma, un espai que invita a passejar, a relaxar-se i a oblidar el temps. |
||
El terme està format en part pel parc natural de la [[Serra Calderona]] i en part pel riu |
El terme està format en part pel parc natural de la [[Serra Calderona]] i en part pel riu Palància i la seua vall. El terme disposa de la massa forestal més important de la comarca del Camp de Morvedre. |
||
== Comunicacions == |
== Comunicacions == |
||
El terme és travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport) |
El terme és travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport) i pel ferrocarril València-Sagunt-Saragossa. |
||
== Història == |
== Història == |
||
L'etimologia del nom d'Albalat no és del tot clara, per una banda, [[Sanchis Guarner]] diu que es tracta de la derivació de l'ètim romà ''palas'' o ''palaz'' amb el significat de vil·la o caseriu |
L'etimologia del nom d'Albalat no és del tot clara, per una banda, [[Sanchis Guarner]] diu que es tracta de la derivació de l'ètim romà ''palas'' o ''palaz'' amb el significat de "vil·la" o "caseriu"; tanmateix, l'historiador i cronista saguntí, [[Antoni Chabret i Fraga|Antoni Chabret]], afirma que l'origen del nom és àrab i deriva del mot ''balat'', que vol dir "paviment". |
||
Tant si l'origen del nom és un com l'altre, |
Tant si l'origen del nom és un com l'altre, segons les restes arqueològiques podem afirmar que en el territori que actualment ocupa el terme d'Albalat dels Tarongers hi ha hagut presència humana des de fa al voltant de 4000 anys. I, a més a més, algunes proves fan pensar que l'actual nucli principal de població és d'origen romà. |
||
=== Jaciments arqueològics === |
=== Jaciments arqueològics === |
||
| Línia 57: | Línia 57: | ||
Assentaments de l'[[Edat del Bronze]], com el de les Raboses, que ha sofert diverses excavacions (1600-1100 aC); el de la Murta o el Palmeral, en el qual es conserven restes de murs; el de la Lloma del Saler, on es va trobar material [[eneolític]] i [[iber]] (1600-1500 aC); el de Montalt o la Redona, on s'han trobat també restes iberes, romanes, medievals i modernes, de les quals una part estan en el [[Museu d'Història de València]]; el dels Terrers (1660-1200 aC); el de les Panses, molt a prop del nucli urbà amb restes a més, iberes i romanes, i el de l'Albardeta, amb algunes restes d'estructures constructives (1600-1300 aC). |
Assentaments de l'[[Edat del Bronze]], com el de les Raboses, que ha sofert diverses excavacions (1600-1100 aC); el de la Murta o el Palmeral, en el qual es conserven restes de murs; el de la Lloma del Saler, on es va trobar material [[eneolític]] i [[iber]] (1600-1500 aC); el de Montalt o la Redona, on s'han trobat també restes iberes, romanes, medievals i modernes, de les quals una part estan en el [[Museu d'Història de València]]; el dels Terrers (1660-1200 aC); el de les Panses, molt a prop del nucli urbà amb restes a més, iberes i romanes, i el de l'Albardeta, amb algunes restes d'estructures constructives (1600-1300 aC). |
||
Assentaments d'època ibera i posteriors, com el de la Cova Buitrera, aparegut quan es va construir el ferrocarril; el Calvari, amb restes també romanes i medievals; els Arcs, amb restes iberes i de la |
Assentaments d'època ibera i posteriors, com el de la Cova Buitrera, aparegut quan es va construir el ferrocarril; el Calvari, amb restes també romanes i medievals; els Arcs, amb restes iberes i de la Roma alto-imperial; el Piló o les Forquetes, amb restes de murs ibers, romans i medievals; la Muntanyeta, amb un forn ibèric i restes de ceràmica; el Planet, en el qual s'han fet excavacions però on en l'actualitat no es pot veure res a simple vista, i el del Cementeri amb restes de ceràmica i murs que abasten diverses etapes: ibera, romana, medieval i moderna. |
||
El Castellet de Comediana, on podem apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV.Als peus d'este |
El Castellet de Comediana, on podem apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este tossal es troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el nucli de població que en el seu dia va ser el poblat de Comediana, referit a la primera donació que va fer el rei [[Jaume I]]. |
||
Altres restes arqueològiques a considerar són les séquies de Gausa i Montíber, l'actual séquia Major, de la qual depenia l'abastiment d'aigua de Sagunt, tant per a usos agraris, olleria i de la població |
Altres restes arqueològiques a considerar són les séquies de Gausa i Montíber, l'actual séquia Major, de la qual depenia l'abastiment d'aigua de Sagunt, tant per a usos agraris, olleria i de la població; a més de la gran quantitat de forns, tant d'olleria com de calç, existents al terme, especialment l'anomenat Rajolar (malgrat la desaparició de molts d'ells pel pas del temps i les inclemències meteorològiques). |
||
=== Origen i etapa feudal === |
=== Origen i etapa feudal === |
||
Quant a l'origen del poble, hi ha proves que indiquen l'existència d'una [[vil·la romana]] |
Quant a l'origen del poble, hi ha proves que indiquen l'existència d'una [[vil·la romana]] sota l'actual Casa-Palau. En un estudi realitzat per Andrés Monzó es conclou que la ubicació actual de la Casa-Palau, l'Església i la Casa Abadia es troben damunt d'aquesta vil·la, ja que en l'actualitat, hi ha un [[columbari]] soterrat. A més d'això, en l'escala de la Casa-Palau hi ha una làpida amb una inscripció en llatí, incompleta, la qual se sospita que seria arrancada al construir el [[trull]] o l'almàssera. |
||
La primera referència sobre els diversos posseïdors d'Albalat es troba en el [[Llibre del Repartiment]] |
La primera referència sobre els diversos posseïdors d'Albalat es troba en el [[Llibre del Repartiment]], el 1238, any en què Jaume I en féu concessió a l'abat de Fuenteclara. L'any 1360 era senyor del lloc un cert Raimon de Torís, i pareix que va ser ell qui va encetar la construcció de la Casa-Palau. El 1379, el senyoriu va passar a Jofré de Blanes i a Margarida Bonastre per compra, i, juntament amb Segart, passà a constituir una baronia. El 1438 [[Alfons el Magnànim]] va vendre la jurisdicció criminal, alta i baixa, a Godofred de Blanes, que va ser venuda el 1482 a Joan de Custellens de Vilarrasa, i confirmada més tard per [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a Lluís de Vilarrasa. El 1609, any de l'[[expulsió dels moriscos]], Albalat tenia 115 cases segons el [[Cens de Caracena]] (uns 460 habitants). El senyoriu pertanyia a Joan de Vilarrasa, qui el dia 24 de setembre de 1611, va atorgar [[carta pobla]] a 35 nous pobladors amb uns tributs molt elevats, la cinquena part de les collites. El llinatge dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, va arribar a Albalat pel casament de Luisa Carrillo de Vilarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart amb Pedro Saavedra. |
||
A la comarca, la lluita contra el règim feudal es dugué a terme amb negatives al pagament i llargs plets a l'Audiència. No és estrany que Albalat fos el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels que suportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor |
A la comarca, la lluita contra el règim feudal es dugué a terme amb negatives al pagament i llargs plets a l'Audiència. No és estrany que Albalat fos el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels que suportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francesc Asensi, es van negar a pagar els drets corresponents al període 1813-1816. El 1865 es va resoldre el plet dels pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte de l'Alcúdia i baró d'Albalat, [[Antonio de Saavedra y Jofré]]. El preu que hagueren de pagar per la liquidació del plet va ser de 130.000 reals, amb la renúncia dels hereus a tots el drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi, el municipi d'Albalat va rebre 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte es van desprendre, per mitjà de subhastes, de totes les cases i terres que tenien com a pròpies. |
||
== Demografia == |
== Demografia == |
||
| Línia 191: | Línia 191: | ||
=== Alcaldes === |
=== Alcaldes === |
||
Des de 2015 l'[[alcalde]]ssa d'Albalat dels Tarongers és Teresa Pérez Furió |
Des de 2015 l'[[alcalde]]ssa d'Albalat dels Tarongers és Teresa Pérez Furió, del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]].<ref>{{ref-web |
||
|url=https://ssweb.seap.minhap.es/portalEELL/consulta_alcaldes |
|url=https://ssweb.seap.minhap.es/portalEELL/consulta_alcaldes |
||
|títol=Informació de regidors 2015 (informació provisional) |
|títol=Informació de regidors 2015 (informació provisional) |
||
| Línia 257: | Línia 257: | ||
* '''Festa de Sant Antoni Abat''' ([[17 de gener]]). |
* '''Festa de Sant Antoni Abat''' ([[17 de gener]]). |
||
* '''Festes d'estiu''' a la Mare de Déu d'agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]). |
* '''Festes d'estiu''' a la Mare de Déu d'agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]). |
||
* '''Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa''' ( |
* '''Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa''' (darrer diumenge de [[maig]]). Es va celebrar durant alguns anys a partir de [[1992]]. Anteriorment se celebrava una romeria al santuari a finals de [[setembre]]. |
||
== Gastronomia == |
== Gastronomia == |
||
Cal destacar l'arròs de Comediana i el tortell com a plats típics de la població. L'arròs de Comediana es cuina en calder, sent els seus ingredients l'arròs, la creïlla, l'abadejo, la ceba i el sofregit de tomaca. Era una menjar que feien els hòmens quan anaven durant diverses jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'[[Stipa tenacissima|espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sud del terme municipal. El tortell és un dolç amb massa de [[mona de pasqua|mona]], farcit de [[Cabell d'àngel (dolç)|cabell d'àngel]] i [[massapà]], adornat amb fruites confitades i [[anou]]s. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:13, 1 jul 2017
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Camp de Morvedre  | ||||
| Capital | Albalat dels Tarongers (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.428 (2023) (66,89 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Albalatenc, Albalatenca | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 21,35 km² | ||||
| Altitud | 96 | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Sant Roc | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Maite Pérez Furió (2015–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46591 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46010 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46010 | ||||
| Lloc web | albalatdelstarongers.es | ||||
Albalat dels Tarongers és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Fins a mitjans del segle XIX s'anomenava Albalat de Segart.
Geografia
Està situat en el marge esquerre del llit del riu Palància a una altitud de 96 metres sobre el nivell de la mar Mediterrània i a una distància d'aquesta de 15 km, en la comarca del Camp de Morvedre.
Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny muntanyós i de vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espadà per la qual discorre el riu Palància, en l'anomenada subcomarca de la Baronia. Limita amb els termes municipals d'Estivella i Sagunt al nord, Sagunt a l'est, Gilet al sud i Nàquera, Segart i Estivella a l'oest.
El territori, tradicionalment de secà, va ser transformat en terrenys de regadiu durant la primera meitat del segle XX. Actualment, el principal cultiu en la ribera del Palància són els cítrics; tanmateix, encara es conserven terrenys de secà a les zones muntanyenques i a les vores dels barrancs, els quals compten amb oliveres i garroferes, fonamentalment. El paisatge de la localitat es completa amb un conjunt de sendes i fonts, constituint, en suma, un espai que invita a passejar, a relaxar-se i a oblidar el temps.
El terme està format en part pel parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palància i la seua vall. El terme disposa de la massa forestal més important de la comarca del Camp de Morvedre.
Comunicacions
El terme és travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport) i pel ferrocarril València-Sagunt-Saragossa.
Història
L'etimologia del nom d'Albalat no és del tot clara, per una banda, Sanchis Guarner diu que es tracta de la derivació de l'ètim romà palas o palaz amb el significat de "vil·la" o "caseriu"; tanmateix, l'historiador i cronista saguntí, Antoni Chabret, afirma que l'origen del nom és àrab i deriva del mot balat, que vol dir "paviment".
Tant si l'origen del nom és un com l'altre, segons les restes arqueològiques podem afirmar que en el territori que actualment ocupa el terme d'Albalat dels Tarongers hi ha hagut presència humana des de fa al voltant de 4000 anys. I, a més a més, algunes proves fan pensar que l'actual nucli principal de població és d'origen romà.
Jaciments arqueològics
Els jaciments arqueològics són nombrosos en el terme municipal, d'entre tots, el més antic i més important és la Cova de l'Aigua Amarga que se situa en la partida del mateix nom i on es poden apreciar pintures rupestres del període eneolític (2000 aC). De la resta de jaciments podem esmentar:
Assentaments de l'Edat del Bronze, com el de les Raboses, que ha sofert diverses excavacions (1600-1100 aC); el de la Murta o el Palmeral, en el qual es conserven restes de murs; el de la Lloma del Saler, on es va trobar material eneolític i iber (1600-1500 aC); el de Montalt o la Redona, on s'han trobat també restes iberes, romanes, medievals i modernes, de les quals una part estan en el Museu d'Història de València; el dels Terrers (1660-1200 aC); el de les Panses, molt a prop del nucli urbà amb restes a més, iberes i romanes, i el de l'Albardeta, amb algunes restes d'estructures constructives (1600-1300 aC).
Assentaments d'època ibera i posteriors, com el de la Cova Buitrera, aparegut quan es va construir el ferrocarril; el Calvari, amb restes també romanes i medievals; els Arcs, amb restes iberes i de la Roma alto-imperial; el Piló o les Forquetes, amb restes de murs ibers, romans i medievals; la Muntanyeta, amb un forn ibèric i restes de ceràmica; el Planet, en el qual s'han fet excavacions però on en l'actualitat no es pot veure res a simple vista, i el del Cementeri amb restes de ceràmica i murs que abasten diverses etapes: ibera, romana, medieval i moderna.
El Castellet de Comediana, on podem apreciar l'estructura d'un assentament dels segles XII-XIV. Als peus d'este tossal es troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el nucli de població que en el seu dia va ser el poblat de Comediana, referit a la primera donació que va fer el rei Jaume I.
Altres restes arqueològiques a considerar són les séquies de Gausa i Montíber, l'actual séquia Major, de la qual depenia l'abastiment d'aigua de Sagunt, tant per a usos agraris, olleria i de la població; a més de la gran quantitat de forns, tant d'olleria com de calç, existents al terme, especialment l'anomenat Rajolar (malgrat la desaparició de molts d'ells pel pas del temps i les inclemències meteorològiques).
Origen i etapa feudal
Quant a l'origen del poble, hi ha proves que indiquen l'existència d'una vil·la romana sota l'actual Casa-Palau. En un estudi realitzat per Andrés Monzó es conclou que la ubicació actual de la Casa-Palau, l'Església i la Casa Abadia es troben damunt d'aquesta vil·la, ja que en l'actualitat, hi ha un columbari soterrat. A més d'això, en l'escala de la Casa-Palau hi ha una làpida amb una inscripció en llatí, incompleta, la qual se sospita que seria arrancada al construir el trull o l'almàssera.
La primera referència sobre els diversos posseïdors d'Albalat es troba en el Llibre del Repartiment, el 1238, any en què Jaume I en féu concessió a l'abat de Fuenteclara. L'any 1360 era senyor del lloc un cert Raimon de Torís, i pareix que va ser ell qui va encetar la construcció de la Casa-Palau. El 1379, el senyoriu va passar a Jofré de Blanes i a Margarida Bonastre per compra, i, juntament amb Segart, passà a constituir una baronia. El 1438 Alfons el Magnànim va vendre la jurisdicció criminal, alta i baixa, a Godofred de Blanes, que va ser venuda el 1482 a Joan de Custellens de Vilarrasa, i confirmada més tard per Carles V a Lluís de Vilarrasa. El 1609, any de l'expulsió dels moriscos, Albalat tenia 115 cases segons el Cens de Caracena (uns 460 habitants). El senyoriu pertanyia a Joan de Vilarrasa, qui el dia 24 de setembre de 1611, va atorgar carta pobla a 35 nous pobladors amb uns tributs molt elevats, la cinquena part de les collites. El llinatge dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, va arribar a Albalat pel casament de Luisa Carrillo de Vilarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart amb Pedro Saavedra.
A la comarca, la lluita contra el règim feudal es dugué a terme amb negatives al pagament i llargs plets a l'Audiència. No és estrany que Albalat fos el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels que suportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francesc Asensi, es van negar a pagar els drets corresponents al període 1813-1816. El 1865 es va resoldre el plet dels pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte de l'Alcúdia i baró d'Albalat, Antonio de Saavedra y Jofré. El preu que hagueren de pagar per la liquidació del plet va ser de 130.000 reals, amb la renúncia dels hereus a tots el drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi, el municipi d'Albalat va rebre 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte es van desprendre, per mitjà de subhastes, de totes les cases i terres que tenien com a pròpies.
Demografia
| Evolució demogràfica d'Albalat de Tarongers | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2011 | ||||||||
| 584 | 570 | 576 | 651 | 664 | 709 | 742 | 799 | 804 | 860 | 1.070 | 1.147 | ||||||||
Economia
Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilòmetres quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà amb garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'ametlers.
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 4 del Partit Popular, 3 del Partit Socialista del País Valencià i 2 de Compromís.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Filiberto Miguel Prats Asensi | 300 | 41,67% | 4 ( -1)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Maite Pérez Furió | 228 | 31,67% | 3 ( +1)
| |
| Compromís per Albalat dels Tarongers | 
|
Rafael Asensio Chenovart | 130 | 18,06% | 2 (+1)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Rafael Casero Moreno | 47 | 6,53% | 0 | |
| Albalat pel Territori (APT) (no es presentà) | 
|
0 (-1)
| ||||
| Vots en blanc |
|
15 | 2,08% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 720 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 28 | 3,74% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 748 | 80,26%** | ||||
| Abstenció | 184* | 19,74%** | ||||
| Total cens electoral | 932* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Teresa Pérez Furió (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots: 3 de PSPV i 2 de Compromís[1]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcaldessa d'Albalat dels Tarongers és Teresa Pérez Furió, del PSPV.[5][6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan Antonio Albiol Llusar | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Francisco Javier Esteve Asensi | EUPV | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Francisco Javier Esteve Asensi | EUPV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Salvador Garriga Igualada | IA | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Filiberto Miguel Prats Asensi | BLOC | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Filiberto Miguel Prats Asensi | BLOC | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Filiberto Miguel Prats Asensi | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Maite Pérez Furió | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Monuments
Monuments religiosos
- Església de la Puríssima o de la Immaculada (finals del segle XVIII). Planta de tres naus i creu llatina.
Monuments civils
- Castell: el palau senyorial gòtic millor conservat de la comarca.
- Castell del Piló: en ruïnes.
- Aqüeducte del barranc de la Font de la Rivera: hui en dia només queda un arc dels tres que el formaven.
Llocs d'interés
- Muntanya del Cavall. Microrreserva de flora
- Parc natural de la Serra Calderona.
- Riu Palància.
Festes
- Festa de Sant Antoni Abat (17 de gener).
- Festes d'estiu a la Mare de Déu d'agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
- Festa de la Mare de Déu de la Cova Santa (darrer diumenge de maig). Es va celebrar durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al santuari a finals de setembre.
Gastronomia
Cal destacar l'arròs de Comediana i el tortell com a plats típics de la població. L'arròs de Comediana es cuina en calder, sent els seus ingredients l'arròs, la creïlla, l'abadejo, la ceba i el sofregit de tomaca. Era una menjar que feien els hòmens quan anaven durant diverses jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sud del terme municipal. El tortell és un dolç amb massa de mona, farcit de cabell d'àngel i massapà, adornat amb fruites confitades i anous.
Referències
- ↑ Redacció «Los socialistas ya gobiernan en Gilet y Albalat dels Tarongers» (en castellà). eleconomico.es, 13-06-2015 [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 79, 28-04-2015, pàg. 149 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Albalat dels Tarongers», 24-05-2015. [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Albalat dels Tarongers. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
- Web de l'Ajuntament d'Albalat dels Tarongers
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
