Binomi de Newton: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció posició plantilla:autoritat
m Ampliació de la introducció
Línia 2: Línia 2:
{{MF|data=febrer de 2014}}
{{MF|data=febrer de 2014}}


El '''[[Binomi]] de [[Isaac Newton|Newton]]''' o '''teorema del binomi''' serveix per a calcular les potències d'un binomi mitjançant nombres [[combinatòria|combinatoris]] i ens indica que:
El '''[[Binomi]] de [[Isaac Newton|Newton]]''' o '''teorema del binomi''' és una fórmula que serveix per a calcular la potència <math>n</math> d'un '''binomi''' <math>(a+b)
</math>. És per tant una generalització de les fórmules elementals <math>(a+b)^2=a^2+2ab+b^2</math> i <math>(a+b)^3=a^3+3a^2b+3ab^2+b^3</math>. Aquestes dues formen part del que s'anomenen [[Identitat notable|Identitats notables]], i la primera d'elles admet una demostració gràfica elemental en termes d'àrees de quadrats i rectangles. El cas general, que és pròpiament el Binomi de Newton, utilitza nombres [[combinatòria|combinatoris]], i diu:


<math>{(a+b)}^{n}=\sum_{k=0}^{n} {n \choose k}a^{n-k}\,b^{k}</math>,
<math>{(a+b)}^{n}=\sum_{k=0}^{n} {n \choose k}a^{n-k}\,b^{k}</math>,


on el [[coeficient binomial]] <math> {n \choose k}</math> és definit així : <math> {n \choose k}=\frac{n!}{k!\,(n-k)!}</math>.
on el [[coeficient binomial]] <math> {n \choose k}</math> és el nombre combinatori definit així : <math> {n \choose k}=\frac{n!}{k!\,(n-k)!}</math>, i es llegeix <math>n</math> ''sobre'' <math>k</math>.


Exemples:
Exemples:
Línia 13: Línia 14:


* per <math>n=3</math> : <math>(a+b)^3= {3 \choose 0}a^3 + {3 \choose 1}a^2 b + {3 \choose 2}a b^2 + {3 \choose 3} b^3 = a^3 + 3a^2 b + 3 a b^2 + b^3 </math>
* per <math>n=3</math> : <math>(a+b)^3= {3 \choose 0}a^3 + {3 \choose 1}a^2 b + {3 \choose 2}a b^2 + {3 \choose 3} b^3 = a^3 + 3a^2 b + 3 a b^2 + b^3 </math>
Quan tenim <math>(a-b)^n</math>, n'hi ha prou amb escriure-ho com <math>(a+(-b))^n</math>, amb el que s'obté <math>(a-b)^2=a^2-2ab+b^2</math>, <math>(a-b)^3=a^3-3a^2b+3ab^2-b^3</math> i, en general,

<math>{(a-b)}^{n}=\sum_{k=0}^{n} (-1)^k{n \choose k}a^{n-k}\,b^{k}</math>.


== Demostració ==
== Demostració ==

Revisió del 10:37, 4 jul 2017

El Binomi de Newton o teorema del binomi és una fórmula que serveix per a calcular la potència d'un binomi . És per tant una generalització de les fórmules elementals i . Aquestes dues formen part del que s'anomenen Identitats notables, i la primera d'elles admet una demostració gràfica elemental en termes d'àrees de quadrats i rectangles. El cas general, que és pròpiament el Binomi de Newton, utilitza nombres combinatoris, i diu:

,

on el coeficient binomial és el nombre combinatori definit així : , i es llegeix sobre .

Exemples:

  • per  :
  • per  :

Quan tenim , n'hi ha prou amb escriure-ho com , amb el que s'obté , i, en general,

.

Demostració

Raonament combinatori

Tenint en compte que en l'expressió a es pot escriure com el producte de n binomis, , on cada . El desenvolupament de a és la suma de tots els productes formats agafant un terme – ja sigui x o y – de cada . Per exemple, el terme en el desenvolupament de a s'obté seleccionant x en cada .

El coeficient que multiplica cada terme del desenvolupament de a queda determinat per la quantitat de formes diferents que hi ha per triar termes tals que el seu producte és de la mateixa forma que el terme (excloent el coeficient). En el cas de . t es pot formar a a a base d'agafar y d'un dels i x de tota la resta. Hi ha n formes de seleccionar un per obtenir la y; per tant t s'obté de n formes diferents en el desenvolupament de a, per tant el seu coeficient és n. En general, per , hi ha

Formes diferents de seleccionar els per obtenir els ys (ja que k ys se seleccionen a partir de n ), i per tant aquest ha de ser el coeficient per t.

Demostració algebraica

Una altra forma de demostrar el teorema binomial és per inducció. Quant n = 0, es té

Per hipòtesi d'inducció se suposa que el teorema és veritat quant l'exponent val m. Llavors per n = m + 1

Aplicant la propietat distributiva

Traient fora del sumatori el terme k = 0

fent j = k − 1

Traient fora del sumatori de la dreta el terme k = m + 1

Combinant els sumatoris

Aplicant la regla de Pascal

Afegint dins dels sumatori els termes m + 1.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Binomi de Newton