Figuera: diferència entre les revisions
Actualitzat estat de conservació segons UICN |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
[[Fitxer:Ficus carica Panascè.jpg|300px|thumb|left|Brancam de la figuera]] |
[[Fitxer:Ficus carica Panascè.jpg|300px|thumb|left|Brancam de la figuera]] |
||
== Descripció botànica == |
== Descripció botànica == |
||
Arbre de fulla caduca del gènere [[Ficus]], que |
Arbre de fulla caduca del gènere [[Ficus]], que té més de mil espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals. |
||
''Ficus carica '' és l'única espècie del gènere ''Ficus'' que es troba en estat silvestre a Europa. |
''Ficus carica '' és l'única espècie del gènere ''Ficus'' que es troba en estat silvestre a Europa. |
||
La figuera és [[monoic]]a en els individus silvestres, que s'anomenen ''cabrafigueres'', i [[dioic]]a en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alçada, té una [[capçada]] ampla, fa una flaire característica i conté [[làtex]]. L'escorça és grisenca, i les fulles, [[palmatipartida|palmatipartides]] o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors). Floreix del febrer a l'abril, amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un [[receptacle]] piriforme, carnós, anomenat en termes botànics [[siconi]] (la figa). La figa madura durant l'agost, el setembre i l'octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes, també fan, a |
La figuera és [[monoic]]a en els individus silvestres, que s'anomenen ''cabrafigueres'' o ''cabrafigues'' (figueres femelles), i [[dioic]]a en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alçada, té una [[capçada]] ampla, fa una flaire característica i conté [[làtex]]. L'escorça és grisenca, i les fulles, [[palmatipartida|palmatipartides]] o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors). Floreix del febrer a l'abril, amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un [[receptacle]] piriforme, carnós, anomenat en termes botànics [[siconi]] (la figa). La figa madura durant l'agost, el setembre i l'octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes, també fan, a la fi de juny, un fruit anomenat [[figaflor]] o bacora . |
||
== Conreu == |
== Conreu == |
||
Revisió del 11:59, 11 jul 2017
Ficus carica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | figa, figaflor, ficina, suc de figa, llavor de figa, oli de figa i common fig wood (en)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 63527 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Moraceae |
| Gènere | Ficus |
| Espècie | Ficus carica L., 1753 |
La figuera (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.
Descripció botànica
Arbre de fulla caduca del gènere Ficus, que té més de mil espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals.
Ficus carica és l'única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa.
La figuera és monoica en els individus silvestres, que s'anomenen cabrafigueres o cabrafigues (figueres femelles), i dioica en les races conreades. De 5 a 10 metres d'alçada, té una capçada ampla, fa una flaire característica i conté làtex. L'escorça és grisenca, i les fulles, palmatipartides o de forma variable (les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que les interiors). Floreix del febrer a l'abril, amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carnós, anomenat en termes botànics siconi (la figa). La figa madura durant l'agost, el setembre i l'octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes, també fan, a la fi de juny, un fruit anomenat figaflor o bacora .
Conreu
Arbre molt rústec i resistent a la secada i a la salinitat. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides, i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d'emmagatzemar aigua. Sovint es troba com a exemplar aïllat, sense estar en forma de plantacions ordenades. Les figues tenen prou temperatura per madurar bé fins a la part inferior de la muntanya mitjana. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del clima mediterrani. En regadiu, es planten en marcs més amples que la resta de fruiters, per la gran amplada que té la capçada.
La figuera fa molta ombra i moltes males herbes no poden prosperar sota seu. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen, fòsfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, perquè les branques són fràgils i el fruit és tou i s'esquinça molt fàcilment. Per fer la collita cal molta mà d'obra. Els fruits que es fan a la part exterior de les branques a una alçada inaccessible es cullen fent servir el cóp o badoc, una utilització curiosa i minoritària de la canya, que permet abastar-los sense haver de pujar a dalt de l'arbre.[1] Els ocells es mengen i espatllen moltes figues.
Als Països Catalans era, tradicionalment, un dels conreus principals, però avui dia està en regressió, malgrat que encara domina en una gran part del paisatge de la Mallorca septentrional i a la resta del territori es troben figueres pertot arreu.
Enllaços externs
- Fitxa del Ficus carica a l'USDA (anglès)
- Fitxa del Ficus carica al GRIN (anglès)
- Fitxa del Ficus carica a l'ITIS (anglès)
Referències
- ↑ Julià Bordera Calatayud. «Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d'Albaida. Cóp». Galgoni.com. [Consulta: 26 gener 2015].