Abant (rei): diferència entre les revisions
m Corregit: - cosa amb la que obsequiar-lo, + cosa per a obsequiar-lo, |
m Robot afegeix la plantilla {{Infotaula personatge}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula personatge}} |
|||
'''Abant''' (en [[grec antic]] {{polytonic|Ἄβας}}) va ser el dotzè rei llegendari d'[[Regne d'Argos|Argos]], fill de [[Linceu (mitologia)|Linceu]] i [[Hipermnestra]] i nét de [[Dànau]]. És l'avantpassat de [[Perseu (heroi grec)|Perseu]] i el seu llinatge. |
'''Abant''' (en [[grec antic]] {{polytonic|Ἄβας}}) va ser el dotzè rei llegendari d'[[Regne d'Argos|Argos]], fill de [[Linceu (mitologia)|Linceu]] i [[Hipermnestra]] i nét de [[Dànau]]. És l'avantpassat de [[Perseu (heroi grec)|Perseu]] i el seu llinatge. |
||
Revisió del 00:05, 22 jul 2017
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Aglàia |
| Mare | Hipermnestra |
| Pare | Linceu |
| Fills | Acrísios, Pretos i Eidomene |
| Altres | |
| Càrrec | rei d'Argos |
Abant (en grec antic Ἄβας) va ser el dotzè rei llegendari d'Argos, fill de Linceu i Hipermnestra i nét de Dànau. És l'avantpassat de Perseu i el seu llinatge.
Es va casar amb Ocàlia de la que va tenir dos fills bessons, Acrísios i Pretos, i una filla, Idòmene, que es casà amb Amitàon. Va fundar Abae a Fòcida i Argos a Tessàlia i fou un anomenat conqueridor.[1]
Higí explica que quan Dànau va morir, Abant va ser el primer que ho anuncià al seu pare Linceu. Linceu va mirar al seu entorn buscant alguna cosa per a obsequiar-lo, i va veure un escut que Dànau havia consagrat a Hera i que havia portat en la seva joventut. El va desclavar i el va entregar a Abant, i va establir uns jocs que se celebraven cada quatre anys, els "Jocs de l'escut d'Argos", i on els atletes guanyadors no rebien una corona sinó un escut.[2]
Després de la seva mort, una revolta del poble fou sufocada només ensenyant el seu escut. Fou l'origen de la dinastia dels Abantiades d'Argos.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 1. ISBN 9788496061972.
- ↑ Higinio. Fábulas mitológicas. Madrid: Alianza, 2009, p. 199-200. ISBN 9788420650722.