Creüsa (filla d'Erecteu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo dades i referència |
m Robot afegeix la plantilla {{Infotaula personatge}} |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula personatge}} |
|||
Segons la [[mitologia grega]], '''Creüsa''' (en [[grec antic]] Κρέουσα) va ser una [[fill]]a d'[[Erecteu]] i de [[Praxítea (filla del Cefis)|Praxítea]]. |
Segons la [[mitologia grega]], '''Creüsa''' (en [[grec antic]] Κρέουσα) va ser una [[fill]]a d'[[Erecteu]] i de [[Praxítea (filla del Cefis)|Praxítea]]. |
||
Revisió del 00:44, 22 jul 2017
Tipus | personatge de la mitologia grega |
---|---|
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Parella | Apol·lo i Hermes |
Cònjuge | Xutos |
Mare | Praxítea |
Pare | Erecteu |
Fills | Ió, Aqueu, Diomede i Cephalus |
Germans | Chthonia, Oritia, Procris, Orneus, Pandorus, Pandora, Protogenia, Mecíon, Tespi i Cècrops II |
Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla d'Erecteu i de Praxítea.
Com que encara era petita va evitar seguir la sort de les seves germanes, que es van oferir voluntàriament per salvar la pàtria com a víctimes expiatòries, quan hi va haver la guerra contra Eumolp. De gran va ser violada per Apol·lo en una cova de l'Acròpoli d'Atenes, la seva ciutat, i li va donar un fill, Ió, a qui va abandonar en una cistella al lloc on el déu l'havia atacada. Hermes es va endur el petit Ió a Delfos on va ser educat.
Casada més endavant amb Xutos, van estar molt de temps sense fills, però va anar a consultar l'oracle de Delfos i va trobar el seu fill Ió. Al tornar va tenir amb Xutos dos fills, Diomedes i Aqueu.[1]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 119. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.