Sexenni Democràtic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.32.151.118. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m bot: -acabar amb la dinastia +posar fi a la dinastia
Línia 4: Línia 4:
== Els inicis ==
== Els inicis ==
{{AP|Revolució de 1868}}
{{AP|Revolució de 1868}}
L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat ''[[pacte d'Oostende]]'', tractat amb el qual pretenien acabar amb la dinastia borbònica, així com amb el seu contemporani govern corrupte de Narváez. Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'inicià la coneguda ''Revolució de 1868'', també dita ''La Gloriosa''. A part de ser un aixecament militar liderat per [[Joan Prim]] i [[Francisco Serrano Domínguez|Francisco Serrano]], cal tenir present el suport de la població, car en molts pobles la ciutadania ocupà els carrers amb el crit de "Morin els Borbons!". Havent triomfat l'aixecament i després de la redacció de la [[Constitució de 1869]], la constitució més liberal del s. XIX, de seguida sorgí el problema d'en quina figura havia de recaure la monarquia espanyola. Finalment, [[Amadeu de Savoia]], membre de la família reial italiana que havia dut a terme la reunificació del seu estat, fou elegit com a nou monarca constitucional -és a dir, rei que regna, però que no governa-, l'any 1871. No obstant això, el regnat d'Amadeu I durà fins al 1873, moment en què abdicà en vistes de la manca de suport dels diferents partits polítics, de les revoltes populars decebudes, a més de la [[tercera guerra carlina|Tercera Guerra carlina]], que havia estat detonada per la seva elecció com a rei en lloc del pretendent carlí.
L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat ''[[pacte d'Oostende]]'', tractat amb el qual pretenien posar fi a la dinastia borbònica, així com amb el seu contemporani govern corrupte de Narváez. Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'inicià la coneguda ''Revolució de 1868'', també dita ''La Gloriosa''. A part de ser un aixecament militar liderat per [[Joan Prim]] i [[Francisco Serrano Domínguez|Francisco Serrano]], cal tenir present el suport de la població, car en molts pobles la ciutadania ocupà els carrers amb el crit de "Morin els Borbons!". Havent triomfat l'aixecament i després de la redacció de la [[Constitució de 1869]], la constitució més liberal del s. XIX, de seguida sorgí el problema d'en quina figura havia de recaure la monarquia espanyola. Finalment, [[Amadeu de Savoia]], membre de la família reial italiana que havia dut a terme la reunificació del seu estat, fou elegit com a nou monarca constitucional -és a dir, rei que regna, però que no governa-, l'any 1871. No obstant això, el regnat d'Amadeu I durà fins al 1873, moment en què abdicà en vistes de la manca de suport dels diferents partits polítics, de les revoltes populars decebudes, a més de la [[tercera guerra carlina|Tercera Guerra carlina]], que havia estat detonada per la seva elecció com a rei en lloc del pretendent carlí.


== La I República ==
== La I República ==

Revisió del 15:09, 25 jul 2017

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina La Flaca amb la capçalera de “La Madeja”, al 1874

El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.

Els inicis

L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat pacte d'Oostende, tractat amb el qual pretenien posar fi a la dinastia borbònica, així com amb el seu contemporani govern corrupte de Narváez. Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'inicià la coneguda Revolució de 1868, també dita La Gloriosa. A part de ser un aixecament militar liderat per Joan Prim i Francisco Serrano, cal tenir present el suport de la població, car en molts pobles la ciutadania ocupà els carrers amb el crit de "Morin els Borbons!". Havent triomfat l'aixecament i després de la redacció de la Constitució de 1869, la constitució més liberal del s. XIX, de seguida sorgí el problema d'en quina figura havia de recaure la monarquia espanyola. Finalment, Amadeu de Savoia, membre de la família reial italiana que havia dut a terme la reunificació del seu estat, fou elegit com a nou monarca constitucional -és a dir, rei que regna, però que no governa-, l'any 1871. No obstant això, el regnat d'Amadeu I durà fins al 1873, moment en què abdicà en vistes de la manca de suport dels diferents partits polítics, de les revoltes populars decebudes, a més de la Tercera Guerra carlina, que havia estat detonada per la seva elecció com a rei en lloc del pretendent carlí.

La I República

En vista de tot el desgavell, els polítics republicans aconseguiren convèncer la resta de diputats que l'alternativa era la república, la qual es va constituir al febrer de 1873 i va tenir de primer president el català Estanislau Figueras.

Tanmateix, la República espanyola es trobà amb un gran nombre de dificultats; en primer lloc, la gran majoria de polítics i de la població en desconfiaven mentre que la jerarquia eclesiàstica, els carlins i altres conservadors hi estaven clarament en contra; per altra banda, els camperols veieren en la república la possibilitat d'una reforma agrària, fet que els governs republicans ni es van plantejar, i els obrers sortiren a ocupar els carrers; a tot això, cal afegir-hi, a més a més, les confrontacions entre els republicans unitaris i els federalistes i cantonalistes, així com l'intent de Catalunya de crear un Estat Català dins de la República Federal Espanyola.

La fi del Sexenni

Com a resultat, el gener de 1874, Manuel Pavía va fer un pronunciament en què lliurà el poder al general Francisco Serrano, que governà de forma dictatorial durant 12 mesos; finit aquest temps, Arsenio Martínez-Campos Antón realitzà un cop d'estat a Sagunt, i el 29 de desembre de 1874 es proclamà rei Alfons XII, fill d'Isabel II, amb què es tornava a la monarquia borbònica que va iniciar l'època de la Restauració.