Estatització: diferència entre les revisions
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
La nacionalització era una de les estratègies principals propugnades per la transició socialista des del [[capitalisme]] al [[socialisme]]. Les ideologies socialistes que afavoreixen la nacionalització típicament es diuen [[socialisme d'estat]].<ref name="The Economics of Feasible Socialism Revisted, 1991. P.176">''The Economics of Feasible Socialism Revisted'', by Nove, Alexander. 1991. (P.176)</ref> |
La nacionalització era una de les estratègies principals propugnades per la transició socialista des del [[capitalisme]] al [[socialisme]]. Les ideologies socialistes que afavoreixen la nacionalització típicament es diuen [[socialisme d'estat]].<ref name="The Economics of Feasible Socialism Revisted, 1991. P.176">''The Economics of Feasible Socialism Revisted'', by Nove, Alexander. 1991. (P.176)</ref> |
||
La nacionalització pot ocórrer amb compensació pels anteriors propietaris o sense. Si té lloc sense compensació és un cas de [[confiscació]]. En la nacionalitzacó el govern reté el control de la propietat nacionalitzada, a diferència de la [[redistribució de la propietat]]. Algunes nacionalitzacions tenen lloc quan un govern requisa propietats adquirides il·legalment. Per exemple l'any 1945 el govern francès requisà vehicles als fabricants de [[Renault]] perquè els seus propietaris havien col·laborat amb els ocupants [[nazi]]s de França.<ref>{{ |
La nacionalització pot ocórrer amb compensació pels anteriors propietaris o sense. Si té lloc sense compensació és un cas de [[confiscació]]. En la nacionalitzacó el govern reté el control de la propietat nacionalitzada, a diferència de la [[redistribució de la propietat]]. Algunes nacionalitzacions tenen lloc quan un govern requisa propietats adquirides il·legalment. Per exemple l'any 1945 el govern francès requisà vehicles als fabricants de [[Renault]] perquè els seus propietaris havien col·laborat amb els ocupants [[nazi]]s de França.<ref>{{ref-notícia| url=http://www.guardian.co.uk/world/2011/dec/14/renault-descendants-demand-payout-confiscation |lloc=London |obra=The Guardian |nom=Angelique |cognom=Chrisafis |títol=Renault descendants demand payout for state confiscation |data= 14 desembre 2011}}</ref> |
||
Revisió del 19:02, 14 ago 2017
_(Nationalization_decree_affecting_the_premises_of_the_convent_of_Sainte-C%C3%A9cile),_Grenoble,_France.jpg)
Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars..[1] L'estatització és l'oposat a la privatització. També se l'anomena nacionalització dels mitjans de producció, encara que una empresa estatizada pot ser prèviament tant de propietat nacional com estrangera.
Hi ha una renacionalització quan hi ha hagut una privatització i més tard es nacionalitza una altra vegada, sovint quan ho fa un partit polític diferent agafa el poder.
La nacionalització era una de les estratègies principals propugnades per la transició socialista des del capitalisme al socialisme. Les ideologies socialistes que afavoreixen la nacionalització típicament es diuen socialisme d'estat.[2]
La nacionalització pot ocórrer amb compensació pels anteriors propietaris o sense. Si té lloc sense compensació és un cas de confiscació. En la nacionalitzacó el govern reté el control de la propietat nacionalitzada, a diferència de la redistribució de la propietat. Algunes nacionalitzacions tenen lloc quan un govern requisa propietats adquirides il·legalment. Per exemple l'any 1945 el govern francès requisà vehicles als fabricants de Renault perquè els seus propietaris havien col·laborat amb els ocupants nazis de França.[3]
Vegeu també
Referències
- ↑ http://www.merriam-webster.com/dictionary/nationalization
- ↑ The Economics of Feasible Socialism Revisted, by Nove, Alexander. 1991. (P.176)
- ↑ Chrisafis, Angelique «Renault descendants demand payout for state confiscation». The Guardian [London], 14-12-2011.
Bibliografia
Sobre nacionalitació de bancs
- Dougherty, Carter, Stopping a Financial Crisis, the Swedish Way, The New York Times," September 23, 2008.
- Hilferding, Rudolf (1981) Finance Capital: A Study of the Latest Phase of Capitalist Development (London: Routledge & Kegan Paul), p. 234. ISBN 0-7100-0618-7, 9780710006189
- La Porta, Rafael, Florencio Lopez-de-Silanes, Andrei Shleifer, Government Ownership of Banks, The Journal of Finance, vol. 57, No. 1 (Feb. 2002), 265-301.
- La Botz, Dan (2008) The Financial Crisis: Will the U.S. Nationalize the Banks? Monthly Review 28 September 2008
- Lohr, Steve, From Japan's Slump in 1990s, Lessons for U.S., The New York Times, February 9, 2008.
- Maxfield, Sylvia, The International Political Economy of Bank Nationalization: Mexico in Comparative Perspective, Latin American Research Review, Vol. 27, No. 1 (1992), pp. 75–103.
- Myers, Margaret G., The Nationalization of Banks in France, Political Science Quarterly, Vol. 64, No. 2 (June
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estatització |
 |
Vegeu Estatització en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- The importance of public banking - article on Indian public sector banks
- Time for Permanent Nationalization by economist Fred Moseley in Dollars & Sense magazine, January/February 2009
- The Corporate Governance of Banks - a concise discussion of concepts and evidence