Kootenai (tribu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
verdadera -> veritable |
Redirigeix cap a Kutenai |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
#REDIRECT [[Kutenai]] |
|||
[[imatge:Bandera_Kutenai_Idaho.png|thumb|Bandera de la nació Kutenai de Idaho]] |
|||
Els '''kutenai''' són una tribu índia del grup '''Kitunahan''' o potser '''wakash''' de les [[llengües ameríndies]], el nom de la qual prové de '''ktunai''', deformació d'un dels seus noms, '''dutonaqa''' o '''tunahe''', però es criden '''sanka'''. També van ser cridats '''Sahantla''' (“mala gent”) pe els [[blackfeet]] ([[peus negres]]), '''Tlutlamaera''' (“Curta colls”) pels [[assiniboine]] i '''Gutskiawe''' (“mentiders”) pels [[crega]]. Formen un grup lingüístic aïllat, i es dividixen en dos grupso: |
|||
* '''Upper''', amb els [[piegan]] de [[Canadà]] |
|||
* '''Lower''', en Bonner's Ferri ([[Idaho]]). Es dividixen en quatre grups: '''Akiskemikiirik, Akamnik, Akanekunik''' i '''Akiyenik'''. |
|||
== Localització == |
|||
Ocupaven la conca del riu Kutenai i la part alta dels [[Saskatchewan]] i Missouri, la part sud-oriental de la [[Columbia Britànica]], el Nord de [[Idaho]], i NO de [[Muntanyesa]]. Actualment viuen en les reserves Flathead ([[Muntanyesa]]) i Kootenai ([[Idaho]]). |
|||
[[Imatge:Kutenai_lang.png|thumb|200px|Localització dels Kutenai]] |
|||
== Demografia == |
|||
En 1910 eren un miler, dels quals 554 vivien en [[Muntanyesa]] (en 1890 uns 400 en Idaho i Muntanyesa). En 1960 hi havia uns 103 en Idaho, mentres que Asher afirmava que eren uns 650 en el Canadà, dels quals només 200 parlaven la llengua. En 1990 hi havia uns 600 en la [[Columbia Britànica]] i uns 1.500 en Muntanyesa. |
|||
Segons dades de la [[BIA]] de 1995, en la reserva Kutenai de Muntanyesa hi havia 150 habitants (165 en el rol tribal). Altres viuen en la reserva [[Flathead]]. En Columbia Britànica viuen 785 individus en les reserves de Columbia Lake (251 h), Lower Kootenay (205 h) i St Mary's (329 h). Segons dades del cens dels EEU de 2000, hi havia 618 purs, 21 mesclats amb altres tribus, 163 amb altres races i 13 amb altres races i tribus. En total, 815 individus. |
|||
== Costums == |
|||
Els '''Upper''' eren sedentaris i tenien els mateixos trets culturals que les tribus de les planes. Des de 1700 van adoptar el [[cavall]], el [[tipi]], el tabú de la sogra, la dansa del sol, les festes guerreres i caçaven el [[bisó]]. Els '''Lower''', més primitius i nòmades, pescaven i caçaven, i la seua cultura s'assemblava a la dels indis de l'altiplà, com els [[paiute]]. La seua llengua usava moltes formes abreviades per la composició de paraules, com AQ(K). |
|||
El seu sistema social era molt senzill, sense clans ni castes, i sense un cabdill únic per a tota la tribu, sinó que es dividien en nombroses bandes independents amb un líder nominal cada una, però qui tenia una veritable autoritat era el Consell d'Ancians. |
|||
A més, mantenien el costum antiquíssima de comptar l'ascendència per les dos branques del matrimoni, en compte de fer-ho exclusivament per la part de la mare o del pare. |
|||
Creien en nombrosos esperits, adoraven el sol i els xamans eren influents. Els hòmens vestien unes robes de pell, i les dones portaven túniques, i vivien en tipis cònics de pell, alhora que es pintaven tot el cos. També feien canoes allargades, de gran qualitat, pintades i guarnides. |
|||
== Història == |
|||
Originàriament vivien a l'est de les [[Muntanyes Rocoses]], d'on van ser expulsats pels [[blackfeet]] i [[crega]], els seus enemics tradicionals. |
|||
En 1808 van contactar amb el canadenc [[David Thompson]], de la '''NW Company''', i es van fer comerciants; ja en 1807 havien fundat l'establiment Kootenai House. Açò els va permetre viure en pau amb els colons de la zona, i en general es van adaptar bé a la civilització occidental. Però en 1846 el seu territori va ser dividit entre Canadà ([[Columbia Britànica]]) i EUA (Territori de [[Muntanyesa]]). |
|||
Pel Tractat de Hill Gate de 16 de juliol de 1855 van ser atribuïts a la Reserva [[Flathead]] amb altres tribus [[salish]]. |
|||
Van destacar la profetessa [[Kauxuma Nupika]] (“Portada pels esperits, 1790-1837), qui en 1808 es va casar amb l'explorador francés Boisvard, i que quan va tornar a la tribu va afirmar que s'havia convertit en home. Va morir en un atac dels blackfoot. També va ser famós el profeta Bear Track (1790-1880), mig [[flathead]]-kootenai, que afirmava tindre poder per a localitzar els búfals. |
|||
Un altre xaman destacat va ser Baptiste Mathias (1876-?), últim cap de la Sundance i mantenidor del calendari pictogràfic kootenai iniciat en 1826. |
|||
El 20 de setembre de 1974 el grup de [[Idaho]] va declarar la Guerra als EUA, i van rebre el suport dels caps del [[AIM]] [[Roque Ames]] i [[Leonard Peltier]], que van ser arrestats en Mercer Island. |
|||
Actualment el membre més destacat de la tribu és [[Luana Ross]]. |
|||
[[Imatge: Edward S. Curtis Collection People 064.jpg|thumb|220px| Xiques Kootenai, fotografiades per Edward S. Curtis en 1911. |
|||
]] |
|||
==Literatura== |
|||
* [[Alexander Francis Chamberlain|A. F. Chamberlain]], "Report of the Kootenay Indians of South Eastern British Columbia," in ''Report of the British Association for the Advancement of Science'', (London, 1892) |
|||
* [[John Maclean (pastor)|John Maclean]], ''Canadian Savage Folk'', (Toronto, 1896) |
|||
==Links== |
|||
*{{en}} [http://www.ktunaxa.org/ Pàgina oficial de la nació Ktunaxa] |
|||
[[en:Kootenai (tribe)]] |
|||
[[es:Kootenai (tribu)]] |
|||
[[Categoria:Grups humans del Canadà]] |
|||
Revisió de 20:28, 4 feb 2008
Redirigeix a: