Joan Garcia Castell: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
{{CN}}
- {{FR|data=agost de 2017}}
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=agost de 2017}}
{{infotaula de persona}}
{{infotaula de persona}}
'''Joan Garcia i Castell''' (Barcelona, 26 de juny de 1923 – 4 de març de 1978) va ser un periodista esportiu català, cronista habitual dels partits del FC Barcelona i el RCD Espanyol i autor de la [[Història del futbol català]] (1968).<ref>{{EEC|6005}}</ref>
'''Joan Garcia i Castell''' (Barcelona, 26 de juny de 1923 – 4 de març de 1978) va ser un periodista esportiu català, cronista habitual dels partits del FC Barcelona i el RCD Espanyol i autor de la [[Història del futbol català]] (1968).<ref>{{EEC|6005}}</ref>

Revisió del 16:00, 27 ago 2017

Infotaula de personaJoan Garcia Castell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1923 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1978 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista esportiu Modifica el valor a Wikidata

Joan Garcia i Castell (Barcelona, 26 de juny de 1923 – 4 de març de 1978) va ser un periodista esportiu català, cronista habitual dels partits del FC Barcelona i el RCD Espanyol i autor de la Història del futbol català (1968).[1]

Redactor de l’agència EFE a Barcelona (1942-1977),[2] a partir de 1948 va començar a publicar les seves cròniques de futbol dels equips catalans de Primera Divisió a la Hoja del Lunes, òrgan oficial de l’Associació de la Premsa de Barcelona. Durant gairebé 30 anys, fins el 1977, va ser el cronista del FC Barcelona i del RCD Espanyol en els seus partits de camp propi, amb una tasca informativa que la Federació Catalana de Futbol va premiar l’any 1959 per la seva imparcialitat[3]. Subdirector de la Hoja del Lunes[4], des del 1973, va introduir un acurat resum de dades en el seu moment innovador en les fitxes dels partits, on detallava el nombre de córners, faltes assenyalades i llançaments a porta, ben i mal dirigits de cada equip. Com a cronista futbolístic de l'agencia EFE, les seves cròniques apareixien sovint en tota la premsa espanyola.

Membre fundador de les revistes Dicen... (1952) i Lean (1955)[4], va tenir un paper rellevant en la divulgació del reglament del futbol en la secció “Habla el reglamento”, motiu pel qual va rebre el primer premi de reglaments de la Federació Espanyola de Futbol[5] i va pronunciar nombroses conferències.[6] Especialment dotat per al dibuix, va realitzar una llarga sèrie de retrats realistes al carbó dels millors jugadors del Barcelona i l’Espanyol, que van anar apareixent a les pàgines de Dicen i Lean.[7] Quan Dicen va esdevenir diari esportiu (1965) en va ser el subdirector[2]. En aquesta publicació va destacar pels extensos reportatges d’investigació sobre el FC Barcelona, com el titulat “Strip-tease al Barça” (1975)[8], i va adquirir una sòlida fama d’estudiós i investigador d’aquest esport, que el van dur a la redacció de la Història del futbol català, publicada l’any 1968 per Editorial Aymà sota la direcció literària de Joan Oliver, i a col·laborar en la secció esportiva de la Gran Enciclopèdia Catalana.[2]

També a Dicen, va impulsar, amb la iniciativa de l'editor i periodista Federico Pastor López-Sallaberry[9], un sistema de valoració dels futbolistes a cada partit de la Lliga espanyola, la Challenge Dicen, que permetia conèixer i premiar els millors jugadors en cada posició sense cap intervenció opinativa dels diversos cronistes, sinó només amb fórmules matemàtiques prèviament establertes.

La seva velocitat de redacció i d’execució dels textos va ser reconeguda en diversos concursos de mecanografia[10] i de taquigrafia[11]

Va dur a terme una llarga tasca de crític cinematogràfic, que va desenvolupar al diari Dicen i, durant més de 25 anys, a la Hoja del Lunes[4],. Va ser un dels fundadors (1957) dels premis Sant Jordi de Cinematografia i membre permanent del jurat des de la primera edició.[cal citació]

Membre d’una nissaga de periodistes, el seu pare, Juan García Lecuona (1897-1986) va treballar a la Hoja del Lunes[2] i l’agència Efe, i els seus dos fills, Joan Garcia Luque (Barcelona 1952) i Xavier Garcia Luque (Barcelona 1959) també s’han dedicat al periodisme esportiu.[cal citació]

Referències

  1. «Joan Garcia Castell». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Fallecimiento del periodista Juan Garcia Castell». Hoja del Lunes, 06-03-1978. [Consulta: 16 agost 2017].
  3. «Medalla de plata de la Federación Catalana a García Castell». Hoja del Lunes, 27-07-1959. [Consulta: 15 agost 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Falleció el periodista Joan Garcia i Castell». La Vanguardia, 05-03-1978. [Consulta: 16 agost 2017].
  5. «Los premios anuales de la Federación Española de Fútbol». La Vanguardia, 09-10-1953. [Consulta: 15 agost 2017].
  6. «Bodas de oro de la UD San Martín». La Vanguardia, 29-11-1959. [Consulta: 13 agost 2017].
  7. «Retrat al carbó de Kubala». [Consulta: 13 agost 2017].
  8. «Strip-tease al Barça». La Vanguardia, 29-01-1975. [Consulta: 13 agost 2017].
  9. «Federico Pastor López-Sallaberry». Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 25 agost 2017].
  10. «Campeón provincial de mecanografía». La Vanguardia, 05-07-1960. [Consulta: 13 agost 2017].
  11. «Vida periodística». Hoja del Lunes, 04-07-1955. [Consulta: 15 agost 2017].