Clément Ader: diferència entre les revisions
trec foto duplicada |
Afegides dades i referència |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Clément Ader''' ([[Muret]], [[Alta Garona]] [[1841]] - [[Tolosa de Llenguadoc]], [[1925]]) enginyer [[França|francès]] al qui hom deu, entre altres invencions, un [[micròfon]] i els primers intents del [[telèfon]]. El [[1880]] instal·là a [[París]] la primera línia telefònica. |
'''Clément Ader''' ([[Muret]], [[Alta Garona]] [[1841]] - [[Tolosa de Llenguadoc]], [[1925]]) enginyer [[França|francès]] al qui hom deu, entre altres invencions, un [[micròfon]] i els primers intents del [[telèfon]]. El [[1880]] instal·là a [[París]] la primera línia telefònica. |
||
De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament avió. En va fer un de més elaborat, anomenat ''éole'', propulsat per una [[màquina de vapor]]. L'enginy |
De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament avió. En va fer un de més elaborat, anomenat ''éole'', per el que es va inspirar en la forma dels [[ratpenats]], propulsat per una [[màquina de vapor]] d'uns 20 [[Cavall de vapor|cavalls]]. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una [[hèlix]] de [[bambú]] de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'Armainvilliers, a [[Seine-et-Marne]], on va volar una distància de 50 metres el 9 d'octubre de [[1890]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Besse|nom=François|títol=100 aviones de leyenda|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2006|editorial=Reditar Libros, S.L.|lloc=|pàgines=12-13|isbn=9788496449268}}</ref>, però resultà incontrolable i poc aerodinàmic. |
||
El [[14 d'octubre]], [[1897]] assajà l'''Avion III''. Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire al camp de Satory ([[Versalles]]), fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort. |
El [[14 d'octubre]], [[1897]] assajà l'''Avion III''. Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire al camp de Satory ([[Versalles]]), fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort. |
Revisió del 09:29, 31 ago 2017
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 abril 1841 Muret (França) |
Mort | 3 maig 1925 (84 anys) Tolosa (França) |
Activitat | |
Camp de treball | Enginyeria mecànica, electrotècnia, aeronàutica, aviació, construcció d'aeronaus i discoveries and inventions (en) |
Ocupació | enginyer, aviador, inventor, enginyer aeroespacial |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis |
Clément Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer francès al qui hom deu, entre altres invencions, un micròfon i els primers intents del telèfon. El 1880 instal·là a París la primera línia telefònica.
De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any 1866 instal·là un taller on el 1873 construí un aparell planejador en forma d'ocell recobert de plomes d'oca, al que anomenà genèricament avió. En va fer un de més elaborat, anomenat éole, per el que es va inspirar en la forma dels ratpenats, propulsat per una màquina de vapor d'uns 20 cavalls. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una hèlix de bambú de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'Armainvilliers, a Seine-et-Marne, on va volar una distància de 50 metres el 9 d'octubre de 1890[1], però resultà incontrolable i poc aerodinàmic.
El 14 d'octubre, 1897 assajà l'Avion III. Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire al camp de Satory (Versalles), fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort.
Tanmateix el nom (avion) que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'eroplà en alguns idiomes com l'espanyol, català o portugués, entre altres.
Treballs
- L'aviation militaire. - Vincennes : Service Histoire de l'armee de l'Air, 1990. - ISBN 2-904521-11-9 (Repr. d. Ausg. Paris 1911)
Bibliografia
- Charles H. Gibbs-Smith: Clément Ader: his flight-claims and his place in history. – London: H. M. Stat. Office, 1968
- Pierre Lissaraque: Clément Ader: inventeur d'avions. – Toulouse: s.n., 1990. – ISBN 2-7089-5355-9
- Claude d'Abzac-Epézy: Clément Ader, Précurseur ou Prophète. In: Revue Historique des Armées, n° 3, 1991.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clément Ader |
- Clément Ader (anglès)
- ↑ Besse, François. 100 aviones de leyenda (en espanyol). Reditar Libros, S.L., 2006, p. 12-13. ISBN 9788496449268.