Clément Ader: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Modificació de format
Afegides dades biogràfiques
Línia 2: Línia 2:
'''Clément Ader''' ([[Muret]], [[Alta Garona]] [[1841]] - [[Tolosa de Llenguadoc]], [[1925]]) enginyer [[França|francès]] al qui hom deu, entre altres invencions, un [[micròfon]] i els primers intents del [[telèfon]]. El [[1880]] instal·là a [[París]] la primera línia telefònica.
'''Clément Ader''' ([[Muret]], [[Alta Garona]] [[1841]] - [[Tolosa de Llenguadoc]], [[1925]]) enginyer [[França|francès]] al qui hom deu, entre altres invencions, un [[micròfon]] i els primers intents del [[telèfon]]. El [[1880]] instal·là a [[París]] la primera línia telefònica.


De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament avió. En va fer un de més elaborat, anomenat ''éole'', per el que es va inspirar en la forma dels [[ratpenats]], propulsat per una [[màquina de vapor]] d'uns 20 [[Cavall de vapor|cavalls]]. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una [[hèlix]] de [[bambú]] de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'Armainvilliers, a [[Seine-et-Marne]], on va volar una distància de 50 metres el 9 d'octubre de [[1890]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Besse|nom=François|títol=100 aviones de leyenda|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2006|editorial=Reditar Libros, S.L.|lloc=|pàgines=12-13|isbn=9788496449268}}</ref>, però resultà incontrolable i poc aerodinàmic.
De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament ''Avion''. En va fer un de més elaborat, anomenat ''Éole'', per el que es va inspirar en la forma dels [[ratpenats]], propulsat per una [[màquina de vapor]] d'uns 20 [[Cavall de vapor|cavalls]]. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una [[hèlix]] de [[bambú]] de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'Armainvilliers, a [[Seine-et-Marne]], on va volar una distància de 50 metres el 9 d'octubre de [[1890]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Besse|nom=François|títol=100 aviones de leyenda|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2006|editorial=Reditar Libros, S.L.|lloc=|pàgines=12-13|isbn=9788496449268}}</ref>, però resultà incontrolable i poc aerodinàmic.


El [[14 d'octubre]], [[1897]] assajà l'''Avion III''. Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire al camp de Satory ([[Versalles]]), fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort.
Ader volia que França es beneficiés del seu invent i, per això, es va posar en contacte amb el Ministeri de Guerra, per tal d'aconseguir ajut financer. Així comença a construïr l'<nowiki/>''Avion III,'' un bimotor que reprén la forma del Éole, però molt més potent, amb dos motors de 30 cavalls cadascun que arroseguen hèlix de quatre pales que giren en sentits oposats<ref name=":0" />. El [[14 d'octubre]], [[1897]] assajà l'''Avion III al camp de Satory ([[Versalles]])''. Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire, fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort.


Tanmateix el nom (''[[Avió|avion]]'') que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'eroplà en alguns idiomes com l'[[castellà|espanyol]], [[català]] o [[portugués]], entre altres.
Tanmateix el nom (''[[Avió|avion]]'') que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'eroplà en alguns idiomes com l'[[castellà|espanyol]], [[català]] o [[portugués]], entre altres.

Revisió del 17:51, 31 ago 2017

Infotaula de personaClément Ader

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1841 Modifica el valor a Wikidata
Muret (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1925 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEnginyeria mecànica, electrotècnia, aeronàutica, aviació, construcció d'aeronaus i discoveries and inventions (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer, aviador, inventor, enginyer aeronàutic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Clément Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer francès al qui hom deu, entre altres invencions, un micròfon i els primers intents del telèfon. El 1880 instal·là a París la primera línia telefònica.

De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any 1866 instal·là un taller on el 1873 construí un aparell planejador en forma d'ocell recobert de plomes d'oca, al que anomenà genèricament Avion. En va fer un de més elaborat, anomenat Éole, per el que es va inspirar en la forma dels ratpenats, propulsat per una màquina de vapor d'uns 20 cavalls. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una hèlix de bambú de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'Armainvilliers, a Seine-et-Marne, on va volar una distància de 50 metres el 9 d'octubre de 1890[1], però resultà incontrolable i poc aerodinàmic.

Ader volia que França es beneficiés del seu invent i, per això, es va posar en contacte amb el Ministeri de Guerra, per tal d'aconseguir ajut financer. Així comença a construïr l'Avion III, un bimotor que reprén la forma del Éole, però molt més potent, amb dos motors de 30 cavalls cadascun que arroseguen hèlix de quatre pales que giren en sentits oposats[1]. El 14 d'octubre, 1897 assajà l'Avion III al camp de Satory (Versalles). Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire, fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort.

Tanmateix el nom (avion) que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'eroplà en alguns idiomes com l'espanyol, català o portugués, entre altres.

Treballs

  • L'aviation militaire. - Vincennes : Service Histoire de l'armee de l'Air, 1990. - ISBN 2-904521-11-9 (Repr. d. Ausg. Paris 1911)
Vol de l'Avion, el 1897

Bibliografia

  • Charles H. Gibbs-Smith: Clément Ader: his flight-claims and his place in history. – London: H. M. Stat. Office, 1968
  • Pierre Lissaraque: Clément Ader: inventeur d'avions. – Toulouse: s.n., 1990. – ISBN 2-7089-5355-9
  • Claude d'Abzac-Epézy: Clément Ader, Précurseur ou Prophète. In: Revue Historique des Armées, n° 3, 1991.
Primer prototip de l'Éole

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clément Ader

Referències

  1. 1,0 1,1 Besse, François. 100 aviones de leyenda (en espanyol). Reditar Libros, S.L., 2006, p. 12-13. ISBN 9788496449268.