Foios: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
utilitzem els logos de l'any de les eleccions (2015)
Línia 228: Línia 228:


== Monuments ==
== Monuments ==
[[Fitxer:Foios. Iglesia 3.JPG|thumb|right|200px|Façana de l'església de l'Assumpció]]
[[Fitxer:Foios. Església 3.jpg|thumb|right|200px|Façana de l'església de l'Assumpció]]
[[Fitxer:Foios. Cruz 1.JPG|thumb|right|200px|Creu de Foios]]
[[Fitxer:Foios. Cruz 1.JPG|thumb|right|200px|Creu de Foios]]
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===

Revisió del 01:58, 2 set 2017

Plantilla:Infotaula geografia políticaFoios
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 32′ 19″ N, 0° 21′ 24″ O / 39.538611111111°N,0.35666666666667°O / 39.538611111111; -0.35666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
CapitalFoios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.641 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.175,54 hab./km²)
GentiliciFoier, foiera
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud8
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSergi Ruiz i Alonso (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46134
Fus horari
Codi INE46126 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46126 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfoios.es Modifica el valor a Wikidata

Foios és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia

La seua superfície és plana, amb un lleuger pendent de nord-oest a sud-est sense que existisca cap accident geogràfic destacat. La cota màxima està situada a uns 64 metres d'altura descendint lentament fins a la riba de la mar. El municipi disposa d'una longitud de costa d'uns cinc-cents metres si bé no és accessible des del nucli urbà, ja que es troba aïllada per l'autopista V-21. Actualment, i a causa de la construcció de diversos espigons i ports esportius la línia de costa està situada uns dos-cents metres més a l'interior que fa tot just cinquanta anys.

Sobre la hidrologia, el terme està drenat pels barrancs de Carraixet, de la Rambleta que, amb una longitud de 12 km (la mateixa que la del mateix terme municipal), constituïx un vessament autònom de les terres altes de Foios, des de la Lloma fins a la mar. Creua la població pel Carrer Major, antic Carrer de València i continua pel camí de la creu, i pel camí real fins a arribar al barranquet entre els termes de Meliana i València. La llera ha desaparegut totalment, no obstant això, recull les aigües sobrants del Carraixet i de la Séquia de Montcada en les grans avingudes, inundant la població, fins a cotes superiors al metre en alguns carrers i paratges on l'aigua discorre a gran velocitat.

Altre element hidrològic característic és la Séquia Reial de Montcada i els diversos braços que reguen l'horta de Foios, tals com la Séquia del Roll, que creua la població pel centre d'oest a est. A occident es troba la Séquia dels Alcavons, que és una de les poques situades en el marge esquerre de la séquia major. Totes aquestes séquies es troben connectades entre si, permetent el reg de poc més de la meitat del terme municipal de Foios, unes 314 has. En temps no molt llunyans, el comú denominador d'estes séquies era la contaminació que patien, ja que les aigüeres del poble de Foios estaven connectades directament a esta xarxa de séquies.

Nuclis urbans

Foios està compost per diversos nuclis urbans on es distribuïx, encara que de manera desigual, la població de la localitat; éstos són:

  • Cúiper: es tracta d'un llogaret a vora mar, és a dir, en l'extrem est del terme municipal. Prop d'ell, circula l'AP-7, així com les vies de trens de rodalia, és per allò que Cúiper compartix amb Roca una estació de rodalies.
  • La Lloma: es troba en l'extrem oest del terme municipal, damunt d'una xicoteta alcúdia o tossal, pel que rep el nom de lloma. A més, en un futur, constituirà la zona verda de la població.
  • Venda del Sombrerer: situat al costat del límit municipal amb la localitat de Vinalesa, més concretament, amb el barri de Gafaüt de dita població.
  • Foios (nucli central): anomenat de manera irònica i col·loquial com "Petit París". Està situat en la part central, aproximadament, del terme municipal, a més constituïx el nucli urbà amb major nombre d'habitants. També, per dins d'ell transcorre la línia 3 del metro de València, fent parada en la població. Per altra banda, l'antiga carretera de Barcelona o Camí Real fa el seu pas pel costat est del nucli central de Foios.

Límits

L'allargat terme municipal de Foios limita pel sud-oest amb la localitat d'Alfara del Patriarca. Al sud s'endinsa fins a tocar les últimes cases de Vinalesa, arribant a l'extrem d'exercir juridicció sobre la Venda del Sombrerer, llogaret pròxim a aquest darrer municipi. Cases de Bàrcena (València) i Meliana la limiten pel sud-est, Moncada per l'oest i Albalat dels Sorells i les pedanies de Mauella i Teuladella (València) pel nord.

Accés

La principal via de comunicació per carretera amb Foios des de València i els municipis de la comarca és la CV-300 o antiga nacional N-340 o carretera de Barcelona. Les autovies A-7 i V-21 circulen a escassos quilòmetres.

Foios compta amb una estació de la Línia 3 de Metro de València que enllacen el municipi amb el centre de la ciutat.

Història

El 1237 Jaume I donà a Lupo Eximén de Luna el llogaret de Foios. El 1247, Jaume I concedeix a Guillem Escribà la vila de Foios amb la jurisdicció civil i criminal. El 20 de gener del 1301, Jaume I dóna el terç delme al convent de Santa Maria Magdalena de València. El 1348, Pere IV confiscà aquest lloc al seu amo, Martí Roderic d'Isurre, i el vengué a Blasco Fernàndez d'Herèdia. Pel juliol del 1368 fou reduït a la Corona i incorporat a la jurisdicció de la ciutat de València. En les Corts Valencianes del 1626, l'església de Foios demana l'exempció de pagar el dret d'amortització i segells de 800 lliures. El 1572 tenia 44 famílies el 1609 n'eren 85 (uns 380 habitants). El 1787 tenia 948 habitants (foiers); e 1900, 1.548 i e 1994, 5.475.

En la primera meitat del segle XIX produïa dacsa, blat, seda --que exportava a València--, oli i vi; i melons que exportava fins a l'Alger, Cadis i França. Tenia quatre fàbriques de teules i rajoles (una de les quals encara es manté oberta), una fàbrica de jute (La Yutera) i diversos molins, pous i motors d'aigua a la llarga de tot el terme municipal.

Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
1.548 2.126 2.376 2.909 3.017 3.321 3.565 4.341 5.255 5.352 5.372 6.287 6.358

Economia

L'economia de la localitat ha depès tradicionalment de l'agricultura sent el 100% dels seus cultius de regadiu no obstant això al llarg del segle XX han sorgit diverses indústries lleugeres.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 4 del Partit Popular, 3 de la Coalició Compromís, 2 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Volem Foios i 2 de Ciutadans.


Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Foios

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Héctor Vicente Bueno Carceller 1.273 29,02% 4 (-3)
Compromís per Foios Sergi Ruiz Alonso 1.083 24,69% 3 (+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE José Manuel Chirivella Bendicho 717 16,35% 2 (-1)
Volem Foios Fitxer:Volem Foios.png Alejandro Micó Bendicho 707 16,12% 2 (+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania María Jesús Roig Bueno 563 12,84% 2 (+2)
Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) (no es presentà)[1] 0 (-1)
Vots en blanc 43 0,98%
Total vots vàlids i regidors 4.386 100 % 13
Vots nuls 74 1,66%
Participació (vots vàlids més nuls) 4.460 79,67%**
Abstenció 1.140* 20,36%**
Total cens electoral 5.600* 100 %**
Alcalde: Sergi Ruiz Alonso (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 3 de Compromís, 2 de PSPV i 2 de Volem Foios.[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona de València.[4] Radiotelevisió Espanyola.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Foios és Sergi Ruiz Alonso de la Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Franciso Rodrigo Muñoz UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Ruiz Llistó PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José V. Martí Lluch PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Jerónimo Montalt Ruiz PP 15/06/1991 --
1995–1999 Jerónimo Montalt Ruiz PP 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Javier Ruiz Montalt PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco Javier Ruiz Montalt PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Héctor Bueno Carceller PP 16/06/2007 --
2011–2015 Héctor Bueno Carceller PP 11/06/2011 --
2015–2019 Sergi Ruiz i Alonso Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Monuments

Façana de l'església de l'Assumpció
Creu de Foios

Monuments religiosos

  • Església de l'Assumpció de Nostra Senyora, S.XVIII. La seua construcció s'inicia el 1728 sota la direcció del mestre Josep Mínguez i és una de les més magnífiques de l'Horta. Destaquen el monumental campanar, la façana i dues obres d'art que s'hi custodien: un oli sobre taula atribuït al cercle de Macip, les "Lamentacions a la Mort de Crist" i la talla de la Mare de Déu del Patrocini, datable entre els segles XIII i XIV.
  • Ermita del Santíssim Crist de la Sang. Situada prop del punt on la Séquia Reial de Montcada creua la carretera de la Lloma. Té un calvari al seu recinte i va ser construïda en 1942.
  • La Creu de Terme. Es tracta d'una de les quatre creus de terme històriques que es conserven a la comarca. Està datada cap al 1530 i el seu estil de transició del gòtic al renaixement. Com sol ser habitual en aquestes creus, té una cara de Crist crucificat i en l'altra la Mare de Déu amb l'infant. En el capitell hi ha l'escut reial de les quatre barres. Enderrocada durant la Guerra civil espanyola, va ser recuperada i restaurada el 1984 gràcies a la investigació de Josep Corell.
  • Ermita de la Mare de Déu del Patrocini.

Monuments civils

  • La Yutera. Important instal·lació industrial establerta a Foios el 1926 per a la fabricació de sacs de jute i que, fins al seu definitiu tancament el 1988, ha donat feina a un nombrós contingent de treballadors i treballadores provinents de tota la comarca, més de 2000 durant els anys quaranta i cinquanta.
  • Casa del Poble. Seu de l'ajuntament.
  • Casa de Cultura. Instal·lada a les Antigues Escoles Municipals.
  • Llar de la Música. Seu de l'escola d'educants de la Societat Musical de Foios.
  • Alqueries.

Festes i celebracions

Les Festes Patronals se celebren del 15 al 18 d'agost en honor de l'Assumpció de la Verge, Sant Roc, Verge del Patrocini i Crist de la Sang. Se celebra també festa en el dia propi del Patrocini de la Verge en novembre, així com a Sant Antoni Abad en gener.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foios
  1. En les eleccions anteriors (2011) es presentà també Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) que tragué 1 regidor.
  2. Redacció «Compromís per Foios mantiene bajo la dirección de sus ediles las concejalías de Economía, Hacienda y Urbanismo». hortanoticias.com, 07-07-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 42 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. RTVE. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 3 agost 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Foios. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs