Inhibidor de telèfon mòbil: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - (també cridada estació + (també anomenada estació
m Retocs
Línia 1: Línia 1:
{{traducció}}
{{traducció}}
Un '''inhibidor de telèfon mòbil''' o '''pertorbador de telèfon mòbil''', és un instrument que impedeix rebre senyals de [[Telefonia mòbil|telèfon mòbil]] des de l'estació base. Quan s'utilitza, el pertorbador desactiva efectivament els telèfons mòbils. Aquests dispositius es poden utilitzar en qualsevol lloc, però s'utilitzen principalment en llocs o recintes on estan restringides les trucades telefòniques, per no pertorbar activitats pel soroll com en escoles o hospitals, o per evitar comissió de fets delictius com podria ser el cas de les presons i altres establiments penitenciaris.
Un '''inhibidor de telèfon mòbil''' o '''pertorbador de telèfon mòbil''', és un instrument que impedeix rebre senyals de [[Telefonia mòbil|telèfon mòbil]] des de l'estació base. Quan s'utilitza, el pertorbador desactiva efectivament els telèfons mòbils. Aquests dispositius es poden utilitzar en qualsevol lloc, però s'utilitzen principalment en llocs o recintes on estan restringides les trucades telefòniques, per no pertorbar activitats pel soroll com en escoles o hospitals, o per evitar comissió de fets delictius com podria ser el cas de les presons i altres establiments penitenciaris.


== Història ==
== Història ==
La ràpida proliferació del telèfon mòbil a principis del segle XXI, prop d'un estat de omnipresència, finalment planteja problemes, tals com el seu ús potencial per envair la privadesa o contribuir a l'engany acadèmic. A més, la reacció pública ha anat creixent contra el tal aparell comunicador per la seva irrupció en la vida quotidiana. Mentre que el telèfon mòbil analògic sovint sofria de mala recepció, i podien fins i tot ser desconnectat per simple interferència, com a soroll d'alta freqüència, el telèfon digital cada vegada més sofisticat, ha portat a aparells interruptors també més elaborats. Els dispositius d'interferència de telèfon mòbil, són una mesura alternativa als més cars, com és la [[gàbia de Faraday]], que en la seva majoria és adequada per construir per protegir estructures. Es van desenvolupar originalment per a l'aplicació de la llei i perquè els militars poguessin interrompre comunicacions entre delinqüents i terroristes. Alguns també van ser dissenyats per a l'ús de certs explosius, detonats remotament. Les aplicacions civils van ser evidents, per la qual cosa amb el temps, moltes empreses originalment contractades per dissenyar inhibidors d'ús governamental, van triar vendre aquests aparells a entitats privades. Des de llavors, hi ha hagut un augment lent però constant en la seva compra i ús, especialment a les principals àrees metropolitanes. A Espanya és ús d'un bloquejador de freqüència (coneguts tècnicament com a inhibidors de freqüència) està regulat pel Govern central, i el seu ús només està permès per a forces públiques i organismes governamentals.<ref>{{cita web|url=http://pinganillotop.es/inhibidores-frecuencia/|título=¿Qué son los inhibidores de frecuencia?|fechaacceso=3 de noviembre|añoacceso=2014|fecha=31 de enero de 2013|idioma=español|cita=}}</ref>
La ràpida proliferació del telèfon mòbil a principis del segle XXI, prop d'un estat de omnipresència, finalment planteja problemes, tals com el seu ús potencial per envair la privadesa o contribuir a l'engany acadèmic. A més, la reacció pública ha anat creixent contra el tal aparell comunicador per la seva irrupció en la vida quotidiana. Mentre que el telèfon mòbil analògic sovint sofria de mala recepció, i podia fins i tot ser desconnectat per simple interferència, com a soroll d'alta freqüència, el telèfon digital cada vegada més sofisticat, ha portat a aparells interruptors també més elaborats. Els dispositius d'interferència de telèfon mòbil, són una mesura alternativa als més cars, com és la [[gàbia de Faraday]], que en la seva majoria és adequada per construir per protegir estructures. Es van desenvolupar originalment per a l'aplicació de la llei i perquè els militars poguessin interrompre comunicacions entre delinqüents i terroristes. Alguns també van ser dissenyats per a l'ús de certs explosius, detonats remotament. Les aplicacions civils van ser evidents, per la qual cosa amb el temps, moltes empreses originalment contractades per dissenyar inhibidors d'ús governamental, van triar vendre aquests aparells a entitats privades. Des de llavors, hi ha hagut un augment lent però constant en la seva compra i ús, especialment a les principals àrees metropolitanes. A Espanya l'ús d'un bloquejador de freqüència (coneguts tècnicament com a inhibidors de freqüència) està regulat pel Govern central, i només està permès per a forces públiques i organismes governamentals.<ref>{{cita web|url=http://pinganillotop.es/inhibidores-frecuencia/|título=¿Qué son los inhibidores de frecuencia?|fechaacceso=3 de noviembre|añoacceso=2014|fecha=31 de enero de 2013|idioma=español|cita=}}</ref>


== Operació ==
== Operació ==
Igual que amb altres [[Pertorbació d'emissores|pertorbador d'emissores]], el pertorbador de telèfon mòbil, envia ones de radi de les mateixes freqüències que usen per comunicar-se. Això causa suficient interferència envers la comunicació entre telèfons mòbils i les torres com per inutilitzar els telèfons. En la majoria dels telèfons al detall, la xarxa semblaria simplement fora d'abast. La majoria dels telèfons mòbils, utilitzen diferents bandes per enviar i rebre comunicacions a les torres (anomenats [[Dúplex (telecomunicacions)|dúplex]] per divisió de freqüència, FDD). Els pertorbadors poden interrompre trucades telefòniques a les freqüències de la torre o viceversa. Els models petits, bloquegen totes les bandes de 800&nbsp;MHz a 1900&nbsp;MHz dins d'un rang de 30 peus (9 metres). A més, els dispositius portàtils tendeixen a usar el mètode anterior, mentre que els models més cars, més grans, poden interferir directament des de la torre. El radi d'acció dels pertorbadors de mòbil pot variar des d'algunes dotzenes de peus en models de butxaca, fins a quilòmetres per a unitats més dedicades. El pertorbador TRJ-89 pot interrompre les comunicacions per mòbil en un radi de 5 milles (8&nbsp;km).<ref name="how_stuff_works2">[http://electronics.howstuffworks.com/cell-phone-jammer.htm How Stuff Works: How Cell Phone Jammers Work]</ref>
Igual que amb altres [[Pertorbació d'emissores|pertorbador d'emissores]], el pertorbador de telèfon mòbil, envia ones de radi de les mateixes freqüències que usen per comunicar-se. Això causa suficient interferència envers la comunicació entre telèfons mòbils i les torres com per inutilitzar els telèfons. En la majoria dels telèfons al detall, la xarxa semblaria simplement fora d'abast. La majoria dels telèfons mòbils, utilitzen diferents bandes per enviar i rebre comunicacions a les torres (anomenats [[Dúplex (telecomunicacions)|dúplex]] per divisió de freqüència, FDD). Els pertorbadors poden interrompre trucades telefòniques a les freqüències de la torre o viceversa. Els models petits, bloquegen totes les bandes de 800&nbsp;MHz a 1900&nbsp;MHz dins d'un rang de 30 peus (9 metres). A més, els dispositius portàtils tendeixen a usar el mètode anterior, mentre que els models més cars, més grans, poden interferir directament des de la torre. El radi d'acció dels pertorbadors de mòbil pot variar des d'algunes dotzenes de peus en models de butxaca, fins a quilòmetres per a unitats més dedicades. El pertorbador TRJ-89 pot interrompre les comunicacions per mòbil en un radi de 5 milles (8&nbsp;km).<ref name="how_stuff_works2">[http://electronics.howstuffworks.com/cell-phone-jammer.htm How Stuff Works: How Cell Phone Jammers Work]</ref>


És necessària menys energia per interrompre el senyal de la torre al telèfon mòbil, que el senyal del telèfon mòbil a la torre (també anomenada estació base), ja que l'estació base es troba a major distància de l'emissió que al telèfon mòbil i per això no és tan fort el senyal des de la torre.<ref name="how_cell_phone_jammers_work">[http://web.archive.org/web/http://www.jammer-store.com/how-mobile-jammers-works.html How Cell Phone Jammers Work]</ref>
Cal menys energia per interrompre el senyal de la torre cap al telèfon mòbil, que el senyal del telèfon mòbil a la torre (també anomenada estació de base), ja que l'estació de base es troba a major distància de l'emissió que al telèfon mòbil i per això no és tan fort el senyal des de la torre.<ref name="how_cell_phone_jammers_work">[http://web.archive.org/web/http://www.jammer-store.com/how-mobile-jammers-works.html How Cell Phone Jammers Work]</ref>


Els pertorbadors més antics se'ls limitava a treballar de vegades emprant solament estàndards de telèfon mòbil analògic o dels més antics digital. Els models nous, com els de doble i triple banda poden bloquejar tots els sistemes àmpliament utilitzats ([[CDMA]], iDEN, [[Sistema global per a comunicacions mòbils|GSM]], et al.), i són fins i tot molt eficaços contra els telèfons més moderns, que salten a diferents freqüències i sistemes per quan se'ls interfereix. Com la tecnologia de xarxa dominant i les freqüències usades per a telèfons mòbils varien a tot el món, alguns treballen només en determinades regions com Europa o Amèrica del Nord. S'han introduït alguns inhibidors de mòbil en algunes presons d'estat als Estats Units. Els telèfons mòbils que han estat colats a la presó suposen un risc de seguretat per a guàrdies i amos que viuen a prop.
Els pertorbadors més antics se'ls limitava a treballar de vegades emprant solament estàndards de telèfon mòbil analògic o dels més antics digital. Els models nous, com els de doble i triple banda poden bloquejar tots els sistemes àmpliament utilitzats ([[CDMA]], iDEN, [[Sistema global per a comunicacions mòbils|GSM]], et al.), i són fins i tot molt eficaços contra els telèfons més moderns, que salten a diferents freqüències i sistemes per quan se'ls interfereix. Com la tecnologia de xarxa dominant i les freqüències usades per a telèfons mòbils varien a tot el món, alguns treballen només en determinades regions com Europa o Amèrica del Nord. S'han introduït alguns inhibidors de mòbil en algunes presons d'estat als Estats Units. Els telèfons mòbils que han estat colats a la presó suposen un risc de seguretat per a guàrdies i amos que viuen a prop.


== Components ==
Els components d'un jammer inclouen:
Els components d'un ''jammer'' inclouen una antena, circuits i una font d'alimentació.
* antena
* circuits
* font d'alimentació

=== Antena ===
Cada dispositiu d'interferència té una antena per enviar el senyal. Alguns estan dins d'un armari elèctric. En dispositius més forts, les antenes són externes per proporcionar major abast i puguin ajustar-se a les freqüències individuals. Alguns dispositius poden emmagatzemar les freqüències que han embussat per evitar més tard el reajustament necessari per l'ús repetit d'aquestes freqüències.
Cada dispositiu d'interferència té una antena per enviar el senyal. Alguns estan dins d'un armari elèctric. En dispositius més forts, les antenes són externes per proporcionar major abast i puguin ajustar-se a les freqüències individuals. Alguns dispositius poden emmagatzemar les freqüències que han embussat per evitar més tard el reajustament necessari per l'ús repetit d'aquestes freqüències.


=== Circuits ===
Els principals components electrònics d'un pertorbador són:
Els principals components electrònics d'un pertorbador són:
* Oscil·lador voltatge-controlat — Genera el senyal de ràdio que interfereix amb el senyal del telèfon mòbil.
* Oscil·lador voltatge-controlat — Genera el senyal de ràdio que interfereix amb el senyal del telèfon mòbil.
Línia 26: Línia 21:
* Generador de soroll — Produeix sortida electrònica a l'atzar en un rang de freqüència especificat a bloquejar el senyal de la xarxa de telefonia mòbil (part del circuit sintonitzador).
* Generador de soroll — Produeix sortida electrònica a l'atzar en un rang de freqüència especificat a bloquejar el senyal de la xarxa de telefonia mòbil (part del circuit sintonitzador).
* Amplificació RF (etapa de guany)— Augmenta el poder de sortida de ràdio freqüència a nivells suficientment alts com per bloquejar un senyal.
* Amplificació RF (etapa de guany)— Augmenta el poder de sortida de ràdio freqüència a nivells suficientment alts com per bloquejar un senyal.

=== Font d'alimentació ===
Dispositius de menor interferència són operades amb piles. Alguns s'assemblen als telèfons mòbils i utilitzen les seves mateixes bateries. Dispositius més forts poden ser endollats en una presa de corrent estàndard o connectats al sistema elèctric del vehicle.
Dispositius de menor interferència són operades amb piles. Alguns s'assemblen als telèfons mòbils i utilitzen les seves mateixes bateries. Dispositius més forts poden ser endollats en una presa de corrent estàndard o connectats al sistema elèctric del vehicle.


Revisió del 12:42, 2 set 2017

Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «[[:{{{1}}}:{{{2}}}|{{{2}}}]]» {{{{{1}}}}}, amb llicència CC-BY-SA
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Podeu ajudar a traduir-lo. Si roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar.

Un inhibidor de telèfon mòbil o pertorbador de telèfon mòbil, és un instrument que impedeix rebre senyals de telèfon mòbil des de l'estació base. Quan s'utilitza, el pertorbador desactiva efectivament els telèfons mòbils. Aquests dispositius es poden utilitzar en qualsevol lloc, però s'utilitzen principalment en llocs o recintes on estan restringides les trucades telefòniques, per no pertorbar activitats pel soroll com en escoles o hospitals, o per evitar comissió de fets delictius com podria ser el cas de les presons i altres establiments penitenciaris.

Història

La ràpida proliferació del telèfon mòbil a principis del segle XXI, prop d'un estat de omnipresència, finalment planteja problemes, tals com el seu ús potencial per envair la privadesa o contribuir a l'engany acadèmic. A més, la reacció pública ha anat creixent contra el tal aparell comunicador per la seva irrupció en la vida quotidiana. Mentre que el telèfon mòbil analògic sovint sofria de mala recepció, i podia fins i tot ser desconnectat per simple interferència, com a soroll d'alta freqüència, el telèfon digital cada vegada més sofisticat, ha portat a aparells interruptors també més elaborats. Els dispositius d'interferència de telèfon mòbil, són una mesura alternativa als més cars, com és la gàbia de Faraday, que en la seva majoria és adequada per construir per protegir estructures. Es van desenvolupar originalment per a l'aplicació de la llei i perquè els militars poguessin interrompre comunicacions entre delinqüents i terroristes. Alguns també van ser dissenyats per a l'ús de certs explosius, detonats remotament. Les aplicacions civils van ser evidents, per la qual cosa amb el temps, moltes empreses originalment contractades per dissenyar inhibidors d'ús governamental, van triar vendre aquests aparells a entitats privades. Des de llavors, hi ha hagut un augment lent però constant en la seva compra i ús, especialment a les principals àrees metropolitanes. A Espanya l'ús d'un bloquejador de freqüència (coneguts tècnicament com a inhibidors de freqüència) està regulat pel Govern central, i només està permès per a forces públiques i organismes governamentals.[1]

Operació

Igual que amb altres pertorbador d'emissores, el pertorbador de telèfon mòbil, envia ones de radi de les mateixes freqüències que usen per comunicar-se. Això causa suficient interferència envers la comunicació entre telèfons mòbils i les torres com per inutilitzar els telèfons. En la majoria dels telèfons al detall, la xarxa semblaria simplement fora d'abast. La majoria dels telèfons mòbils, utilitzen diferents bandes per enviar i rebre comunicacions a les torres (anomenats dúplex per divisió de freqüència, FDD). Els pertorbadors poden interrompre trucades telefòniques a les freqüències de la torre o viceversa. Els models petits, bloquegen totes les bandes de 800 MHz a 1900 MHz dins d'un rang de 30 peus (9 metres). A més, els dispositius portàtils tendeixen a usar el mètode anterior, mentre que els models més cars, més grans, poden interferir directament des de la torre. El radi d'acció dels pertorbadors de mòbil pot variar des d'algunes dotzenes de peus en models de butxaca, fins a quilòmetres per a unitats més dedicades. El pertorbador TRJ-89 pot interrompre les comunicacions per mòbil en un radi de 5 milles (8 km).[2]

Cal menys energia per interrompre el senyal de la torre cap al telèfon mòbil, que el senyal del telèfon mòbil a la torre (també anomenada estació de base), ja que l'estació de base es troba a major distància de l'emissió que al telèfon mòbil i per això no és tan fort el senyal des de la torre.[3]

Els pertorbadors més antics se'ls limitava a treballar de vegades emprant solament estàndards de telèfon mòbil analògic o dels més antics digital. Els models nous, com els de doble i triple banda poden bloquejar tots els sistemes àmpliament utilitzats (CDMA, iDEN, GSM, et al.), i són fins i tot molt eficaços contra els telèfons més moderns, que salten a diferents freqüències i sistemes per quan se'ls interfereix. Com la tecnologia de xarxa dominant i les freqüències usades per a telèfons mòbils varien a tot el món, alguns treballen només en determinades regions com Europa o Amèrica del Nord. S'han introduït alguns inhibidors de mòbil en algunes presons d'estat als Estats Units. Els telèfons mòbils que han estat colats a la presó suposen un risc de seguretat per a guàrdies i amos que viuen a prop.

Components

Els components d'un jammer inclouen una antena, circuits i una font d'alimentació. Cada dispositiu d'interferència té una antena per enviar el senyal. Alguns estan dins d'un armari elèctric. En dispositius més forts, les antenes són externes per proporcionar major abast i puguin ajustar-se a les freqüències individuals. Alguns dispositius poden emmagatzemar les freqüències que han embussat per evitar més tard el reajustament necessari per l'ús repetit d'aquestes freqüències.

Els principals components electrònics d'un pertorbador són:

  • Oscil·lador voltatge-controlat — Genera el senyal de ràdio que interfereix amb el senyal del telèfon mòbil.
  • Circuit de sintonització — Controla la freqüència en què el pertorbador transmet el seu senyal, enviant una voltatge particular per a l'oscil·lador.
  • Generador de soroll — Produeix sortida electrònica a l'atzar en un rang de freqüència especificat a bloquejar el senyal de la xarxa de telefonia mòbil (part del circuit sintonitzador).
  • Amplificació RF (etapa de guany)— Augmenta el poder de sortida de ràdio freqüència a nivells suficientment alts com per bloquejar un senyal.

Dispositius de menor interferència són operades amb piles. Alguns s'assemblen als telèfons mòbils i utilitzen les seves mateixes bateries. Dispositius més forts poden ser endollats en una presa de corrent estàndard o connectats al sistema elèctric del vehicle.

L'efecte del bloqueig pot variar àmpliament sobre la base de factors com la proximitat a les torres, el disseny d'interiors i l'escenari a l'aire lliure, presència d'edificis i paisatge, fins i tot la temperatura i la humitat juguen un paper important.

Hi ha preocupacions que pertorbadors cruament dissenyats poden pertorbar el funcionament de dispositius mèdics com marcapassos. [cita requerida] No obstant això, com els telèfons mòbils, la majoria dels dispositius d'ús comú operen en potència de sortida suficient baixa (< 1W) per evitar qualsevol problema.

Referències

  1. ↑ «¿Qué son los inhibidores de frecuencia?» (en español), 31 enero 2013. [Consulta: 3 noviembre].
  2. ↑ How Stuff Works: How Cell Phone Jammers Work
  3. ↑ How Cell Phone Jammers Work

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inhibidor_de_telèfon_mòbil&oldid=18787147»