Havanera 1820: diferència entre les revisions
m bot: - la gran pantalla, + la pantalla gran, |
m bot: - amb el següents + amb els següents |
||
| Línia 47: | Línia 47: | ||
== Guardons == |
== Guardons == |
||
La pel·lícula va ser premiada amb |
La pel·lícula va ser premiada amb els següents guardons:{{sfn|Bentley|2008|p=301}} |
||
* Premi al millor actor de l'any 1994 per a [[Abel Folk]] per l'[[Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya]] (premiat també per l'aportació a [[Monturiol, el senyor del mar]]) |
* Premi al millor actor de l'any 1994 per a [[Abel Folk]] per l'[[Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya]] (premiat també per l'aportació a [[Monturiol, el senyor del mar]]) |
||
* Premi a la millor actriu per a [[Aitana Sánchez-Gijón]] pel [[Círculo de Escritores Cinematográficos]] |
* Premi a la millor actriu per a [[Aitana Sánchez-Gijón]] pel [[Círculo de Escritores Cinematográficos]] |
||
Revisió del 11:06, 3 set 2017
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Antoni Verdaguer |
| Protagonistes | Aitana Sánchez-Gijón, Fernando Guillén Cuervo, Abel Folk, Jordi Dauder, Patrick Bauchau, Assumpta Serna, Xabier Elorriaga, Patxi Bisquert, Angels Moll, Fernando Guillén, Ikai Romay, Arístides Bringues
|
| Director artístic | José María Espada |
| Guió | Jaume Cabré Jaume Fuster Antoni Verdaguer Vicenç Villatoro |
| Música | Carles Cases |
| Dissenyador de so | Daniel Javal |
| Fotografia | Macari Golferichs |
| Muntatge | Ernest Blasi |
| Productora | Imatco SA, TV3, ICAIC[1] |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Catalunya, Cuba |
| Estrena | 21 de maig del 1993 |
| Durada | 148 minuts[2] |
| Idioma original | català  |
| Descripció | |
| Gènere | Melodrama |
    | |
Havanera 1820 és una pel·lícula dramàtica catalano-cubana dirigida per Antoni Verdaguer estrenada el 21 de maig del 1993. Inicialment concebuda com a minisèrie per a TV3, seria posteriorment escurçada i adaptada a la pantalla gran, amb un repartiment encapçalat per Abel Folk i Aitana Sánchez-Gijón amb guió de Jaume Cabré, Jaume Fuster, Antoni Verdaguer i Vicenç Villatoro.[2]
Ambientada a principis del segle XIX el film narra la història d'un matrimoni arranjat entre una família benestant catalana, dedicada al comerç amb Cuba, i un indià que ha fet fortuna a l'Havana. L'arribada de la locomoció a vapor i l'abús de poder envers els esclaus en aquest entorn paradisíac desencadenarà el conflicte entre els protagonistes.[3]
Argument
A principis del segle XIX el comerç entre Cuba i Catalunya és un negoci en auge. A més a més de les mercaderies convencionals també hi ha un important comerç il·legal d'esclaus.[2]
La pel·lícula ressegueix la història d'un matrimoni arranjat entre una família catalana benestant i un indià que ha fet fortuna a l'Havana. Mentre que els primers comercien amb l'illa des de Catalunya, aprofitant-se del recent invent de la màquina de vapor, el propietari cubà ha fet fortuna amb el comerç d'esclaus, fent veure que els beneficis provenen d'una plantació. Sense saber-ho, la filla dels comerciants catalans és enviada a casar-se amb l'indià. Després del matrimoni, la protagonista descobrirà que el seu marit l'hi és infidel amb una esclava i aquesta decidirà posicionar-se amb els esclaus, desencadenant un conflicte.[3][4][5]
La pel·lícula s'emmarca en les pel·lícules sobre el colonialisme espanyol a Amèrica després de la transició espanyola. Contrasta amb els films propagandístics del règim franquista suprimint la censura i incloent escenes de corrupció i erotisme.[6] Inicialment concebuda com una minisèrie per a TV3, introduïa la intervenció catalana en el colonialisme a l'imaginari col·lectiu del país i intentava mostrar els diferents punts de vista mitjançant els tres escenaris principals: Canet de Mar, el bergantí que fa el trajecte a les Amèriques i Cuba.[7]
Guardons
La pel·lícula va ser premiada amb els següents guardons:[2]
- Premi al millor actor de l'any 1994 per a Abel Folk per l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (premiat també per l'aportació a Monturiol, el senyor del mar)
- Premi a la millor actriu per a Aitana Sánchez-Gijón pel Círculo de Escritores Cinematográficos
- Premi a la millor música per a Carles Cases pel Círculo de Escritores Cinematográficos (empatant amb Bingen Mendizábal per La madre muerta de l'any 1993)
Referències
- ↑ «HAVANERA 1820». Cartelera de cine. La Vanguardia. [Consulta: 8 agost 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bentley, 2008, p. 301.
- ↑ 3,0 3,1 Trelles Plazaola, 1996, p. 13.
- ↑ «Havanera 1820» (en castellà). Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 8 agost 2017].
- ↑ Prieto Arciniega, 2010, p. 31.
- ↑ Trelles Plazaola, 1996, p. 11.
- ↑ Bakhtiarova, 2003, p. 127.
Bibliografia
- Trelles Plazaola, Luis. Imágenes cambiantes: descubrimiento, conquista y colonización de la América hispana vista por el cine de ficción y largometraje (en espanyol). San Juan, Puerto Rico: Editorial de la Universidad de Puerto Rico, 1996, p. 199. ISBN 9780847702442 [Consulta: 8 agost 2017].
- Bentley, Bernard P. E.. A Companion to Spanish Cinema (en anglès). Boydell & Brewer Ltd, 2008, p. 513. ISBN 9781855661769 [Consulta: 8 agost 2017].
- Bakhtiarova, Galina. A tale of two habaneras: Transatlantic journeys of a cultural sign (en anglès). Journal of Transatlantic Studies, 2003, p. 117-130. DOI 10.1080/14794010308656796 [Consulta: 8 agost 2017].
- Prieto Arciniega, Alberto. La antigüedad a través del cine (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2010, p. 306. ISBN 9788447534906 [Consulta: 8 agost 2017].
