Claudi Esteva i Fabregat: diferència entre les revisions
retocs i temps verbals |
enllaç |
||
| Línia 46: | Línia 46: | ||
Exiliat a [[Mèxic]], abans d'ingressar a la Universitat, treballà en diferents oficis (des de venedor d'articles tèxtils fins a jugador de futbol professional). Entre 1947 i 1953 es formà científicament a l{{'}}''Escola Nacional d'Antropologia'' del ''Museu d'Antropologia'' de [[Ciutat de Mèxic]], on residí des de 1939 a 1956.<ref name="dic"/> El 1952 es graduà en antropologia a l’''Escola Nacional d’Antropologia i Història'' (ENAH), on fou deixeble de [[Pere Bosch i Gimpera]]. Durant aquesta època entrà en contacte amb el psicoanalista [[Erich Fromm]]. S'ocupà de l'estudi de les cultures [[tolteca]] i [[asteca]] de [[Mèxic]]. Un cop retornat de l'exili a [[Espanya]] el 1956, es doctorà a [[Madrid]] en història d’Amèrica. Fundà i dirigí (1965-68) l’''Escola d’Estudis Antropològics'' i el ''Centre Iberoamericà d’Antropologia'' de [[Madrid]]. Posteriorment, fou professor agregat d’etnologia (1968) i catedràtic d’antropologia cultural (1972) de la [[Universitat de Barcelona]]. Fou també director del ''Centre d’Etnologia Peninsular de Barcelona'' i fundà el 1971 la revista [[Ethnica]]. Després de la seva jubilació de la càtedra d’antropologia cultural a la [[Universitat de Barcelona]], tornà a [[Mèxic]], on fou professor investigador del ''Colegio de Jalisco''.<ref name="gec"/> Des de 1991, també, fou president de l'''Associació d'Amistat Mèxic-Catalunya''. Claudi Esteva, es va casar amb Berta Alcanyis amb la qual va tenir tres fills.<ref name="dic"/> |
Exiliat a [[Mèxic]], abans d'ingressar a la Universitat, treballà en diferents oficis (des de venedor d'articles tèxtils fins a jugador de futbol professional). Entre 1947 i 1953 es formà científicament a l{{'}}''Escola Nacional d'Antropologia'' del ''Museu d'Antropologia'' de [[Ciutat de Mèxic]], on residí des de 1939 a 1956.<ref name="dic"/> El 1952 es graduà en antropologia a l’''Escola Nacional d’Antropologia i Història'' (ENAH), on fou deixeble de [[Pere Bosch i Gimpera]]. Durant aquesta època entrà en contacte amb el psicoanalista [[Erich Fromm]]. S'ocupà de l'estudi de les cultures [[tolteca]] i [[asteca]] de [[Mèxic]]. Un cop retornat de l'exili a [[Espanya]] el 1956, es doctorà a [[Madrid]] en història d’Amèrica. Fundà i dirigí (1965-68) l’''Escola d’Estudis Antropològics'' i el ''Centre Iberoamericà d’Antropologia'' de [[Madrid]]. Posteriorment, fou professor agregat d’etnologia (1968) i catedràtic d’antropologia cultural (1972) de la [[Universitat de Barcelona]]. Fou també director del ''Centre d’Etnologia Peninsular de Barcelona'' i fundà el 1971 la revista [[Ethnica]]. Després de la seva jubilació de la càtedra d’antropologia cultural a la [[Universitat de Barcelona]], tornà a [[Mèxic]], on fou professor investigador del ''Colegio de Jalisco''.<ref name="gec"/> Des de 1991, també, fou president de l'''Associació d'Amistat Mèxic-Catalunya''. Claudi Esteva, es va casar amb Berta Alcanyis amb la qual va tenir tres fills.<ref name="dic"/> |
||
Com a antropòleg i historiador americanista, s'interessà per l'estudi de l'[[Amèrica]] prehispana i el període de la conquesta i virreinats. També, fou secretari del grup psicoanalític mexicà dirigit per [[Erich Fromm]] entre 1952 i 1956 i col·laborador de l'''Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo'' del ''CSIC'' entre 1961 i 1968. Realitzà nombrosos treballs de camp a [[Mèxic]] i a [[Àfrica]], i també a [[Espanya]], a [[Equador]], [[Perú]], [[Estats Units]] i [[Guatemala]] <ref name="dic"/> |
Com a antropòleg i historiador americanista, s'interessà per l'estudi de l'[[Amèrica]] prehispana i el període de la conquesta i virreinats. També, fou secretari del grup psicoanalític mexicà dirigit per [[Erich Fromm]] entre 1952 i 1956 i col·laborador de l'''Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo'' del ''[[CSIC]]'' entre 1961 i 1968. Realitzà nombrosos treballs de camp a [[Mèxic]] i a [[Àfrica]], i també a [[Espanya]], a [[Equador]], [[Perú]], [[Estats Units]] i [[Guatemala]] <ref name="dic"/> |
||
== Publicacions <ref name="gec"/> == |
== Publicacions <ref name="gec"/> == |
||
Revisió del 21:10, 4 set 2017
| Nom original | (es) Claudio Esteva Fabregat  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 de novembre de 1918 Marsella, França |
| Mort | 4 setembre 2017 (98 anys) Barcelona |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Nacional d'Antropologia i Història Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Antropòleg cultural i historiador americanista |
| Ocupador | Universitat de Madrid Universitat de Barcelona Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya El Colegio de Jalisco |
| Membre de | |
| Família | |
| Parella | Berta Alcanyis |
Premis Premi Malinowski (1994) i Premi Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2003) | |
Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, França, 11 de novembre de 1918 - Barcelona, 4 de setembre de 2017[1])[2] fou un antropòleg cultural[3] i historiador americanista.[2]
Biografia
Exiliat a Mèxic, abans d'ingressar a la Universitat, treballà en diferents oficis (des de venedor d'articles tèxtils fins a jugador de futbol professional). Entre 1947 i 1953 es formà científicament a l'Escola Nacional d'Antropologia del Museu d'Antropologia de Ciutat de Mèxic, on residí des de 1939 a 1956.[2] El 1952 es graduà en antropologia a l’Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH), on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. Durant aquesta època entrà en contacte amb el psicoanalista Erich Fromm. S'ocupà de l'estudi de les cultures tolteca i asteca de Mèxic. Un cop retornat de l'exili a Espanya el 1956, es doctorà a Madrid en història d’Amèrica. Fundà i dirigí (1965-68) l’Escola d’Estudis Antropològics i el Centre Iberoamericà d’Antropologia de Madrid. Posteriorment, fou professor agregat d’etnologia (1968) i catedràtic d’antropologia cultural (1972) de la Universitat de Barcelona. Fou també director del Centre d’Etnologia Peninsular de Barcelona i fundà el 1971 la revista Ethnica. Després de la seva jubilació de la càtedra d’antropologia cultural a la Universitat de Barcelona, tornà a Mèxic, on fou professor investigador del Colegio de Jalisco.[3] Des de 1991, també, fou president de l'Associació d'Amistat Mèxic-Catalunya. Claudi Esteva, es va casar amb Berta Alcanyis amb la qual va tenir tres fills.[2]
Com a antropòleg i historiador americanista, s'interessà per l'estudi de l'Amèrica prehispana i el període de la conquesta i virreinats. També, fou secretari del grup psicoanalític mexicà dirigit per Erich Fromm entre 1952 i 1956 i col·laborador de l'Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo del CSIC entre 1961 i 1968. Realitzà nombrosos treballs de camp a Mèxic i a Àfrica, i també a Espanya, a Equador, Perú, Estats Units i Guatemala [2]
Publicacions [3]
- El mestizaje en Iberoamérica (1963),
- Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969)
- Para una teoría de la aculturación en el alto Aragón (1971)
- Antropología y filosofía (1973)
- Antropología industrial (1973)
- Razas humanas y racismo (1975)
- Cultura, sociedad y personalidad (1978)
- Estado, etnicidad y biculturalismo (1984)
- La corona española y el indio americano (1989)
- La identidad catalana contemporánea (2004)
Premis i reconeixements [3][2]
- Cruz de oficial de la Orden del Mérito Civil de España (1977)
- Premi Malinowski (1994), considerat el premi més prestigiós en el camp de l’antropologia
- Acadèmic "honoris causa" per l'Acadèmia Siculo Normanda de Sicilia (1996)
- Premi Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2003)
Bibliografia
- Calvo i Calvo, Lluís «Claudio Esteva Fabregat y la Antropología Española». Anuario de historia de la antropología española. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1993, pàg. 27-34.
Referències
- ↑ «Mor Claudi Esteva, primer catedràtic d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona», 04-09-2017. [Consulta: 4 setembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Madrid: Akal, 2002, p. 230-232. ISBN 8446014890. [Consulta: 4 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Claudi Esteva i Fabregat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 setembre 2017].
Enllaços externs
- «Entrevista amb Claudi Esteva Fabregat sobre antropologia cultural». Ciencia, Vol. 2, Núm. 16, 1982, pàg. 332-339.