Marca Hispànica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.9.144.67. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
Contingut canviat per «355px|thumb|[[Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del Segle IX.]] el concepte historiogràf...». |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Comtats de la Marca Hispànica a inicis S IX.PNG|355px|thumb|[[Comtats catalans]] i d'altres territoris a inicis del [[Segle IX]].]] |
[[Fitxer:Comtats de la Marca Hispànica a inicis S IX.PNG|355px|thumb|[[Comtats catalans]] i d'altres territoris a inicis del [[Segle IX]].]] |
||
el concepte historiogràfic de ''Marca HisAolVF EWAYGER'' |
|||
La '''Marca Hispànica''' és la [[locució]] que entre el [[821]] i el [[850]] fou usada en els ''[[Annales regni Francorum]]'' (Annals Reials dels Francs) i en els ''[[Annales Bertiniani]]'' per a designar globalment els territoris i [[comte|comtat]]s conquerits per [[Carlemany]] a l'entorn dels Pirineus<ref>Catalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona</ref> per tal de defensar l'[[Imperi Carolingi]] de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del [[califat de Còrdova]]. Durant el [[segle XVI]] i [[segle XVII|XVII]], i tal com ha reiterat Michel Zimmermann, el concepte Marca Hispànica esdevingué un concepte historiogràfic sustentat per raons ideològiques a fi de justificar, tant els drets de la corona francesa sobre territoris catalans, i també per a situar-hi, de manera anacrònica, el naixement de [[Principat de Catalunya]].<ref name="SABATE-1998/1">[[#SABATE-1998|Sabaté 1998]], pp. 377-378{{cita|De fet, com ha reiterar Michel Zimmermann, solament raons ideològiques sustenten la noció unitaria inherent al concepte de ''Marca Hispànica'', ja sigui per a ubicar-hi les ''droits de la couronne française'' [drets de la corona francesa] o per a cercar-hi ''anachroniques constructions ideologiques (l'enracinement d'une identité catalane'') [anancròniques construccions ideològiques (l'arrelament d'una identitat catalana)]. La realitat altmedieval és la d'un expansiu poder carolingi que fa retrocedir el domini musulmà, no sols de les pròpies terres, sinó també, entre el 752 i el 801, d'aquella ''Gothica'' estesa des del Roine fins al Llobregat, el Cardener i la Serra de Boumort. Aquest espai, abans de ser ocupat pels musulmans en la segona dècada del segle VIII formava part del regne visigot, la restauració del qual és ara invocada pels carolingis només a manera de reclam justificatiu, perquè l'objectiu aplicat immediatament és el d'un completa absorció, com ha testimonien els vessants tant polítics com eclesiàstics. Així, l'ordenament territorial d'aquest espai es basarà en una divisió comtal que no és artificiosa sinó assumidora, en cada cas, de les entitats físiques i humanes prèvies sense necessitat de cap permanent carcassa institucional superior.}}</ref> Durant la segona meitat del [[segle XX]] els historiadors medievalistes [[José Antonio Maravall y Casesnoves]] i [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] demostraren concloentment la inexistència de cap ''Marca Hispànica'' com a entitat territorial o administrativa, i que la locució ''Marca Hispànica'' fou solament un mer recurs literari culte usat en els ''[[Annales regni Francorum]]''. Tot i haver estat refutada l'existència d'aquest ens territorial, durant els anys noranta del [[segle XX]] l'historiador català [[Flocel Sabaté i Curull|Flocel Sabaté]] denuncià que el concepte historiogràfic de ''Marca Hispanica'', com a punt de naixement de Catalunya, s'estava tornant a reviscolar i era reintroduit en manuals d'història de Catalunya destinats a la formació d'estudiants de primària i secundària. |
|||
==La locució ''marca Hispanica''== |
|||
Entre el [[752]] i el [[801]] els francs de l'[[imperi carolingi]] iniciaren la conquesta de la [[península Ibèrica]], llavors sota domini musulmà. Però la [[Conquesta carolíngia de Catalunya|conquesta carolíngia]] tan sols reeixí a capturar la part septentrional de la vall del riu Ebre, terres que antigament havien format part del [[Regne de Toledo|regne visigot]], raó per la qual els francs es referiren a les terres que van des del Roine fins al Llobregat com a [[Gòtia]] o ''Gothica''. Paral·lelament, com a mer referent geogràfic, i emprat de manera culta i limitadament entre el 821 i el 850, l'autor dels ''[[Annales regni Francorum]]'' (Annals Reials dels Francs) usà la locució «''marca Hispanica''» per a designar globalment, en sentit ampli i no només circumscrit als [[comtats catalans]], tots els territoris conquerits per Carlemany com a barrera defensiva a la frontera sud del [[Regne Franc]].<ref name="ABADAL">Abadal, Ramon d'; ''[http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/viewFile/196530/269858 Nota sobre la locució «Marca Hispanica»]''; Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXVII (1957-1958), pp. 157-164</ref> |
|||
==El concepte historiogràfic ''marca Hispanica''== |
|||
La historiografia del [[segle XVI]] i [[segle XVII]] transmeté la imatge de la naixença de Catalunya fent-la sorgir directament del domini carolingi arran de la concessió que el rei de França va fer a [[Guifré el Pilós]] «''de lo comptat de Barcelona y Principat de Cathalunya franch'' [lliure] ''de subjecció al Rey de França''», emprant les paraules d'Onofre Manescal ([[1597]]); mentre que Andreu Bosc precisava el [[1621]] que «''el país'' [Catalunya] ''en temps de Lothario no tenia encara lo títol de Catalunya, sinó d'Espanya o Marcha d'Espanya o fins d'Aquitània''». Però seria [[Pèire de Marca]] qui el [[1668]] contribuiria més a consolidar aquest concepte que en l'alta edat mitjana ja existia un país unitari anomenat Marca Hispànica (''Marca Hispania antea dicebatur'') que formava l'extrem de l'[[imperi carolingi]] en la seva divulgada obra «''Marca Hispanica sive limus hispanicus''» (1668). I és que de fet, durant l'anterior [[Guerra dels Segadors]] (1640-1659), [[Pèire de Marca]] va ser el visitador general i intendent de [[Lluís XIV]] a Catalunya, qui a partir de 1644 va recórrer diversos arxius de Catalunya a fi de documentar l'originària pertinença a França d'un territori que tindria la capital a Barcelona i que s'hauria denominat ''Marca Hispànica'', dotant a aquesta locució geogràfica d'uns continguts polítics i institucions unitaris, i argumentant-ne la legítima possessió a França.<ref name="SABATE-2007/63">[[#SABATE-2007|Sabaté 2007]], p. 63{{cita|No en vano, el visitador general e intendente de Luis XIV en Cataluña, Pèire de Marca, a partir de 1644 recorre diversos archivos del país a fin de documentar l'originaria pertenencia a Francia de un territorio que tendría la capital en Barcelona y que se habría denominado Marca Hispánica, dotando así a esta expresión geográfica de unos contenidos políticos e institucionales unitarios, como expresaban intelectuales catalanes desde el siglo XVI}}</ref> Fos com fos, el [[1659]] i pel [[Tractat dels Pirineus]], els [[Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya|comtats de Rosselló i Cerdanya]] havien estat annexionats a França. |
|||
Al [[segle XIX]], durant la [[Renaixença catalana]], encara era ben viva la concepció historiogràfica que situava les arrels de Catalunya en la ''Marca Hispànica'', que era concebuda com una unitat territorial dins dels dominis carolingis sota la preeminència dels comtes de Barcelona. I aquesta visió encara fou assumida en ple [[segle XX]] per [[Josep Calmette]], qui situava les arrels de Catalunya com a país en la ''Marca Hispanica'', i per tant, en el mateix punt que les altres nacions europees; Josep Calmette argumentava que el terme "[[Marca (territori)|marca]]" era una prova que als territoris conquerits a [[Hispània]] pels carolingis, aquests hi havien instituït, com ja havien fet abans en altres regions frontereres -cas de la [[Bretanya]], [[Saxònia]], [[Panònia]] o el [[Friül]]-, un districte unitari de caràcter militar i administratiu governat per un marquès que governava la Marca i que tenia jurisdicció sobre els comtes. |
|||
Per contra, ja el [[1947]] l'historiador Antonio de la Torre assenyalà que les explicacions tradicionals sobre la Marca Hispànica grinyolaven i requerien una revisió. El [[1954]] [[José Antonio Maravall y Casesnoves]] assenyalà la inexistència de cap ''Marca Hispànica'' com a definició d'entitat territorial, i [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] demostrà que al regne franc mai no hi existí el càrrec de marquès d'Hispània, així com que als documents expedits per la cancelleria franca no s'hi emprà en cap cas l'expressió ''marca Hispanica''; per contra, Abadal indicà que la locució ''Marca Hispànica'' fou un mer referent geogràfic emprat de manera culta entre el 821 i el 850, i sense cap mena de valor jurídic. Aquesta denominació fou creada amb el propòsit de satisfer la necessitat de disposar d'un terme apte per referir-se a un territori que era part d'[[Hispània]], però estava sota domini franc per causa de la conquesta; així, per analogia amb altres àrees fronteres -les [[marca (territori)|marques de frontera]]-, s'usà la locució ''Marca Hispanica'' sense que en realitat hi hagués cap mena d'unitat territorial o administrativa en aquest territori. Davant de l'evidència, el [[1962]] l'historiador [[Ferran Soldevila]] rebutjà atorgar cap mena d'entitat al concepte historiogràfic de la ''Marca Hispanica'' en la revisió de la seva obra ''Historia de Catalunya'', un criteri mantingut en les diferents històries generals de Catalunya publicades fins a l'actualitat. |
|||
==La locució ''marca Hispanica'' en l'actualitat== |
|||
Demostrada de manera concloent i definitiva pels historiadors medievalistes la inexistència de cap ''Marca Hispanica'' durant l'edat mitjana, més enllà d'un simple recurs literari usat puntualment en els ''Annales regni Francorum'', l'historiador [[Pierre Vilar]] conclogué sentenciant que «''hom s'adonà fins i tot, finalment, que la "marca hispànica" no havia existit mai!''»;<ref name="SABATE-2003/273">[[#SABATE-2003|Sabaté 2003]], p. 273</ref> així mateix l'historiador català [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]] determinà que hom podia usar la locució ''marca Hispanica'' sempre que fos per denominar una zona territorial de l'imperi carolingi que, segles després, donaria lloc a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], sempre que el seu ús no depassés el [[segle IX]] i citant com a punt de trencament l'extinció de la dinastia carolíngia en tant quant a partir d'aleshores aquells territoris deixaren d'ésser part del regne franc. L'historiador justificà la seva afirmació en el fet que aquesta locució fou inventada pels cronistes francs, l'ús tradicional que en féu la historiografia a partir del [[segle XVI]], ús continuat pels historiadors moderns i contemporanis, i especialment en justificà l'ús per la falta d'un altra locució adient per a definir aquells territoris; d'aquesta manera la locució ''marca Hispànica'' és un recurs pràctic a usar, sempre que no denoti més que un referent geogràfic sense cap mena de valor jurídic ni administratiu.<ref name="ABADAL"/> Per la seva part, el també historiador català Flocel Sabaté criticà durant els anys noranta del [[segle XX]] que el concepte historiogràfic de ''Marca Hispanica'', com punt de naixement de Catalunya, s'estava reviscolant i reintroduint en manuals d'història de Catalunya destinats a estudiants de primària i secundària.<ref name="SABATE-1998/2">[[#SABATE-1998|Sabaté 1998]], pp. 377-378{{cita|[..] vivim actualment una curiosa obstinació ideològica que reviscola aquesta noció de Marca Hispànica, i la divulga a través dels llibres adreçats a la formació d'estudiants de primària i secundària, tornant-se a assumir també les formulacions precedents, per a poder justificar que els inicis de la formació de Catalunya a finals del segle IX són equiparables a l'aparició d'altres entitats territorials a Europa. D'aquesta manera es pretén ignorar que, historiogràficament, la qüestió fou aclarida, en sentit ben difererit, ja fa prop de mig segle [..]}}</ref> |
|||
== Vegeu també == |
|||
* [[Gòtia]] |
|||
* [[Comtats catalans]] |
|||
* [[Annales regni Francorum]] |
|||
== Notes i referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
* Abadal, R. d'(1961). La Pre-Catalunya (segles VIII, IX, X i XI). A: F.Soldevila. ''Història dels catalans'' (vol. II). Barcelona: Ariel. |
|||
* {{ref-publicació| cognom= Abadal i de Vinyals |
|||
| nom= Ramon d' |
|||
| enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |
|||
|article= Nota sobre la locución "Marca Hispánica" |
|||
|url= http://raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/196530 |
|||
|publicació= Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona |
|||
|lloc= |
|||
|volum= 27 |
|||
|exemplar= |
|||
|data= |
|||
|pàgines= |
|||
|isbn= ISNN 2340-3233 |
|||
| data = 1958 |
|||
| ref =ABADAL-1958 |
|||
}} |
|||
* Bonnassie, P. (1979). ''Catalunya mil anys enrer<!--sic-->a'' (vol. I). Barcelona: Edicions 62 |
|||
* {{ref-publicació| cognom= Martínez Llorente |
|||
| nom= Félix |
|||
| enllaçautor= |
|||
|article= Cataluña en sus orígenes. La Marca Hispánica, una frontera entre dos mundos |
|||
|url= https://books.google.es/books?id=v5nCBAAAQBAJ&lpg=PA26&dq=marcae%20Hispanicae&hl=ca&pg=PA17#v=onepage&q&f=false |
|||
|publicació= Cataluña en España. España en Cataluña. Trece visiones académicas sobre una verdad única |
|||
|lloc= |
|||
|volum= |
|||
|exemplar= |
|||
|data= |
|||
|pàgines= pp. 17-34 |
|||
|isbn= 8490850755 |
|||
| data = 2014 |
|||
| ref =MARTINEZ-2014 |
|||
}} |
|||
* {{ref-publicació| cognom= Sabaté i Curull |
|||
| nom= Flocel |
|||
| enllaçautor= Flocel Sabaté i Curull |
|||
|article= La noció d'Espanya a la Catalunya medieval |
|||
|url= http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/193990/288157 |
|||
|publicació= Acta historica et archaeologica mediaevalia |
|||
|lloc= |
|||
|volum= Nº 19 |
|||
|exemplar= |
|||
|data= |
|||
|pàgines= pp. 375-390 |
|||
|issn= ISSN 0212-2960 |
|||
| data = 1998 |
|||
| ref =SABATE-1998 |
|||
}} |
|||
* {{ref-llibre| cognom= Sabaté i Curull |
|||
| nom= Flocel |
|||
| capítol = El nacimiento de Cataluña: mito y realidad |
|||
| títol = Fundamentos medievales de los particularismos hispánicos. IX Congreso de Estudios Medievales |
|||
| lloc= León |
|||
| editorial = Fundación Sánchez Albornoz |
|||
| pàgines= pp. 221-276 |
|||
| isbn= 978-84-923109-5-1 |
|||
| data = 2003 |
|||
| ref =SABATE-2003 |
|||
}} |
|||
* {{ref-publicació| cognom= Sabaté i Curull |
|||
| nom= Flocel |
|||
| enllaçautor= |
|||
|article= Frontera peninsular e identidad (siglos IX-XII) |
|||
|url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/26/83/4Sabate.pdf |
|||
|publicació= Las Cinco Villas aragonesas en la Europa de los siglos XII y XIII: de la frontera natural a las fronteras políticas y socioeconómicas (foralidad y municipalidad) |
|||
|lloc= |
|||
|volum= |
|||
|exemplar= |
|||
|data= |
|||
|pàgines= pp. 47-94 |
|||
|issn= ISBN 978-84-7820-908-8 |
|||
| data = 2007 |
|||
| ref =SABATE-2007 |
|||
}} |
|||
* {{ref-publicació| cognom= Zimmermann |
|||
| nom= Michel |
|||
| enllaçautor= |
|||
|article= Le concept de Marca Hispanica et l'importance de la frontière dans la formation de la Catalogne |
|||
|url= https://books.google.es/books?id=MeXQkeBKXnoC&lpg=PA33&dq=marcae%20Hispanicae&hl=ca&pg=PA29#v=onepage&q&f=false |
|||
|publicació= La Marche supérieure d'al-Andalus et l'Occident chrétien |
|||
|lloc= |
|||
|volum= |
|||
|exemplar= |
|||
|data= |
|||
|pàgines= pp. 29-49 |
|||
|isbn= 848683922X |
|||
| data = 1991 |
|||
| ref =ZIMMERMANN-1991 |
|||
}} |
|||
== Enllaços externs == |
|||
* [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron102833128.htm Històries de Catalunya: L'imperi carolingi i la Marca Hispànica] |
|||
* [http://www.thelatinlibrary.com/annalesregnifrancorum.html ''Annales regni Francorum'' a la Biblioteca Llatina] |
|||
[[Categoria:Marca hispànica| ]] |
[[Categoria:Marca hispànica| ]] |
||
Revisió del 12:24, 19 set 2017
el concepte historiogràfic de Marca HisAolVF EWAYGER