Dromeosàurids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 18849541 de JoRobot (Discussió)
Robot normalitza infotaula d'ésser viu
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Taxocaixa dinosaure
| periode = [[Juràssic]] - [[Cretaci]]
| name = Dromeosàurids
| imatge = Buitreraptor-Deinonychus.jpg
| fossil_range = [[Juràssic]] - [[Cretaci]]
| peu = ''[[Deinonychus]]'' (gran) i ''[[Buitreraptor]]'' (petit), al [[Museu Field d'Història Natural]].
| image = Buitreraptor-Deinonychus.jpg
|
| image_caption = ''[[Deinonychus]]'' (gran) i ''[[Buitreraptor]]'' (petit), al [[Museu Field d'Història Natural]].


| classis = [[Sauropsida]]
| superordo = [[Dinosauria]]
| ordo = [[Saurischia]]
| subordo = [[Theropoda]]
| infraordo = [[Deinonychosauria]]
| familia = '''Dromaeosauridae'''
| familia_authority = Matthew & [[Barnum Brown|Brown]], 1922
| familia_authority = Matthew & [[Barnum Brown|Brown]], 1922
| subdivision_ranks = [[Família (biologia)|Subfamílies]]
| categoria_subdivisio = [[Família (biologia)|Subfamílies]]
| subdivisio =
| subdivision =
[[Dromaeosaurinae]] {{mida|([[Tipus biològic|Tipus]])}}<br />
* [[Dromaeosaurinae]] {{mida|([[Tipus biològic|Tipus]])}}
[[Microraptorinae]]<br />
* [[Microraptorinae]]
[[Unenlagiinae]]<br />
* [[Unenlagiinae]]
[[Velociraptorinae]]
* [[Velociraptorinae]]
}}
}}
Els '''dromeosàurids''' (''Dromaeosauridae'') constitueixen una [[família (biologia)|família]] de [[dinosaures]] [[teròpodes]] similars als [[ocells]]. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnívors i van prosperar al període [[Cretaci]]. En llenguatge col·loquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pel·lícula ''[[Jurassic Park]]''. Van aconseguir subsistir fins al Cretaci Superior (fa 65,5 milions d'anys, en el Maastrichtià), existint aproximadament 100 milions d'anys. Els dromeosàurids compten amb fòssils trobats a [[Amèrica del Nord]], [[Europa]], [[Àfrica Septentrional]], [[Japó]], [[Xina]], [[Mongòlia]], [[Madagascar]], [[Argentina]] i l'[[Antàrtida]]. El nom ''Dromaeosauridae'' significa 'llangardaixos que corren', del [[grec antic|Grec]] ''dromeus'' (''δρομευς'') 'corredor' i ''sauros'' (''σαυρος'') 'llangardaix'.
Els '''dromeosàurids''' (''Dromaeosauridae'') constitueixen una [[família (biologia)|família]] de [[dinosaures]] [[teròpodes]] similars als [[ocells]]. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnívors i van prosperar al període [[Cretaci]]. En llenguatge col·loquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pel·lícula ''[[Jurassic Park]]''. Van aconseguir subsistir fins al Cretaci Superior (fa 65,5 milions d'anys, en el Maastrichtià), existint aproximadament 100 milions d'anys. Els dromeosàurids compten amb fòssils trobats a [[Amèrica del Nord]], [[Europa]], [[Àfrica Septentrional]], [[Japó]], [[Xina]], [[Mongòlia]], [[Madagascar]], [[Argentina]] i l'[[Antàrtida]]. El nom ''Dromaeosauridae'' significa 'llangardaixos que corren', del [[grec antic|Grec]] ''dromeus'' (''δρομευς'') 'corredor' i ''sauros'' (''σαυρος'') 'llangardaix'.

Revisió del 19:05, 24 set 2017

Infotaula d'ésser viuDromeosàurids
Dromaeosauridae Modifica el valor a Wikidata

Deinonychus (gran) i Buitreraptor (petit), al Museu Field d'Història Natural.
Període
Taxonomia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreSaurischia
FamíliaDromaeosauridae Modifica el valor a Wikidata
Matthew i Brown, 1922
Subfamílies

Els dromeosàurids (Dromaeosauridae) constitueixen una família de dinosaures teròpodes similars als ocells. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnívors i van prosperar al període Cretaci. En llenguatge col·loquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pel·lícula Jurassic Park. Van aconseguir subsistir fins al Cretaci Superior (fa 65,5 milions d'anys, en el Maastrichtià), existint aproximadament 100 milions d'anys. Els dromeosàurids compten amb fòssils trobats a Amèrica del Nord, Europa, Àfrica Septentrional, Japó, Xina, Mongòlia, Madagascar, Argentina i l'Antàrtida. El nom Dromaeosauridae significa 'llangardaixos que corren', del Grec dromeus (δρομευς) 'corredor' i sauros (σαυρος) 'llangardaix'.

Descripció

El distintiu pla corporal dels dromeosàurids va ser la major causa pel reavivament de teories que consideraven als dinosaures com a actius, ràpids, i familiaritzats a les aus. La il·lustració de Robert Bakker, publicada en la monografia de 1969 per John Ostrom, la qual retrata al dromeosàurid Deinonychus en un veloç caminar, és una de les reconstruccions paleontològiques més influents en la història. El pla corporal del típic dromeosàurid compta amb un crani relativament gran, dents serrades, musell estret, i ulls orientats cap endavant que indiquen cert grau de visió binocular. Els dromeosàurids, igual que la gran majoria de teròpodes, posseïen un coll no gaire llarg amb forma de S, al costat d'un tronc comparativament petit i baix. S'assemblen a la resta de maniraptors pels seus llargs braços que podien plegar-se contra el cos (en algunes espècies), i mans una miqueta llargues a les quals s'adhereixen tres dits allargats (sent de major longitud el segon i de menor el primer) que acaben en afilades urpes. Al maluc es destaca una bota púbica particularment llarga, la qual està projectada sota la base de la cua. Ambdues potes disposen d'una urpa perllongada i recurvada en el segon dit. La cua dels dromeosàurids era prima, constituïda per allargades i petites vèrtebres que mancaven d'apòfisi transversa i espines neurals després de la 14ava vèrtebra caudal.

Història

Ara es coneix que almenys alguns, o probablement tots, els dromeosàurids estaven coberts de plomes. Aquest desenvolupament, primer hipotetizat a mitjan 1980s i confirmat pel descobriment de fòssils en 1999, representa un important revés en la manera com els dromeosàurids han estat interpretats històricament en l'art i el cinema.

Els descobriments dels sinornitosaures i dels Microraptor a la Xina, i del Bambiraptor als Estats Units, semblen indicar que els dromeosàurids són els dinosaures més estretament emparentats amb les aus. Es considera que, en general, estaven coberts d'un plomatge molt similar al de les aus actuals. Els microraptors posseïa ales indistingibles de les de les aus primitives, a més d'un altre parell d'ales a les potes posteriors. Els sinornitosaures, uns dromeosàurids no voladors, exhibien un cos cobert per protoplomes i plomes més complexes.

Posseïen gran divergència en grandària, essent els Microraptor els més petits fins avui, amb només 0,77 m de longitud, i el major l'Utahraptor, de fins a 7 m de llarg.

Taxonomia

Dromaeosauridae es defineix com el clade més inclusiu que conté a Dromaeosaurus albertensis (Matthew & Brown, 1922) però no al Troodon formosus (Leidy, 1856), a Ornithomimus edmontonicus (Parks, 1933) i al Passer domesticus (Linne, 1758).

Filogènia

Dromaeosauridae

Mahakala


unnamed
Unenlagiinae

Buitreraptor




Rahonavis



Austroraptor



Unenlagia




Microraptorinae

Microraptor



Graciliraptor




Sinornithosaurus



Shanag



unnamed
Velociraptorinae

Tsaagan


unnamed

Saurornitholestes


unnamed

Deinonychus



Velociraptor





Dromaeosaurinae

Adasaurus



Dromaeosaurus


unnamed

Achillobator



Utahraptor






Articles relacionats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dromeosàurids