Oreneta

Oreneta

Hirundo rustica
Oreneta
Orenetes al niu
Enregistrament
Dades
Envergadura	0,32 m
Nombre de cries	4,25
Període d'incubació de l'ou	13,5 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22712252
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Hirundinidae
Gènere	Hirundo
Espècie	Hirundo rustica Linnaeus (1758)
Tipus taxonòmic	Hirundo
Nomenclatura
Basiònim	Hirundo rustica savignii
Distribució
Zona de cria   Resident   Zona d'hivernada

L'oreneta comuna o oreneta vulgar (Hirundo rustica), oronella (al País Valencià, a les Balears i Andorra) i oroneta o orandella/orondella (al País Valencià) són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre. Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els ràfecs, en porxos o sota els balcons. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.

Mengen cucs, i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un esser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.

Ous

Noms dialectals

Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogronеtа, groneta, gruneta, nereta, orineta

Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella, olendra, etc., de lèxic, però, per ser usuals només en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.

Orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, urinella, aronella, runella, urenella). A Santanyí nonella, que alhora designa l'‘úvula’.

A la Catalunya del Nord : orendola, arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola, aurèndola??; (i)rendola-randola) i arondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), irondela (gal·licisme o occitanisme).

En el País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina en la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàrab orandella (o ondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variants orondella i orandilla (orandella (Vila Joiosa) i orondella (Alacant); també orandella, orendella i orandilla a diverses poblacions de la Marina Baixa), i així ocupa al costat d'oronella i oreneta un territori limitat.

orandeta o volandreta al Pallars.

orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.

Enllaços externs

• Vídeos, fotografies i gravacions d'oreneta a Internet Bird Collection (en anglès).
• Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC