Cascada: diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments de Vegeu també |
|||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, [[Cascada Paulo Afonso]] i [[Cascada Khone]].<ref>Richard H. Beisel Jr., ''International Waterfall Classification System,'' Outskirts Press, 2006 ISBN 1-59800-340-2</ref> |
Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, [[Cascada Paulo Afonso]] i [[Cascada Khone]].<ref>Richard H. Beisel Jr., ''International Waterfall Classification System,'' Outskirts Press, 2006 ISBN 1-59800-340-2</ref> |
||
==Vegeu també== |
== Vegeu també == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
* [[Wallaman Falls]], la cascada més alta d'Austràlia. |
* [[Wallaman Falls]], la cascada més alta d'Austràlia. |
||
Revisió del 22:10, 8 oct 2017
Una cascada (també anomenada salt d'aigua, saltant, sallent o fall[1](al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua per un precipici, a causa d'un desnivell sobtat, una cinglera, un penya-segat o una falla en el terreny, del pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc. També es pot produir quan l'aigua de la fusió cau per la vora d'un iceberg o d'una plataforma de gel.
Cal no confondre el terme amb cataracta, que és una afecció ocular.
El terme també es pot referir a:
- Una font monumental d'on brolla l'aigua en forma de cascada;
- Un conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imiti la forma d'una cascada
- Un conjunt d'elements de dispositius, d'aparells, col·locats successivament de manera que la sortida de cadascun d'ells és connectada a l'entrada del següent.
Formació
.jpg)
]
Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.[2] En aquell moment el canal sovint és estret i profund. Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l'erosió ocorre lentament.[2][3] A mesura que el curs d'aigua incrementa la seva velocitat, a lavora de la cascada, diposita material i causa una major increment de l'erosió.[2] Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.[4] La taxa de retrocediment d'una cascada pot arribar a ser d'1,5 metres per any.[2]
Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, Cascada Paulo Afonso i Cascada Khone.[5]
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cascada |
- Wallaman Falls, la cascada més alta d'Austràlia.
- Llista de les cascades d'Islàndia
Referències
- ↑ «Diccionari català-valencià-balearic».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 The Family Encyclopedia of Natural History. The Hamlyn Publishing Group, 1982, p. 246–248. ISBN 0711202257.
- ↑ http://geography.howstuffworks.com/terms-and-associations/waterfall.htm/printable
- ↑ http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es1305/es1305page01.cfm?chapter_no=visualization
- ↑ Richard H. Beisel Jr., International Waterfall Classification System, Outskirts Press, 2006 ISBN 1-59800-340-2