Proclamació de l'Estat Català: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m espais als encapçalaments de Vegeu també |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Es tractava d'una proclama federalista republicana, i no pas separatista. El president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes fou [[Baldomer Lostau i Prats]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Duràn i Solà |nom=Lluís |títol=Breu història del catalanisme |url=http://books.google.cat/books?id=PIOZwoTKg_YC&pg=PA19&dq=Baldomer+Lostau+1873&hl=ca&sa=X&ei=meg6UeDuKPCR7Aaq3oGoCw&ved=0CEoQ6AEwBQ#v=onepage&q=Baldomer%20Lostau%201873&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2009 |volum=vol.1 |pàgines=19 |isbn=8498831741}}</ref> un dels caps del [[Partit Republicà Democràtic Federal]], amb suport de l'alcalde de Barcelona, el també federalista [[Miquel González i Sugranyes]]; del governador civil [[Miquel Ferrer i Garcés]]; del president de la Diputació [[Benet Arabio i Torres]], i del diputats [[Gonçal Serraclara i Costa]]. Després que el president de la [[Primera República Espanyola]], [[Estanislau Figueras]], i el cap de files del partit federal, [[Francesc Pi i Margall]], prometessin la dissolució de l'exèrcit espanyol a [[Catalunya]], la proclamació es va desconvocar. |
Es tractava d'una proclama federalista republicana, i no pas separatista. El president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes fou [[Baldomer Lostau i Prats]],<ref>{{ref-llibre |cognom=Duràn i Solà |nom=Lluís |títol=Breu història del catalanisme |url=http://books.google.cat/books?id=PIOZwoTKg_YC&pg=PA19&dq=Baldomer+Lostau+1873&hl=ca&sa=X&ei=meg6UeDuKPCR7Aaq3oGoCw&ved=0CEoQ6AEwBQ#v=onepage&q=Baldomer%20Lostau%201873&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2009 |volum=vol.1 |pàgines=19 |isbn=8498831741}}</ref> un dels caps del [[Partit Republicà Democràtic Federal]], amb suport de l'alcalde de Barcelona, el també federalista [[Miquel González i Sugranyes]]; del governador civil [[Miquel Ferrer i Garcés]]; del president de la Diputació [[Benet Arabio i Torres]], i del diputats [[Gonçal Serraclara i Costa]]. Després que el president de la [[Primera República Espanyola]], [[Estanislau Figueras]], i el cap de files del partit federal, [[Francesc Pi i Margall]], prometessin la dissolució de l'exèrcit espanyol a [[Catalunya]], la proclamació es va desconvocar. |
||
==Vegeu també== |
== Vegeu també == |
||
* [[República Catalana]] |
* [[República Catalana]] |
||
Revisió del 02:09, 9 oct 2017
| ||||
| Tipus | proclamació  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data de publicació | 8 març 1873 | |||
| Localització | Barcelona | |||
| Estat | Primera República Espanyola | |||
La Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola es va produir a Barcelona el 9 de març del 1873. Promoguda per Baldomer Lostau, va ser proclamada per la Diputació de Barcelona. L'Estat català incloïa les quatre províncies catalanes i les Illes Balears.[1]
Es tractava d'una proclama federalista republicana, i no pas separatista. El president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes fou Baldomer Lostau i Prats,[2] un dels caps del Partit Republicà Democràtic Federal, amb suport de l'alcalde de Barcelona, el també federalista Miquel González i Sugranyes; del governador civil Miquel Ferrer i Garcés; del president de la Diputació Benet Arabio i Torres, i del diputats Gonçal Serraclara i Costa. Després que el president de la Primera República Espanyola, Estanislau Figueras, i el cap de files del partit federal, Francesc Pi i Margall, prometessin la dissolució de l'exèrcit espanyol a Catalunya, la proclamació es va desconvocar.
Vegeu també
Referències
- ↑ Hernàndez, F. Xavier. Història Militar de Catalunya, Volum IV. Rafael Dalmau, Editor, p. 334 (referència a la pàgina 161).. ISBN 84-232-0673-4.
- ↑ Duràn i Solà, Lluís. Breu història del catalanisme. vol.1. L'Abadia de Montserrat, 2009, p. 19. ISBN 8498831741.