Ieisme: diferència entre les revisions
m espais als encapçalaments de Vegeu també |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{confusió|iodització}} |
|||
{{FR|data=agost de 2014}} |
{{FR|data=agost de 2014}} |
||
| Línia 5: | Línia 6: | ||
El ieisme no és admissible en una pronúncia catalana genuïna, ni en la informal, perquè fa desaparèixer una característica fonètica bàsica del català: la distinció entre la consonant lateral palatal /{{IPA|ʎ}}/ <ll> i la semiconsonant mediopalatal aproximant /j/. Aquesta parella no existeix en francès ni en la major part de l'espanyol. |
El ieisme no és admissible en una pronúncia catalana genuïna, ni en la informal, perquè fa desaparèixer una característica fonètica bàsica del català: la distinció entre la consonant lateral palatal /{{IPA|ʎ}}/ <ll> i la semiconsonant mediopalatal aproximant /j/. Aquesta parella no existeix en francès ni en la major part de l'espanyol. |
||
== Vegeu també == |
|||
* [[Iodització]] |
|||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
* [http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm03tardor/segura2_5.htm Carles Segura Llopes, "Variació fonètica i estandardització al País Valencià", ''Noves Sociolingüística'', Tardor 2003] |
* [http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm03tardor/segura2_5.htm Carles Segura Llopes, "Variació fonètica i estandardització al País Valencià", ''Noves Sociolingüística'', Tardor 2003] |
||
Revisió del 12:38, 9 oct 2017
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El ieisme, o ieisme no etimològic, és un fenomen fonètic que consisteix en la despalatalització de la consonant lateral palatal /ʎ/ <ll> de medalla, llet, cavall, que aleshores s'articula com una aproximant mediopalatal sonora /j/ (i consonàntica) (medaia, iet, cavai) o una fricativa palatoalveolar sonora /ʒ/. En la llengua catalana, el seu origen és la interferència de l'espanyol o, localment, del francès (com a Sóller i a la Catalunya Nord), i es troba difós per les zones i sectors socials i generacionals més espanyolitzats o afrancesats, sobretot els infants i joves urbans.
El ieisme no és admissible en una pronúncia catalana genuïna, ni en la informal, perquè fa desaparèixer una característica fonètica bàsica del català: la distinció entre la consonant lateral palatal /ʎ/ <ll> i la semiconsonant mediopalatal aproximant /j/. Aquesta parella no existeix en francès ni en la major part de l'espanyol.