Tjekre Khan: diferència entre les revisions
m Afegint la {{infotaula persona}} |
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
{{Referències|2}} |
{{Referències|2}} |
||
==Bibliografia== |
== Bibliografia == |
||
* {{Histmong2}} |
* {{Histmong2}} |
||
Revisió del 22:56, 11 oct 2017
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1427  |
| Kan | |
| | |
| Família | |
| Família | Gengiskhànides |
| Pare | Toktamix |
Tjekre Khan o Chekre Khan fou khan de l'Horda d'Or. Segons Hajji Abdul Ghassar era un parent d'Edigu, però molts historiadors ho dubten i sospiten que pertanyia a la família d'Urus Khan. El viatger bavarès Schiltbeiger, que va estar al seu servei, diu que havia viscut molts anys a les corts de Miran Shah (mort el 1408) i del seu fill Abu Bakr (governador de Bagdad mort el 1407), fill i nét respectivament de Tamerlà.
El 1415 Jabbarberdi s'havia imposat al Quiptxaq occidental, però les revolucions i lluites havien estat constants i una ambaixada de notables va anar a veure a Edigu, que estava al Quiptxaq oriental, per demanar el seu retorn. Així ho va fer i va rebre dels timúrides[1] una força de 600 cavallers[2] que va passar a través de Geòrgia, cap a Xirvan, Derbent i fins Àstrakhan per acabar al lloc que el viatger bavarès anomena Setzulet i que podria ser Sarai, on hi havia molts cristians que tenien un bisbe i on els seus sacerdots coneixien el llatí encara que llegien i cantaven les pregàries en tàtar. Allí els notables van rebre a Edigu que va establir el seu poder sense agafar el títol de khan que va concedir a Tjekre.
Poc després va fer una expedició a Sibèria a la que es van afegir Tjekre i Schiltbeiger;[3] el poble de la regió eren anomenats ugine (úgrics); quan un jove solter moria era vestit amb els millors vestits, es feia una festa, i s'aixecava un pavelló sobre el cos que era portat en processó ern la que els joves anaven els primers amb els millors vestits i al darrere el pare, mare i altres parents, lamentant-se; portaven els comestibles i les begudes a la vora de la tomba on es feia la festa, amb la gent jove asseguda a l'entorn menjant i bevent i els parents ballant; aquestos eren acompanyats després a casa; no coneixien el blat ni el moresc, només les faves.
Tjekre va regnar nou mesos al cap dels quals el khan i el seu protector foren atacats per Ulugh Muhammad Khan de Kazan erigit en protector dels drets de la família de Toktamix i segurament, més concretament de Kibak Khan. Tjekre va fugir al Deixt Quiptxaq (Kazakhstan)i Edigu va caure presoner. Les monedes de Tjekre estan datades el 817 i 818 de l'hègira (1414/1415 a 1415/1416) sent encunyades a Bolghar, Àstrakhan, i a l'Horda. Com a khan fou proclamat Derwish Khan, que ho era del Quiptxaq oriental o Horda Blava i segurament va conservar el suport de l'Horda Nogai. Abdul Ghassar i Khuandemir situen prèviament durant 45 dies al tron a Sayyid Ahmad I, però sembla que aquest va venir al darrere.
El 1419 Tjekre Khan va retornar amb Edigu; aquest va morir en lluita contra un pretendent de nom Kadirberdi (o es va ofegar al riu Sihun). Tjekre Khan va seguir la lluita però fou derrotat i mort per Ulugh Muhammad Khan en data desconeguda.
Referències
- ↑ no podia ser d'Abu Bakr com diu Howorth, perquè aquest ja havia mort i més probablement seria de Xah Rukh (timúrida)
- ↑ Schiltbeiger fou agregat a aquesta força
- ↑ Aquest anomena Sibèria com Ibissibur, i és una de les primeres notícies que es tenen del nom; diu que era una muntanya de 30 dies de camí de llargada, i dos d'amplada (es refereix als Urals) darrera la qual el país estava deshabitat i buit fins a la fi del món; a la muntanya el poble que hi vivia era salvatge i no tenia relacions amb altres nacions; eren molt peluts excepte al rostre i les mans i caçaven animals salvatges a les muntanyes i menjaven fulles i herbes i tot el que trobaven. El senyor local va enviar a Edigu un home i una dona salvatges que havia capturat allí i també un cavall salvatge (no més gran que un ase) i alguns altres animals; al país hi havia també gossos que estiraven dels carros i trineus que portaven les pells i les teles, i que eren tant grans com ases; a vegades també eren cuinats per menjar
Bibliografia
- Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.