Districte de Franklin: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Correcció
Línia 1: Línia 1:
El '''Districte de Franklin''' va ser una divisió administrativa dels [[Territoris del Nord-oest]], al [[Canadà]], creada el 1895. El districte comprenia l'[[Arxipèlag Àrtic Canadenc]], en què destaquen les grans illes [[Ellesmere]], [[illa de Baffin|Baffin]] i [[illa Victòria|Victòria]]. A banda, també comprenia una part del Canadà continental, les penísules de [[Península de Melville|Melville]] i [[península de Boothia|Boothia]].
El '''Districte de Franklin''' va ser una divisió administrativa dels [[Territoris del Nord-oest]], al [[Canadà]], creada el 1895. El districte comprenia l'[[Arxipèlag Àrtic Canadenc]], en què destaquen les grans illes [[Ellesmere]], [[illa de Baffin|Baffin]] i [[illa Victòria|Victòria]]. A banda, també comprenia una part del Canadà continental, les penínsules de [[Península de Melville|Melville]] i [[península de Boothia|Boothia]].


Els navegants anglesos [[Martin Frobisher]] i [[Henry Hudson]] foren els primers europeus coneguts en visitar aquestes terres, tot i que possiblement navegants [[vikings]], procedents de [[Groenlàndia]], feren expedicions esporàdiques de caça per l'illa de Baffin durant els segles XI i XII. La zona fou transferida de l'autoritat colonial britànica al Domini del Canadà el 1894 i fou establert, en record a Sir [[John Franklin]], l'any següent;<ref>{{ref-llibre| url=http://books.google.com/?id=XvYb0J0DVB4C&pg=PA223&dq=%22october+2+1895%22+keewatin |títol=The Statesman's Year-Book |any=1899 |pàgina=223 |autor1=Martin, Frederick |autor2=Keltie, Sir John Scott |autor3=Renwick, Isaac Parker Anderson |autor4=Epstein, Mortimer |autor5=Steinberg, Sigfrid Henry |autor6=Paxton, John |autor7=Hunter, Brian}}</ref><ref name="Atlas of Canada 1895">{{ref-web|títol= The Atlas of Canada - History of Canada – Territorial Evolution 1895
Els navegants anglesos [[Martin Frobisher]] i [[Henry Hudson]] foren els primers europeus coneguts en visitar aquestes terres, tot i que possiblement navegants [[vikings]], procedents de [[Groenlàndia]], feren expedicions esporàdiques de caça per l'illa de Baffin durant els segles XI i XII. La zona fou transferida de l'autoritat colonial britànica al Domini del Canadà el 1894 i fou establert, en record a Sir [[John Franklin]], l'any següent;<ref>{{ref-llibre| url=http://books.google.com/?id=XvYb0J0DVB4C&pg=PA223&dq=%22october+2+1895%22+keewatin |títol=The Statesman's Year-Book |any=1899 |pàgina=223 |autor1=Martin, Frederick |autor2=Keltie, Sir John Scott |autor3=Renwick, Isaac Parker Anderson |autor4=Epstein, Mortimer |autor5=Steinberg, Sigfrid Henry |autor6=Paxton, John |autor7=Hunter, Brian}}</ref><ref name="Atlas of Canada 1895">{{ref-web|títol= The Atlas of Canada - History of Canada – Territorial Evolution 1895

Revisió del 17:41, 13 oct 2017

El Districte de Franklin va ser una divisió administrativa dels Territoris del Nord-oest, al Canadà, creada el 1895. El districte comprenia l'Arxipèlag Àrtic Canadenc, en què destaquen les grans illes Ellesmere, Baffin i Victòria. A banda, també comprenia una part del Canadà continental, les penínsules de Melville i Boothia.

Els navegants anglesos Martin Frobisher i Henry Hudson foren els primers europeus coneguts en visitar aquestes terres, tot i que possiblement navegants vikings, procedents de Groenlàndia, feren expedicions esporàdiques de caça per l'illa de Baffin durant els segles XI i XII. La zona fou transferida de l'autoritat colonial britànica al Domini del Canadà el 1894 i fou establert, en record a Sir John Franklin, l'any següent;[1][2] tot i que les illes més septentrionals, les illes Sverdrup, foren reclamades per Noruega fins al 1930.

Junt amb el Districte de Keewatin i el Districte de Mackenzie, era un dels tres districtes dels antics Territoris del Nord-oest, abans de la formació de Nunavut el 1999. En aquell any va deixar d'existir, tot i que com a districte administratiu dels Territoris del Nord-oest havia deixat de funcionar diversos anys abans de l'escissió de Nunavut. L'antic Districte de Franklin va quedar dividit entre la part restant dels Territoris del Nord-oest i Nunavut. Durant el procés de divisió l'illa Victòria, així com d'altres illes més petites, quedà dividida en dues parts, una en mans de Nunavut i l'altra als Territoris del Nord-oest.[3]

Bibliografia

  «Franklin (Canada)». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a ed, 1911. 

  • Balkwill, H. R. Geology of Amund Ringnes, Cornwall, and Haig-Thomas Islands, District of Franklin. Ottawa, Ont., Canada: Geological Survey of Canada, 1983. ISBN 0-660-10855-0
  • Balkwill, H. R., W. S. Hopkins, and J. H. Wall. Geology of Lougheed Island and Nearby Small Islands, District of Franklin (Parts of 69C, 79D). Ottawa, Canada: Minister of Supply and Services Canada, 1982. ISBN 0-660-10856-9
  • Geological Survey of Canada, R. L. Christie, H. P. Trettin, and U. Mayr. Lady Franklin Bay, District of Franklin, Northwest Territories. Open file (Geological Survey of Canada), 2136. 1984.
  • Dyke, Arthur S., John T. Andrews, and Gifford H. Miller. Quaternary Geology of Cumberland Peninsula, Baffin Island, District of Franklin. Ottawa, Canada: Geological Survey of Canada, 1982. ISBN 0-660-11182-9
  • Geological Survey of Canada, A. F. Embry, H. P. Trettin, and U. Mayr. Tanquary Fiord, District of Franklin, Northwest Territories. Open file (Geological Survey of Canada), 2135. 1988.

Referències

  1. Martin, Frederick; Keltie, Sir John Scott; Renwick, Isaac Parker Anderson; Epstein, Mortimer; Steinberg, Sigfrid Henry; Paxton, John; Hunter, Brian The Statesman's Year-Book, 1899, p. 223. 
  2. «The Atlas of Canada - History of Canada – Territorial Evolution 1895». Natural Resources Canada. Government of Canada, 06-02-2009. [Consulta: 22 agost 2009].
  3. «Territorial Evolution». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 16 novembre 2014].