Predicat: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m espais als encapçalaments |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
El nucli del predicat és el verb. Pot haver-hi oracions sense subjecte (les anomenades impersonals) però no sense predicat. Si ha sintagmes amb sentit ple però no formen un predicat per la manca de verb, es parla d'[[enunciat]] i no de frase. |
El nucli del predicat és el verb. Pot haver-hi oracions sense subjecte (les anomenades impersonals) però no sense predicat. Si ha sintagmes amb sentit ple però no formen un predicat per la manca de verb, es parla d'[[enunciat]] i no de frase. |
||
==Referències== |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
Revisió del 23:03, 13 oct 2017
El predicat[1] és la part de la frase que conté el verb i s'oposa al subjecte. Acostuma a dir alguna cosa del subjecte, normalment l'acció que aquest fa.
Hi ha dos tipus bàsics de predicat: el nominal, amb el verb copulatiu, (ser, esta, semblar) i el verbal, quan el verb és predicatiu. El predicat nominal no designa cap acció sinó que expressa característiques o estats del subjecte. Dins el predicat verbal es distingeix, segons els complements que porti el verb, entre transitius (amb complement directe) o intransitius (sense).
El nucli del predicat és el verb. Pot haver-hi oracions sense subjecte (les anomenades impersonals) però no sense predicat. Si ha sintagmes amb sentit ple però no formen un predicat per la manca de verb, es parla d'enunciat i no de frase.
Referències
- ↑ «Predicat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.