Tercera Guerra Civil Romana

Tercera Guerra Civil romana Guerres civils romanes Tipus guerra civil Data 43 aC - 42 aC Lloc Macedònia (Antiga Roma) Resultat Victòria d'Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Bàndols Segon Triumvirat Liberatores Comandants Octavi Marc Antoni Lèpid Brut † Cassi †

La Tercera Guerra Civil romana és la fase de la Guerra Civil romana directament posterior a l'assassinat de Juli Cèsar.

Antecedents

A la mort de Juli Cèsar, Marc Antoni havia aconseguit el lideratge del partit de Cèsar i fins llavors havia mantengut el bàndol dels liberatores i el d'Octavi allunyats del poder. Però Antoni havia perdut la confiança del senat, i mentre estava lluitant a la Cisalpina l'any 43 aC contra Dècim Brutus per aconseguir el control de les tropes de la província, el senat envià els dos cònsols, Hirci i Pansa, a reforçar les tropes de Brutus, que estava patint un setge a Mòdena. Octavi, amb un exèrcit que havia reclutat a Itàlia amb veterans de Cèsar, s'uní a aquests dos i finalment derrotaren l'exèrcit d'Antoni a la Batalla de Mutina. Però tot i la victòria, els cònsols Hirci i Pansa moriren a la batalla, de manera que quedà un buit de poder que Octavi volia aprofitar.

En efecte, Octavi marxà amb les seves legions sobre Roma i obligà el senat a elegir-lo com a cònsol, el 19 d'agost de l'any 43 aC, mentre Antoni recomponia el seu exèrcit. Mentre Octavi es mostrava en l'escenari polític romà com el "venjador" del seu pare adoptiu i reprimia totalment el bàndol dels liberatores (amb qui s'havia aliat per vèncer Antoni), canviaren els papers i Marc Antoni va contreure una aliança amb els líders del partit dels populars, el partit de Cèsar. Aleshores, seguint l'exemple de Cèsar, Pompeu i Cras de l'any 60 aC, Octavi, Antoni i el cap dels genets Lèpid formaren, l'octubre de l'any 43 aC, un Segon Triumvirat, la ratificació del qual fou el casament d'Octavi amb la fillastra d'Antoni, Clòdia.

La guerra

Els hereus polítics de Cèsar, Marc Antoni i Octavià perseguiren als liberatores, complotats en el seu assassinat i els derrotaren en la batalla de Filipos, en la que moriren Brut i Cassi.

Conseqüències

Després de la victòria d'Octavi sobre Marc Antoni i el regne hel·lenístic d'Egipte, la República es va annexionar de facto les riques terres d'Egipte. No obstant això, la nova possessió no va ser inclosa dins el sistema regular de govern de les províncies, ja que va ser convertida en una propietat personal de l'emperador, i com a tal, llegable als seus successors.

L'any 27 aC es va establir una ficció de normalitat política a Roma i el Senat li va atorgar a Octavi el títol d'Imperator Caesar Augustus.