Gegants de Gràcia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els Gegants de Gràcia van ser els primers gegants de Gràcia.{{Gegant |
Els Gegants de Gràcia van ser els primers gegants de la colla gegantera de Gràcia.{{Gegant |
||
|Nom = Gegants de Gràcia |
|Nom = Gegants de Gràcia |
||
|Foto = [[Fitxer:Gegants de Gràcia.jpg|250px|Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons.]] |
|Foto = [[Fitxer:Gegants de Gràcia.jpg|250px|Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons.]] |
||
Revisió del 18:08, 15 oct 2017
Els Gegants de Gràcia van ser els primers gegants de la colla gegantera de Gràcia.
 Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons. | |
| Any | 1982[1] |
|---|---|
| Població | Gràcia |
| Constructor | Àngels Jutglar (original) i Dolors Sans (rèplica) |
| Detalls | Burgesos benestants del segle XIX[1] |
| Pau | |
| Alçada | 3,75 m[1] |
| Pes | 70 kg[1] |
| Llibertat | |
| Alçada | 3,55 m[1] |
| Pes | 55 kg[1] |
Els Gegants de Gràcia són dos gegants de la Vila de Gràcia que representen una parella burgesa barcelonina del segle XIX.[2]
Descripció
En Pau duu una capa de vellut negre, un vestit gris, una camisa crema amb una armilla negra per sobre, una corbata vermella i un barret de copa a la mà. Originalment, el vestit era verd oliva, l'armilla de brocat, la camisa blanca i duia un llaç negre al coll en lloc de la corba.[3] Na Llibertat porta un vestit blau ratllat, duu un pom de flors i té les mans ocupades amb un ventall blau cel amb tres lliris blancs pintats (escut de Gràcia). Els accessoris són estris indispensables per ballar el «Gambeto».[1] Originalment, portava un vestit de color crema amb un estampat de flors petites amb tons rogencs.[3]
Els noms de Pau i Llibertat van ser els escollits entre els alumnes de les escoles. Pau, perquè l'alcalde que va aconseguir la independència de Gràcia l'any 1887 es deia Pau Fatjó. El nom de Llibertat es va posar per diverses raons: primer, perquè la seu del primer consistori era a la plaça Llibertat; segon, perquè és un carrer que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis polítics; finalment, perquè és un nom molt lligat a la història dels graciencs amb totes les seves mobilitzacions en pro de la llibertat, tal com demostren la Revolta republicana de 1855, la Revolució de l'any 1868 i la Revolta de les Quintes de 1870.[1]
Els Gegants de Gràcia veuen la llum la Festa Major de Gràcia de 1982, construïts per l'artista gracienca Àngels Jutglar. Van ser batejats el 24 de març de 1985 i els seus padrins van ser els gegants moros de Sitges i els gegants de Barcelona.[3] Eren unes figures molt feixugues. Per això pocs anys més tard Dolors Sans en va fer unes rèpliques més lleugeres, aprofitant les potes de fusta i els vestits, i són les que es poden veure encara avui. L'any 2008 se n'encarregà una restauració a fons al taller Sarandaca de Granollers.[1]
Colla Gegantera de Gràcia
La Colla Gegantera de Gràcia neix l'any 1990 i a partir d'aquell moment s'encarrega de custodiar les figures i de treure-les a passejar i a ballar en les dates assenyalades. Fins aleshores, geganters afeccionats els havien tret sempre que havia fet falta, però no hi havia cap entitat que en fos responsable.[1]
En Pau i la Llibertat tenen ball propi: el Gambeto o ball de gala, per bé que també participen en el Toc de Gràcia, que ballen totes les figures de la colla a la festa major del barri des del 2002.[3] Durant la Festa Major de 2007 van estrenar un ball nou "El ball del Festeig" per commemorar els seus 25 anys a la Vila.[1]
Els Gegants de Gràcia es deixen veure cada any per la Mare de Déu d'agost en el seguici de la festa major, del qual són protagonistes, però a més celebren la seva trobada, de periodicitat biennal, dins la primera quinzena de maig dels anys senars. Els dos gegants surten a passejar al costat dels gegantons i capgrossos de Gràcia: en Torradet i Gresca, en Pepitu Campanar i els Capgrossos de Gràcia; tots són portats per la Colla de Geganters de Gràcia.
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Gegants de Gràcia». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Serchs i Serra, Jordi. Guia de l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. Ajuntament de Barcelona, 1987, p.42.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Protocol Festiu de la Vila de Gràcia». Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia), 03-06-2011. [Consulta: 28 desembre 2012].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegants de Gràcia |
