Escarabat de la farina: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot normalitza infotaula d'ésser viu
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
{{Taxocaixa artròpode
| autoritat = [[Carl von Linné|Linnaeus]], 1758
| name = Escarabat/Cuc de la farina
| image = Tenebrio molitor MHNT.jpg
| image_width = 240px


| classis = [[Insecta]]
| ordo = [[Coleoptera]]
| familia = [[Tenebrionidae]]
| genus = [[Tenebrio]]
| species = T. molitor
| binomial = ''Tenebrio molitor''
| binomial_authority = [[Carl von Linné|Linnaeus]], 1758
}}
}}
El '''cuc '''o''' escarabat de la farina''' (''Tenebrio molitor''), més conegut pel nom de la seva forma larvària, és una [[espècie]] de [[coleòpter]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[tenebriònid]]s. Com tots els [[insectes]] [[holometabolia|holometàbols]] ([[metamorfosi]] completa) segueix un cicle de quatre estadis diferents en la seva vida: [[ou (biologia)|ou]], [[larva]], [[pupa]] i [[imago]]. Les larves mesuren al voltant de 2,5 cm, o fin i tot més, mentre que els adults no acostumen a arribar als dos cm de llarg. En llibertat, els cucs de la farina proliferen entre pedres i troncs o en magatzems de gra, esdevenint una [[plaga]] per als productors de gra. Com a [[detritívor]]s, es poden alimentar d'[[insectes]] morts o femta, a part de plantes, llavors i fulles caigudes.
El '''cuc '''o''' escarabat de la farina''' (''Tenebrio molitor''), més conegut pel nom de la seva forma larvària, és una [[espècie]] de [[coleòpter]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[tenebriònid]]s. Com tots els [[insectes]] [[holometabolia|holometàbols]] ([[metamorfosi]] completa) segueix un cicle de quatre estadis diferents en la seva vida: [[ou (biologia)|ou]], [[larva]], [[pupa]] i [[imago]]. Les larves mesuren al voltant de 2,5 cm, o fin i tot més, mentre que els adults no acostumen a arribar als dos cm de llarg. En llibertat, els cucs de la farina proliferen entre pedres i troncs o en magatzems de gra, esdevenint una [[plaga]] per als productors de gra. Com a [[detritívor]]s, es poden alimentar d'[[insectes]] morts o femta, a part de plantes, llavors i fulles caigudes.

Revisió del 21:21, 15 oct 2017

Infotaula d'ésser viuEscarabat de la farina
Tenebrio molitor Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
FamíliaTenebrionidae
GènereTenebrio
EspècieTenebrio molitor Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

El cuc o escarabat de la farina (Tenebrio molitor), més conegut pel nom de la seva forma larvària, és una espècie de coleòpter de la família dels tenebriònids. Com tots els insectes holometàbols (metamorfosi completa) segueix un cicle de quatre estadis diferents en la seva vida: ou, larva, pupa i imago. Les larves mesuren al voltant de 2,5 cm, o fin i tot més, mentre que els adults no acostumen a arribar als dos cm de llarg. En llibertat, els cucs de la farina proliferen entre pedres i troncs o en magatzems de gra, esdevenint una plaga per als productors de gra. Com a detritívors, es poden alimentar d'insectes morts o femta, a part de plantes, llavors i fulles caigudes.

Larves

Cucs de la farina en un contenidor de segó.

La larva, el cuc o corc de la farina pròpiament dit, s'utilitza amb freqüència com aliment viu en mascotes exòtiques insectívores com rèptils i ocells o com a esquer de pesca. Normalment es venen en botigues de mascotes en un recipient ple de segó. Tenen un gran component lipídic, ja que necessiten reserves energètiques durant la metamorfosi, de manera que el seu abús en la dieta pot ocasionar desequilibris en el metabolisme.

Els criadors professionals incorporen a la seva alimentació hormones juvenils per mantenir el cuc de la farina el major temps possible en estat larvari i que arribi a una grandària de més de 2 cm. Aquests cucs de grandària anormalment gran són habitualment venuts com a esquers de pesca.

A les larves els hi agrada la foscor i estar subjectes a algun substrat. Experimenten fins a quinze mudes de la cutícula, fins que no és suficientment àmplia per contenir les seves vísceres. En la seva última muda perd la pell i s'enrosca per a formar la pupa. L'estat larvari dura aproximadament dos mesos. La pupa és blanca en un principi i s'anirà tornant més marró a mesura que vagi madurant. L'estadi de pupa pot durar entre 6 i 30 dies, depenen de la temperatura de l'ambient.

Adults

Presenten reproducció sexual amb sexes diferenciats, malgrat que a simple vista resulti difícil diferenciar mascles i femelles. Com tots els escarabats, tenen les ales anteriors endurides i gairebé no poden volar. En la cria particular no és recomanable utilitzar-los com aliment a causa de la seva duresa.

Just sortir de la pupa, els adults són d'un color blanquinós. A mesura que passa el temps aniran adquirint un to marronós. En una setmana ja tindran el color negre-marró propi de l'adult i seran sexualment madurs.

Els mascles comencen a perseguir a les femelles fins que aquestes s'aturen. El mascle munta la femella, enrotllant la punta del seu abdomen sota el seu cos i introduint-la en la femella a manera de penis. Després, el mascle ejacula un paquet de semen fins als oviductes de la femella. Dies més tard de la còpula la femella dipositarà entre 70 i 170 ous que desclouran abans dels 10 dies. Els adults viuen 3 o 4 setmanes i gairebé no ingereixen aliment.

Enllaços externs