Sagnador escarlata: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
referència perduda
m espais als encapçalaments
Línia 23: Línia 23:
A les regions més càlides presenta dues generacions a l'any. La femella pot recollir esperma de diversos mascles. Les femelles ponen els ous sense els mascles, al vol va dipositant-los a l'aigua.
A les regions més càlides presenta dues generacions a l'any. La femella pot recollir esperma de diversos mascles. Les femelles ponen els ous sense els mascles, al vol va dipositant-los a l'aigua.


==Referències==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències}}



Revisió del 22:41, 16 oct 2017

Infotaula d'ésser viuSagnador escarlata
Crocothemis erythraea Modifica el valor a Wikidata

Mascle  
Estat de conservació
Risc mínim
UICN59859 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreOdonata
FamíliaLibellulidae
GènereCrocothemis
EspècieCrocothemis erythraea Modifica el valor a Wikidata
(Brullé, 1832)

És un odonat anisòpter de la família Libellulidae, únic representant del gènere Crocothemis a Europa.

Distribució i hàbitat

Es troba a la meitat sud d'Europa, Àfrica i oest d'Àsia.[1] A partir dels anys 90 del segle XX ha experimentat una forta expansió cap al nord, fet que es podria associar amb el canvi climàtic. Habiten en un ampli ventall d'aigües, tant corrents com estancades, encara que prefereix aquestes últimes.[1]

Descripció

El mascle crida l'atenció pel seu color vermell intens (més intens que el del gènere Sympetrum i que, a més, el presenta per tot el cos, incloent potes i venació alar), la femella, en canvi, és groguenca. Té una vistosa taca a la base de les ales posteriors, vermella o groga depenent del sexe. El seu abdomen aplanat i una franja blava darrere dels ulls fa l'espècie inconfusible. De 4-4,5 cm de longitud i 6,5-7 cm d'envergadura alar. Pterostigma groguenc o marró.

Femella (Alcobaça, Portugal)
Mascle, (Creta, Grècia)

Comportament

A les regions més càlides presenta dues generacions a l'any. La femella pot recollir esperma de diversos mascles. Les femelles ponen els ous sense els mascles, al vol va dipositant-los a l'aigua.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Crocothemis erythraea» (en anglès). IUCN Red List. Clausnitzer, V. 2013. [Consulta: 4 setembre 2015].

Enllaços externs