Avió de reacció: diferència entre les revisions
bones |
bones |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:A380 Flyby ILA2006.jpg|thumb|L'[[Airbus A380]] és un avió de reacció tetramotor.]] |
[[Fitxer:A380 Flyby ILA2006.jpg|thumb|L'[[Airbus A380]] és un avió de reacció tetramotor.]] |
||
Un '''avió de reacció''', '''jet''' o '''reactor |
Un '''avió de reacció''', '''jet''' o '''reactor''' és un [[avió]] impulsat per [[motor de reacció|motors de reacció]]. Els avions de reacció volen molt més ràpidament que els avions impulsats per [[hèlix]]s, i poden volar a altituds superiors – de l'ordre 10.000 - 15.000 metres per a [[turbina de gas|turbines de gas]]. A aquestes altituds, els motors a reacció assoleixen l'eficiència màxima en distàncies llargues. En contrapartida, els motors d'avions impulsats per hèlixs assoleixen l'eficiència màxima a altituds molt inferiors. La definició general d'avió de reacció contempla la propulsió d'avions mitjançant tota mena de motors a reacció: turbines de gas, [[coet]]s, [[ramjet]]s, etc. |
||
== Història == |
== Història == |
||
Revisió del 08:51, 17 oct 2017
Un avió de reacció, jet o reactor és un avió impulsat per motors de reacció. Els avions de reacció volen molt més ràpidament que els avions impulsats per hèlixs, i poden volar a altituds superiors – de l'ordre 10.000 - 15.000 metres per a turbines de gas. A aquestes altituds, els motors a reacció assoleixen l'eficiència màxima en distàncies llargues. En contrapartida, els motors d'avions impulsats per hèlixs assoleixen l'eficiència màxima a altituds molt inferiors. La definició general d'avió de reacció contempla la propulsió d'avions mitjançant tota mena de motors a reacció: turbines de gas, coets, ramjets, etc.
Història
Dos enginyers, Frank Whittle del Regne Unit i Hans von Ohain d'Alemanya, desenvoluparen el concepte independentment a finals de la dècada del 1930, tot i que el primer turbojet és atribuït a Whittle.
El primer avió de reacció a volar va ser el Heinkel He 178, el 27 d'agost de 1939. Es tractava d'un projecte d'avió experimental, liderat per Hans von Ohain, que només estava preparat per a portar passatgers i equipament bàsic, que constituí el primer demostrador a partir del qual els fabricants alemanys d'aeronaus i d'aeromotors van tenir una visió aclaridora sobre la seua viabilitat.
En paral·lel, gràcies a l'equip d'investigació anglès per al desenvolupament del motor a reacció, liderat per Frank Whittle, ja s'havia provat un motor a reacció al banc d'assajos. El següent pas pels anglesos fou el primer vol del Gloster E.28/39 que fou el primer avió de reacció anglès en enlairar-se al 15 de maig de 1941.
Després de la guerra, la turbina de gas es va començar a adaptar a l'aviació civil, possibilitant així, majors abasts i majors altures. Així nasqué l'avió de Havilland Comet, avió de passatgers que començava a operar el 1952 i que tingué seriosos problemes de fatiga degut a les grans diferències de pressió que provocaren un progrés de clevills imprevist a l'etapa de disseny.
Una altra fita de l'aviació a reacció en el camp civil fou el disseny i funcionament de l'avió supersònic Concorde, el primer a portar passatgers, que resultà polèmic degut a l'encariment dels combustibles fòssils amb les crisis del petroli i a la contaminació acústica i atmosfèrica del seu vol.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avió de reacció |