Filosofia presocràtica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -origens +orígens
m Corregit: "proveien"
Línia 6: Línia 6:
Hi ha qui adopta l'opinió, segons la qual els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure, ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable. Mentre els presocràtics es dedicaren a estudiar la [[Physis|''phisis'']] (natura) els sofistes van reflexionar sobre la llei (''nomos'') en la ciutat.
Hi ha qui adopta l'opinió, segons la qual els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure, ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable. Mentre els presocràtics es dedicaren a estudiar la [[Physis|''phisis'']] (natura) els sofistes van reflexionar sobre la llei (''nomos'') en la ciutat.


Els presocràtics proveien de totes les colònies gregues i de l'entorn mediterrani. Es poden distingir les seves doctrines segons provinguin de l'Est o de l'Oest mediterrani.:
Els presocràtics proveïen de totes les colònies gregues i de l'entorn mediterrani. Es poden distingir les seves doctrines segons provinguin de l'Est o de l'Oest mediterrani.:
* D'una banda els Jonis ([[Tales de Milet|Tales]], [[Anaximandre de Milet|Anaximandre]] i [[Heràclit d'Efes|Heràclit]], fonamentalment) vivien en ciutats comercials importants a la costa de l'actual [[Turquia]], com [[Milet]] i [[Efes|Èfes]], i es van dedicar molt especialment a l'estudi de la natura.
* D'una banda els Jonis ([[Tales de Milet|Tales]], [[Anaximandre de Milet|Anaximandre]] i [[Heràclit d'Efes|Heràclit]], fonamentalment) vivien en ciutats comercials importants a la costa de l'actual [[Turquia]], com [[Milet]] i [[Efes|Èfes]], i es van dedicar molt especialment a l'estudi de la natura.
* D'altra banda els Itàlics, és a dir, els [[pitagòrics]] i els Elates ([[Parmènides d'Elea|Parmènides]] i [[Zenó d'Elea]]), habitaven en que s'anomena la [[Magna Grècia]], és a dir, el Sud d'Itàlia i [[Sicília|Sicíla]] i es van decantar més per l'especulació metafísica.
* D'altra banda els Itàlics, és a dir, els [[pitagòrics]] i els Elates ([[Parmènides d'Elea|Parmènides]] i [[Zenó d'Elea]]), habitaven en que s'anomena la [[Magna Grècia]], és a dir, el Sud d'Itàlia i [[Sicília|Sicíla]] i es van decantar més per l'especulació metafísica.

Revisió del 01:01, 22 oct 2017

Part of "School of Athens" by Raphael (Raffaelo Sanzio, 1483-1520)
Antiga
Medieval
Renaixentista (humanisme)
Moderna (il·lustració)
Filosofia contemporània
Filosofia postmoderna
Per cultura:

Se sol anomenar presocràtics els pensadors grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis seus i no anteriors (com és el cas dels pluralistes Demòcrit i Leucip). L'atzar històric (especialment el seu judici i mort) ha convertit Sòcrates en el filòsof que inicia la gran tradició de la flosofia grega, però aquesta és una visió profundament parcial. Els presocràtics, tot i que sovint no s'anomenaven ells mateixos filòsofs, van ser els primers a reflexionar sobre el món prescindint al màxim de la religió tradicional. La seva preocupació bàsica és ontològica, van cercar l'estructura profunda o arkhé de les coses, del món, així com explicar el seu origen. Aquest terme va adquirir popularitat amb la publicació de l'obra Fragmente der Vorsokratiker de Hermann Alexander Diels el 1903, tot i que es van fer publicacions científiques dels principals autors presocràtics des del segle XIX. Les obres dels preocràtics només ens han arribat de manera fragmentària, en citacions d'autors posteriors (i sovint no gaire fidels).

Els presocràtics van ser els primers pensadors que intentaren donar una explicació racional sobre el món físic i no l'explicaren a partir de mites (encara que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta.

Hi ha qui adopta l'opinió, segons la qual els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure, ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable. Mentre els presocràtics es dedicaren a estudiar la phisis (natura) els sofistes van reflexionar sobre la llei (nomos) en la ciutat.

Els presocràtics proveïen de totes les colònies gregues i de l'entorn mediterrani. Es poden distingir les seves doctrines segons provinguin de l'Est o de l'Oest mediterrani.:

Però també hi haugueren pensadors presocràtics a l'Àtica (Atenes,Tebes...), al Peloponès (Esparta) a Tràcia, al Bòsfor (Calcedònia i Lampsac) a Creta (Apol·lònia), etc. A través dels viatges d'alguns d'entre ells, en particular a Atenes, el seu pensament es divulgà arreu del món grec, inspirant els primers grans filòsofs (Sòcrates, Plató, Aristòtil).

Del mite al logos

Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de generació en generació per tal d'explicar, bàsicament, el problema dels orígens (d'una família, d'una ciutat o del Cosmos sencer) o la conducta que cal seguir. A Milet, a la Jònia grega, per influència del comerç entre les ciutats gregues i Egipte, els primers pensadors antics van iniciar la crítica dels mites. Tales, per exemple, critica el mite del déu Oceà La filosofia comença quan l'ésser humà sent capaç d'exlicar el món natural per si mateix, sense emprar ni l' al·legoria, ni la fàbula. El primer pensador presocràtic de nom conegut va ser Tales de Milet (624-546 aC), però les fonts antigues no l'anomenen mai filosof, sinó "fíic", en el sentit d'investigador de la natura.

Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional, que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recórrer als Mites, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s'expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per a l'observació i l'experiència.

Miracle grec

El pas del mite al logos es considera un miracle grec. Les civilitzacions antigues tenien amplis coneixements de ciències i especialment de matemàtiques, però, especialment a Egipte, les ciències eren un coneixement vinculat a la religió. .

Segons si creuen que totes les coses es componen d'una única essència o no, es poden classificar de la manera següent:

Monistes

Pluralistes

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filosofia presocràtica


Els presocràtics al web del Dr. Ramon Alcoberro.