Erec i Enide: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{FR}} |
|||
{{Infotaula de llibre}} |
{{Infotaula de llibre}} |
||
'''Erec et Enide''' (en francès, '''Érec et Énide''') és un ''roman'' escrit per [[Chrétien de Troyes]] cap a l'any [[1176]]. Seria, per tant, el primer ''[[novel·la|roman]]'' d'aquest autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artúric a [[Llengües romàniques|llengua romanç]]. |
'''Erec et Enide''' (en francès, '''Érec et Énide''') és un ''roman'' escrit per [[Chrétien de Troyes]] cap a l'any [[1176]]. Seria, per tant, el primer ''[[novel·la|roman]]'' d'aquest autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artúric a [[Llengües romàniques|llengua romanç]]. |
||
Podríem dir que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no és el seu final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al cap de poc es casen en la cort del [[Rei Artús]]. Durant uns anys, el protagonista masculí viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el mateix Artús els corona a [[Nantes]]. |
Podríem dir que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no és el seu final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al cap de poc es casen en la cort del [[Rei Artús]]. Durant uns anys, el protagonista masculí viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el mateix Artús els corona a [[Nantes]]. |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Erec Et Enide}} |
{{ORDENA:Erec Et Enide}} |
||
[[Categoria:Literatura medieval en francès]] |
[[Categoria:Literatura medieval en francès]] |
||
[[Categoria:Primers testimonis de les llengües d'oïl]] |
[[Categoria:Primers testimonis de les llengües d'oïl]] |
||
Revisió del 23:53, 23 oct 2017
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Chrétien de Troyes |
| Llengua | francès antic |
| Publicació | França, dècada del 1160 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | llegenda artúrica |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Anglaterra |
 | |
Erec et Enide (en francès, Érec et Énide) és un roman escrit per Chrétien de Troyes cap a l'any 1176. Seria, per tant, el primer roman d'aquest autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artúric a llengua romanç.
Podríem dir que aquesta obra és una novel·la idíl·lica atípica, ja que el matrimoni no és el seu final ni és suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni és gairebé el motor de la "novel·la": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al cap de poc es casen en la cort del Rei Artús. Durant uns anys, el protagonista masculí viu assossegadament al costat de la seva esposa, però no pot ser feliç, ja que ha abandonat la que era la seva raó de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Després de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos gràcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu camí, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artúrica. Allà Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el mateix Artús els corona a Nantes.