Esòfag: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Millor dibuix, i en català |
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 17: | Línia 17: | ||
== Funció == |
== Funció == |
||
ES PER ON PASSEN ELS PENIS QUE MENJES AMB LA BOCA!!! |
|||
El menjar passa a través de l'esòfag per moviments peristàltics ([[peristalsi]]). Als mamífers connecta la [[faringe]], que és una cavitat comuna de l'[[aparell respiratori]] i el [[aparell digestiu|digestiu]], amb l'estómac, on s'inicia la segona part de la digestió (la primera part es produeix a la boca, a través de la [[masticació]] i la mescla del menjar amb [[saliva]]. |
El menjar passa a través de l'esòfag per moviments peristàltics ([[peristalsi]]). Als mamífers connecta la [[faringe]], que és una cavitat comuna de l'[[aparell respiratori]] i el [[aparell digestiu|digestiu]], amb l'estómac, on s'inicia la segona part de la digestió (la primera part es produeix a la boca, a través de la [[masticació]] i la mescla del menjar amb [[saliva]]. |
||
Revisió del 10:52, 3 nov 2017
Esquema de l'aparell digestiu. L'esòfag connecta la faringe amb l'estómac. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | œsophagus |
Part de | tracte gastrointestinal humà |
Sistema | Digestiu |
Artèries esofàgiques | |
Venes esofàgiques | |
Innervació | Gangli celíac Nervi vague |
Identificadors | |
MeSH | [1] |
TA | A05.4.01.001 |
FMA | 7131 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.1144 |
EB Online | science/esophagus |
Terminologia anatòmica |
L'esòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac. Es continua amb la laringofaringe a nivell de la sisena vèrtebra cervical (C6).
Funció
ES PER ON PASSEN ELS PENIS QUE MENJES AMB LA BOCA!!! El menjar passa a través de l'esòfag per moviments peristàltics (peristalsi). Als mamífers connecta la faringe, que és una cavitat comuna de l'aparell respiratori i el digestiu, amb l'estómac, on s'inicia la segona part de la digestió (la primera part es produeix a la boca, a través de la masticació i la mescla del menjar amb saliva.
Histologia
Consta de quatre capes que, de més intern a més extern, són:
- Mucosa
- Epiteli pla estratificat. La seva funció és la protecció.
- Làmina pròpia. Escassa.
- Muscular de la mucosa. Múscul llis.
- Submucosa. Conté glàndules secretores de moc (glàndules esofàgiques).
- Muscular externa. La seva composició varia segons el tram de l'esòfag:
- Terç superior: Múscul estriat.
- Terç mitjà: Múscul llis.
- Terç inferior: Predomini del múscul llis.
- Adventícia.
Malalties associades
- Freqüents:
- Esofagitis. La forma més habitual és la malaltia per reflux gastroesofàgic (MRGE) en què l'àcid de l'estómac puja a través de l'esòfag causant una sensació de cremor (per l'esofagitis); un reflux continu pot arribar a erosionar les capes més internes de l'esòfag i donar lloc a l'esòfag de Barrett.
- Hèrnia d'hiat, sovint associada a la MRGE.
- Poc freqüents o rares:
- Atrèsia esofàgica
- Fístula traqueoesofàgica
- Càncer d'esòfag
- Constricció esofàgica
- Varius esofàgiques
- Síndrome de Mallory-Weiss
- Síndrome de Plummer-Vinson
- Anell de Schatzki
- Diverticle de Zenker
- Trastorns de la motilitat:
- Acalàsia
- Afectació esofàgica de la malaltia de Chagas
- Espasme esofàgic
- Disfàgia neurogènica
Imatges addicionals
-
Sistema digestiu accessori.
-
Òrgans del tracte digestiu.
-
Tall transversal del coll a nivell de C6.
-
Tall transversal del tòrax. Es mostren les relacions de l'artèria pulmonar.
-
Posició i relacions cervicals i mediastíniques de l'esòfag. Vist des de darrere.
-
Secció d'un esòfag humà.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esòfag |